“No crec que ens entenguéssim amb Catalina Riera”

Carles Grimalt (Manacor, 1971) és músic i productor audiovisual. Des de fa quatre anys és regidor a l’Ajuntament. Ara ho tornarà intentar liderant Unides Podem, la coalició que uneix Volem Manacor, Podem i EU.

Quines diferències hi ha entre el Carles Grimalt d’avui i el de fa quatre anys?
Jo continuu amb el mateix missatge i la mateixa marca, que és la de canviar Manacor de cara i deixar-lo a la meva filla millor del que el vaig trobar. La paternitat m’ha canviat molt la vida. I no vull que passi el temps i veure que no he mogut un pèl per canviar res. Les coses es poden canviar si hi ha voluntat. En el fons ho fas egoistament, però a la fia és per a bé de tothom.

En aquests quatre anys has pogut comprovar que canviar les coses no és tan senzill, i no ja sols per la inoperància de la classe política, sinó també per la feixuguesa de la burocràcia…
En tenim un bon exemple en la creació de la comissió del nomenclàtor dels carrers. Nosaltres demanàrem que, si tanmateix ens havíem de posar d’acord, estigués formada per un membre de cada grup. Ens digueren que no era possible. És clar, no era possible perquè així està establert, però haurien pogut cercar una altra fórmula, com una junta de portaveus. Es tracta només de cercar la manera de fer-ho possible. S’excusen que ha de ser així… Mira… la truita de patates tots sabem com és: ous i patates, i un poc d’oli. Amb els mateixos ingredients, a un els surt dolenta i a altres els surt bona. Fa molt de temps que menjam truita dolenta: deixau-nos canviar el cuiner!

Tu vares estar dins la cuina… però us varen engegar. Afectarà això possibles pactes?
Sí, i vaig pelar moltes patates. Es pelen les patates que facin falta i es fan netes. Tot perquè el cuiner ho tengui a punt. Per pactar mirarem les coses que tenguem en comú en el nostre programa. I no volem que sigui un pacte de cadascú per saparat, sinó comú, amb una comissió de seguiment. Amb MËS-Esquerra i PSOE coincidírem amb moltíssimes de coses. Els trets diferencials seran mínims.

Tots els partits duen coses semblants als programes. Quines diferències hi ha?
No els he vists al cent per cent… però és difícil de dir perquè uns o altres. És difícil dir per què uns o altres…

Hi ha coses que és difícil que es puguin posar a un programa.
Sí. Amb MÉS-Esquerra i PSOE sempre hem coincidit, mantenint els matisos ideològics que ens allunyen, però que alhora ens col·loquen dins el mateix camí. En la política municipal, hi influeixen molt les persones. És molt més una qüestió de tarannà, més que no la part ideològica. Per exemple, a la darrera moció que va presentar el PP hi votàrem en contra més per l’exposició de motius que pel que demanaven, que no era gran cosa. Hi votàrem en contra per la manera de plantejar-ho. El fi no justifica sempre els mitjans.

En els plens moltes vegades has dit que t’estimaves més sentir les veus dels altres regidors per prendre una decisió a l’hora de votar.
És així, si no, els plens no tendrien sentit, podríem votar per Telegram. La Sala de Plens és el lloc on es debat i on es prenen les decisions Dir “votaré que no diguin el que diguin”, no és ni política ni democràcia. A les assemblees decidim que podem votar A o B, però mai C. I vaig al ple amb aquesta idea, i amb la idea d’escoltar què diuen els altres. Nosaltres no som déus per dir que ho sabem tot. Qualsevol regidor et pot exposar un punt de vista que desconeixies, i això et pot fer canviar d’opinió. En moltes coses hem votat que sí, i no passa res. Si diguessin que no volen la pena de mort a cap país del món, hi votaríem a favor.

La vostra candidatura ha canviat de nom i ha incorporat gent nova…
Sí. Ara som Unides Podem. A les votacions telemàtiques decidírem que Podem volia confluir amb Volem Manacor i amb Esquerra Unida. Amb aquest partit tenim un document d’onze punts que hem consensuat de cara a la política que durem a terme. El número 3 de la llista és Miquel Servera, i ells també aporten el sis i el set. Nosaltres els demanàvem un perfil diferent que no fos el que hi havia hagut fins ara. Miquel Servera és una persona jove, esportista, de vint anys, valenta i que ens pot obrir un espectre de gent a la qual jo no arrib. Baldament l’edat sigui una actitud… hi ha coses inevitables. Però ja ho veurem… perquè segons les enquestes entre un 30 i un 40 per cent de la gent encara no sap què votarà a Manacor.

Què criticaries de l’equip de govern PI-PP-AIPC?
Més que coses concretes criticaria la seva actitud, la seva supèrbia. El que ells diuen ha d’anar a missa sense escoltar els altres. No m’agrada gens, això. Volen que els ciutadans ho facem tots segons la llei, i ells són els primers que la incompleixen. Són superbs i incoherents. I un altre fet significatiu: ni Pedro Rosselló ni Catalina Riera volgueren explicar el perquè de la pujada de sou a la batlia: li deixaren el caramel a Maria Antònia Sansó. I si hem d’entrar en coses concretes: no tenim Pla General, la plaça de les Verdures i la peixateria continuen a la deriva, tenim un contracte nou de neteja però continuen circulant els camions antics sense passar la ITV del novembre. Tenim el mateix Manacor que fa quatre anys.

Per tant, si governàssiu demanaríeu que s’abaixàs el sou de batlia…
Sí, és una de les nostres propostes, igualar el sou del batle al de la resta de regidors. També demanaríem que milloràs la transparència, perquè hi hem de fer molta de feina, la web, per exemple, ha de ser molt més pràctica. També milloraríem les ajudes de serveis socials, i és molt important que la gent sàpiga com es donen les ajudes a les persones, perquè del desconeixement de coses com aquestes és d’on s’alimenta la cultura de l’odi. Hem de fer un Manacor millor entret tots. Volem un ajuntament més assembleari on tothom digui la seva. Si hagués funcionat així les coses haurien estat diferents.

Amb qui no pactaríeu?
No pactarem amb Vox i amb Ciutadans. I no et diré el PI perquè esper que siguin ells que diguin que no volen pactar amb nosaltres. No crec que ens entenguéssim amb Catalina Riera. M’encoman als déus de l’aritmètica perquè esper i desig un pacte entre PSOE, MÉS-Esquerra i nosaltres.

Ens faries una travessa electoral?
I tant! He d’agranar cap a ca meva: com deia Rodrigo Rato, “yo soy el milagro”, i nosaltres serem el miracle: en farem tres. PI, 4; PP, 3. Vox en trauria un. PSOE, 3; MÉS-Esquerra, 4, i AIPC2.

Què pensa Carles Grimalt de…

Eutanàsia: les persones hem de poder morir dignament. El darrer cas que ha sortit als mitjans n’és un exemple.
Avortament: també hi estam a favor. Les dones saben bé què duen dedins.
Un silenci és un no? Jo crec que sí. No és no, i el silenci també és no. Un atacant amb el puny estret t’obliga a callar.
Hi ha presos polítics? Jo crec que sí. La solució, un referèndum si és dins el marc de la constitució, que es pot canviar, perquè no són dues pedres gravades al mont del Sinaí.