La redactora en cap de la casa ens suggereix que parlem d’actualitat política manacorina o bé de la cadena humana en defensa des Trenc. Quant a la concentració a la platja tot i l’èxit, hauria passat sense pena ni glòria per major alegria del Govern Balear si no fos per la sorprenent irrupció de la batlessa de Campos. Unes ganes irreflexives de protagonisme i de provocació gratuïta de Francisca Porquer han donat molta més volada a l’acte reivindicatiu. Gràcies, batlessa!
MÉS-Esquerra
Quant a l’actualitat política manacorina el cap de setmana ha donat per molt. En primer lloc, s’han complit els rumors i només Ferran Montero ha tirat els papers per ser el candidat a la batlia de Manacor substitut de Miquel Oliver la primavera qui ve. MÉS-Esquerra sol ser el primer partit a presentar candidats, programa i llistes. Aquesta vegada amb el cap de llista no ha estat una excepció. Montero, amb els seus trenta-un anys pretén però ser excepció amb una altra cosa. D’ençà de la Restauració Borbònica dels anys setanta del segle passat tots els candidats guanyadors d’eleccions a Manacor que han assolit la batlia tenien entre quaranta i cinquanta anys. És una constant històrica que s’ha repetit més enllà de qualsevol altra variable. Ell ve per canviar-la. És fill de n’Aina Sitges i d’en Benet Montero. Mestra ella i pintor ell; portenyista radical ella i mallorquí d’Extremadura ell; catalanista ella i socialista ell. I el fill ben enmig. Amic del Port independent, amic de l’esquerra emancipadora i amic de la Mallorca lliure. El compromís polític de Montero estava en un segon pla fins que l’any 2015 amb una renyada forta del líder d’AIPC d’aleshores, decidí implicar-se activament amb MÉS-Esquerra. I a partir d’aquí s’implicà amb la creació de Mallorca Nova (les joventuts de MÉS). Després en fou el màxim responsable. Fins ara aquest jove de teatre ha estat un excel·lent regidor de Cultura i no li coneixem cap merder en tres anys de regidor, cosa d’agrair en aquests dies nostres d’estridències mediàtiques. Res idò: sort, encerts i a vèncer a la història, a les estadístiques i al pessimisme s’ha dit!
Partit Popular
Les novetats dins el segon partit del consistori són encara dins l’apassionant món de la rumorologia i les sensacions. Manacor Noticias fou el primer mitjà que llençà la idea de Jaume Rigo com a candidat popular a la batlia del municipi. Els globus sonda anteriors de Margalida Darder Bover i de Rafel Nadal Barceló resultaren ser fiascos. El globus, no sonda sinó ben aerostàtic, de Mateu Fullana no s’ha desinflat, però vola baixet els darrers mesos. El que està clar és que massa gent no vol Maria Antònia Sansó de cap de llista. Dues eleccions seguides perdudes són excessives per un portaavions potent dins una plaça que hauria de ser forta com és Manacor. Però tampoc hi ha hagut la força o el coratge a Palma per tallar cap coll. La qüestió és que aquest cap de setmana ha tornat sortir a rotlo el nom de Rigo. I no és Rafael Gabaldón qui l’esmenta aquesta vegada sinó Gabriel Veny a l’editorial del Manacor Comarcal. Qui sap si és la tercera via amagada! Si es confirmàs el rumor, Rigo incompliria també la regla tàcita dels 40-50, ja que el dia de les eleccions estarà damunt la retxa dels cinquanta-cinc anys. El moment desgraciat del PSOE a nivell estatal que no du rumb d’acabar posa de manifest que més que mai les eleccions seran cosa de dos. Essent així hauríem de donar per trencada la llei de l’edat dels batles que tant hem reivindicat. En tot cas també, sort i encerts per Jaume Rigo, que a més de les estadístiques haurà de vèncer ara l’allau de rumors i burles en forma de mala llet que fa un any i mig que li plouen.
Els honors
Sense dubtar en cap moment de l’honorabilitat de Rigo i Montero aquest cap de setmana també han estat protagonistes set personalitats honorables del terme de Manacor. Seran declarades amb la unanimitat dels nostres representants com a fills il·lustres (els morts) i predilectes (els vius) del municipi. Una magnífica iniciativa que fa poble, cerca consensos i vol reivindicar un Manacor millor. Històricament, el món dels honors anava fluixet, però la cosa ha anat agafant força. En temps del batle Pastor, en dotze anys de batle, es feren només tres importants reconeixements: Antoni Amer «Batle Garanya», Miquel Àngel Riera i Rafel Nadal. Catalina Riera de batlessa, amb només dos anys al càrrec, elevà als altars consistorials quatre personalitats rellevants: Guillem d’Efak, Miquel Brunet, Maria Antònia Oliver i Antoni Parera Fons. Miquel Oliver amb dos mandats n’haurà incorporat quinze. Vint-i-dos honorats que trencaven una dinàmica de pràcticament només homes polítics, militars i religiosos. Ara el mosaic és molt més plural quant a gèneres i gremis. Tots són merescudíssims. Tots mereixerien un article perhom de lloança i agraïment. I tal vegada Antoni Tugores dos… Tots podem tenir però el nostre preferit. En aquest cas i sense desmerèixer ningú optaríem per agrair els noranta anys de vida dedicada al nostre país i a la llengua d’Alcover que ha fet Gabriel Barceló Bover. Honor i glòria idò a l’Amo en Biel, honor i glòria al Ros des Carritxar!
