La perlera i humanista manacorina guanyà els 96.000 euros de l’històric pot del programa Agafa’m si pots. A la final competia amb el també manacorí Andreu Pasqual, Pistola.
Agnès Gayà, manacorina, humanista i perlera, va viure fa set dies la seva setmana gran. Va participar al concurs Agafa’m si pots d’IB3 Televisió, cada dia va arribar a dalt de tot i se’n va dur els dos-cents euros, llevat de dijous, que, atenció, se’n va anar del plató amb 96.000 euros dins la butxaca, el premi més gros donat mai a la cadena autonòmica illenca.
Gayà fa feina a les Perles Majorica i ja havia acudit al programa Jo en sé més que tu, també a IB3, juntament amb Aina Maria Riera Hales i Rafel Pastor, dos companys seus de feina a la fàbrica perlera. Les productores dels programes, que estan en contacte, els demanaren si voldrien participar al programa del migdia, i sí, també hi anaren, tant ella com Aina Maria Riera. Al programa hi prenia part el també manacorí Andreu Pasqual, Pistola.
Agnès Gayà no s’imaginava mai poder guanyar el premi gros, tot i que admet que “quan ets a ca teva i mires el programa tot et pareix facilíssim, però és una percepció que tens com a espectador. No vaig anar al programa amb pretensions de guanyar res”. De fet, el seu objectiu inicial era “pujar una vegada l’escala”.
Precisament a l’escala va viure el seu moment més emocionant dijous passat, va anar superant escalons un darrere l’altre i demostrant que no era allà per casualitat. Endevinà, sense dubtar-ho, per exemple, quin va ser el primer poble de Mallorca que va gaudir del corrent elèctric. Alaró. En arribar a dalt de tot, en jugar-s’ho tot a una carta, a tot o res, Gayà hagué de respondre una pregunta que molt pocs devien saber… Quin era el màxim golejador de la història de la selecció veneçolana de futbol? Admetè, espontània, que no ho sabia. Però pensà un segon, dos segons, tres segons, i les neurones feren interconnexió entre aquell jugador ràpid i bon golejador, veneçolà, que tengué el Mallorca, i digué: “Arango”. I l’emoció l’embargà fins al punt que no es podia sostenir damunt el darrer escaló.
Sap que vol comprar un cotxe nou a sa mare, “que ja el té molt vell”, i entén que ara son pare estigui un poc gelós. Una altra part dels doblers seran per convidar els companys de la fàbrica, “que són molt bons menjadors”.
Quan li demanam quin és el pròxim objectiu, diu que no preveu anar a jugar a altres programes. “Hi ha gent que m’ha dit que vagi al Pasapalabra o a El Cazador. Jo som historiadora, però tenc més coneixements de qüestions locals, per això vaig saber la pregunta d’Alaró, per exemple”. A més, reconeix que “hi ha qüestions d’idioma que també m’ho posarien més difícil, hi hauria noms d’arbres o d’ocells que jo segurament no sabria en castellà. El vocabulari és el que és”.
