A vegades escoltam per la ràdio música que recordam vagament, i que ens entestam en localitzar al racó corresponent del nostre cervell, el que guarda títol i/o autor. L’altra dia Catalunya Música emetia una bellíssima obra per a cor i orquestra, que em feu dubtar. Era Peteris Vasks –el meu estimat compositor de The Fruit of Silence? O Arvo Pärt?
La locutora s’encarregà d’aclarir el dubte: Arvo Pärt. I ella llençà una pregunta: què té el mestre del Nord per tenir tant d’èxit? I la resposta que s’atreví a donar fou “espiritualitat”, una paraula que sonà totalment estranya enmig de les ones radiofòniques. Tot això em recordà l’aposta de la Confraria des Jordi des Racó en el seu 40è aniversari, un concert que anunciarem la setmana passada (l’estrena de PURIFICATIO al Convent dia 27 de febrer). Estranya cosa: una Confraria que encarrega, programa i du a terme un acte cultural carregat de contemporaneïtat.
PURIFICATIO és una peça de Gelabert que destaca sobretot per la bellesa de la cinta electrònica –mira per on, cosa poc habitual. Un dels assistents, després del concert, s’atreví a opinar que “per un moment, em pensava que era un enregistrament de Pink Floyd i que d’un moment a l’altre començaria la guitarra elèctrica….”. No, això no passà, el que sí començà fou el poderós orgue del convent, que aixecà a més d’un del seu seient amb la potència inaudita d’aquest instrument manacorí. Disfressat durant molt de temps (6 minuts) al principi de l’obra, entrà amb acords poderosos i contundents que mostraren que més val no fiar-se de la veu vellutada d’aquest instrument. I després, una greu nota pedal d’11 minuts acompanyà a les veus del cor deambulant dins l’església (apropant-se al que Murray Schaffer definia com a música-massatge).
Ja fa quasi 8 anys que Gelabert debutà per Setmana Santa amb INTER PASSUS VIVENTIS (2008), i la concepció teatral, dramàtica de moltes de les seves obres són encara presents. Bona mostra ho fou “E lucevan le stelle”. Però la presència invisible però poderosa de l’abadessa Hildegard Von Bingen feu la resta, l’obra es basava en una de les seves antífones. Ella també feia desfilar les seves monges als oficis, cantant mentre caminaven, com ho feu Ars Antiqua. Ella també creia en la bellesa de la llum, de l’espai, del cant i de la meditació. La seva composició O frondens fou la inspiració per a la composició de Gelabert. Senzillesa, bellesa i efectivitat.
