skip to Main Content

Mestra, per a què em servirà aprendre a tocar la flauta?

Júlia Mérida Coli

Cada any la mateixa pregunta. Segons el centre, amb alguna variant d’instrument. Sigui flauta, ukelele o xilòfon, cada curs algú ho demana: per a què em servirà aprendre a tocar un instrument? Lluny de menysprear-la, em sembla una qüestió central per a la qual cal tenir una resposta decidida, concisa i que no doni peu al dubte. Per a preguntes com aquesta cal cercar respostes des del respecte, la tolerància i la intel·ligència, mai des del menyspreu o el paternalisme. És per això que enguany he fet el procés invers. He entrat a la classe a les dotze del migdia d’un sufocant quinze de juny amb el termòmetre a més de trenta graus, he agafat el guix i, decidida, he escrit la pregunta a la pissarra: per a què ens servirà aprendre a tocar la flauta? Les respostes de l’alumnat m’han ajudat a escriure aquesta peça.
Durant els mesos del primer confinament, les xarxes socials eren plenes de vídeos de músics tocant als balcons entretenint els veïnats. Els veia i pensava que mira, si alguna cosa bona en traiem, serà la revalorització de la música i les arts en general com a disciplines essencials, necessàries per a la nostra configuració com a comunitat. Per desgràcia, amb el temps he après com oblidem de ràpid les coses. Lluny de convertir-se en una de les assignatures centrals en els centres educatius, la música és una assignatura de cada vegada més anecdòtica, més subordinada a la resta, manco important. Com hem arribat a pensar que no serveix de res? Sigui com sigui, aprendre a tocar un instrument i sobretot aprendre a interpretar una peça musical en conjunt amb altres persones és un procés emocionant i enriquidor. No només per a qui ho fa, sinó també pels que escolten. Fer música significa escoltar, coordinar, emocionar-se, sentir-se viu i connectar amb la realitat i el context en què vivim. Mai oblidaré els meus primers anys com a professora a l’institut. Al principi pot resultar complicat i vergonyós tocar davant la resta de companys i companyes o davant el docent, però a mesura que avança el curs l’alumnat agafa confiança. La seva expressió en comprovar que són capaços d’interpretar una peça en grup i obtenir-ne un resultat més o manco decent és increïble. Les cares de satisfacció i sorpresa en prendre consciència del resultat conjunt tenen un valor incalculable. A més, els beneficis en l’àmbit cognitiu i relacional han estat més que remarcats i estudiats per diferents pedagogs i pedagogues al llarg del temps. Fer música significa, dona sentit a la nostra identitat individual i col·lectiva, ens fa créixer i ens posa davant un mirall. En un sistema educatiu i un món laboral on cada vegada se’ns exigeix ser més creatius, tenir idees innovadores i saber treballar en equip, que millor que la música per a posar en pràctica tots aquests requisits?
Igualment, si estiram una mica més el fil, podem veure quina és la narrativa intrínseca darrere aquesta pregunta inquietant: que tot coneixement, tot saber, ha de ser útil, quantificable, productiu. El capitalisme afecta a tots els nivells de l’existència, arribant fins i tot a l’àmbit educatiu. Sense caure en romanticismes, és evident que un dels objectius com a docents és llaurar el camí de l’alumnat cap a la consecució d’una feina més o manco estable que els permeti certa independència econòmica. Ara bé, si ens posem estrictes amb la semàntica, per a què serveixen les humanitats? Nuccio Ordine, al seu assaig La utilitat de l’inútil ens brinda algunes idees clau sobre el tema, d’entre les quals en vull destacar una: “sabotejar la cultura i l’ensenyament significa sabotejar el futur de la humanitat.” Així, les humanitats i, per tant, la música, són l’antídot clau contra la intolerància i els discursos immobilistes. Gaudir del seu estudi ens fa lliures. És per això que des d’aquí reivindic el gaudi i el plaer de conèixer, l’aprenentatge a foc lent, respectuós i conscient de l’entorn i el moment històric en què estem immersos.
Ningú ens demanarà de grans si sabem tocar la flauta, però tal vegada haurem après millor a entendre’ns, comprendre’ns i escoltar-nos amb empatia.

Back To Top
Search