skip to Main Content

Mil portes liles obertes

Els anys passen i cada any torna el 8 de març, el dia de la Dona. Com tots els dies internacionals de qualque cosa, el 8 de març serveix per donar visibilitat i per fer reviscolar de forma mediàtica unes reivindicacions i unes demandes que hi són cada dia. Cada dia, en el fons, és vuit de març. Perquè cada dia perviu encara la bretxa salarial, perquè cada dia moren dones assassinades pels seus homes, perquè cada dia hi ha dones víctimes a les guerres, que són violades, com són abusades i violades també cada dia dones aquí i arreu del món. Perquè cada dia, onsevulla que siguem, som molt lluny de la igualtat entre homes i dones, i per mostra el senzill botó dels dimonis manacorins. Tot i la voluntat que asseguren tenir els responsables del Patronat de Sant Antoni i el baciner mateix, el cas és que els anys passen i a la colla de dimonis no hi balla cap dona. De paraula és bo de fer. Els fets, però són uns altres. Han creat un planter, sí. Però resulta que el primer suplent de cada categoria, casualitats de la vida, és també un home. De veres que a hores d’ara qualcú pot creure que hi ha una voluntat ferma que una dona pugui ballar amb els dimonis? Caldrà veure quina posició pren l’Ajuntament de Manacor en tot aquest assumpte, perquè la patata és calenta i bofega.

D’altra banda, cal tenir molt en compte també la capacitat de lideratge que el feminisme manacorí ha pres en aquest assumpte i en molts d’altres. Una bona mostra és el reconeixement que ha rebut l’Assemblea Antipatriarcal per part de l’Institut Balear de la Dona. La seva lluita per aconseguir que hi hagi dones ballant a totes les danses populars n’és una bona mostra. A banda de l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, també, des de fa més de quinze anys, batalla de forma continuada i entusiasta el Col·lectiu de Dones de Llevant, liderat per Antònia Matamalas. Venguda de Madrid després de més de quatre dècades de vida professional i de compromís, Matamalas arribà a Manacor amb un discurs i sobretot amb unes actituds que feren canviar moltes de dinàmiques que pareixien inamovibles. És hora que aquesta lluitadora rebi també un reconeixement institucional a la tasca abnegada que ha fet per les dones i pel feminisme. És per ella, i per tanta de gent com ella, que tenim a Manacor mil portes liles obertes. Agraïm-l’hi!

Back To Top
Search