Nadal inevitable

Una de les coses que més agraden a la nostra cosa pública és preparar els carrers per a la tan nostrada i comercial festa de Nadal. La gent surt en tromba als carrers i l’Ajuntament no mira prim. Venga llums, venga flocs, venga programes de festes. I venga germanor i venga família. I venga porcella. I venga xocolata. I venga ensaïmades. De vegades, però, hom pensa que si els manacorins celebram Nadal i Cap d’Any és perquè, inevitablement, els percebem com a preludis de la nostra gran festa, la incorrupta i autèntica celebració tan manacorina, tan pagesa, tan catòlica, de Sant Antoni. Ja se senten els compassos del “Devem sempre…”