*Concert d’Uri a les festes de Sant Jaume de 2023 de Sant Pol de Mar.
L’any 2022, O-ERRA pretén crear un tema que soni a totes les revetles i publica La canción el verano. La cançó reflexiona sobre el que el grup intenta crear: un hit que cada nit recorri una gran extensió de territori de la boca de cantants de versions o del clic de DJ. Al single, pareix que Pau Franch pronuncia les paraules «es tercer grup de verbena tocava/El Chipirón per tercera vegada./Ara sí que era hora d’anar a dormir» amb cap mirada crítica, però aconsegueix evidenciar el prototip de revetlla que predomina a la nostra illa.
Evidentment, l’Ajuntament de Sa Pobla no ha contractat mai Bongo Botrako per a la revetla de Santa Margalida, i tampoc ningú ho interpreta. El que segurament va passar la nit en què el lletrista de La canción el verano s’inspirà per escriure aquest tema és que el tercer grup de versions que fou contractat al municipi tornà a interpretar Todos los días sale el sol. Cada dissabte d’estiu, les revetles dels pobles de Mallorca s’estiben de gent que escoltarà repetides vegades versions de Girls Just Want to Have Fun, Cuando zarpa el amor o A quien le importa (i si tenen sort, no hauran de sentir Mayonesa més d’una vegada). Encara que alguns municipis s’enginyin per trobar una data per als grups de música pròpia, com el Meló Rock de Vilafranca o la festa que enguany cau el 24 d’agost a Felanitx, els ajuntaments no aposten per aquest tipus de música que normalment no es programa el cap de setmana fort de festes. Ja ho vérem fa uns dies a Manacor per Sant Jaume, en què els protagonistes de la revetlla foren dos grups de versions i un DJ.
El següent punt que grinyola de la revetla habitual a Mallorca és la creixent presència de DJ. Els beneficis logístics i econòmics de contractar punxadiscos són immensos i poden semblar una solució màgica per als consistoris. Són una proposta més barata que els grups amb instruments; el muntatge i, per tant, la despesa en backline i so és més assumible; al públic no sembla importar-li, ans al contrari: un gran sector de la població preferiria que les revetles passessin a ser nits de DJ.
Així com fa uns anys les revetles comptaven amb tres grups de versions, ara solem trobar-ne dos i un punxadiscos als programes de festes; i la presència de DJs possiblement augmentarà. Sigui com sigui, aquests dos models de música no pròpia tenen un denominador comú: la major part dels temes escollits són en castellà. No es dona cap empenta a la música en català si les úniques cançons de tot el concert o set que hi sonen són Viure sense tu i D’una gatera me vaig casar, i ara, per sort, Tobogan o Coti x Coti. En revertir això, Joves de Mallorca per la Llengua són pioners, ja que adverteixen als músics i DJs que contracten que la música triada ha de ser íntegrament en català.
Al Principat, fa anys que el model de festa major ha virat cap a una proposta de música catalana pròpia. Va ser abans la nova onada d’artistes principatins de música pop-urbana, perfecta per anar de festa, o el compromís dels programadors públics per oferir una proposta de festa major d’aquestes característiques? No es poden separar l’una de l’altra, però el seu nou prototip de revetlla funciona, agrada al jovent i fa moure milers de persones per anar a escoltar Mushkaa, Julieta o 31 FAM.
Aquí, no donam la possibilitat als artistes emergents de tornar-se consolidats perquè no tenen espai per fer-ho ni ningú que aposti per a ells. Se suposa que l’únic model de revetla que pot ser exitós és l’actual i els regidors i tècnics no s’arrisquen a canviar-ho, per por al fracàs, per no ser els primers o, simplement, per no haver-s’ho plantejat. Ni els municipis en què governen partits o coalicions progressistes han posat aquesta problemàtica damunt la taula i no veuen que, apoderant-me de les paraules de Josep Maria Llompart –escollides de lema per a l’Acampallengua–, «el país també es fa els vespres».
