skip to Main Content
“No és Que El Torrent Anàs Brut, Simplement No Bastava”

“No és que el torrent anàs brut, simplement no bastava”

El geògraf Miquel Grimalt presenta a Sant Llorenç les conclusions definitives de l’estudi de la torrentada del 2018.

Més d’un any després de la torrentada que assolà gran part del Llevant mallorquí, el geògraf i professor del departament de Ciències de la Terra de la UIB, Miquel Grimalt, va presentar les conclusions definitives de l’estudi que ha duit a terme el seu equip de feina entorn de les causes i conseqüències de la sobrevinguda de l’aigua al torrent de les Planes i dins els nuclis de Sant Llorenç i Son Carrió.

L’acte va tenir lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament llorencí i en presència de regidors representants de l’equip de govern, com ara la socialista Maria Galmés; Nofre Garcia, del PI; Dolors Sánchez, de MÉS; Antònia Bauzà, de GISC i tot plegat presidit pel batle Mateu Puigròs.

Punts negres
L’equip comandat pel doctor Grimalt ha volgut marcar els punts negres per completar la informació sobre els processos que provocaren la torrentada. Durant la presentació Grimalt va fer especial incidència en el marcatge dels punts negres a carreteres i camades, “perquè de les 13 víctimes mortals, 8 perderen la vida a la carretera, i d’aquestes, 5 al terme de Sant Llorenç”.

L’equip de Grimalt ha recorregut sistemàticament el llit del torrent, n’ha calculat el flux i aplicant fórmules de càlcul de cabals ha pogut determinar els litres d’aigua que passaren per cada punt. A Son Gorrió, per exemple, l’aigua ocupava una franja de vuitanta metres d’ample i 3,75 metres de fondo.

“Hem fet feina com si fóssim uns detectius que reconstruïssin un assassinat”, volgué exemplificar Grimalt, alhora que recordava que “necessàriament ha hagut de ser un estudi fet en calent”.

Grimalt mostrava imatges impactants que provaven fins a on havia arribat l’aigua, més de tres metres en alguns punts, i roques que podien superar el metre de diàmetre i que havien estat arrossegades pel curs de l’aigua.

En 56 punts s’ha establert una foto panoràmica i s’ha calculat el nivell de l’aigua a cada pas. Amb aquestes dades s’ha pogut determinar que ha estat una torrentada de dimensions brutals, que superaven sempre l’espai previst per rebre l’aigua. 133 metres cúbics per segon a Son Mitjanada, 115, al cementeri, 175 a Son Jaques, 254 al pont de ca n’Amer. A partir d’aquestes dades, Grimalt conclogué que “no va ser que el torrent anàs brut, sinó simplement que no bastava”. Grimalt mostrà una imatge del pont de la Tafona, construït a principi de segle amb una capacitat de pas elevada, “un fet que demostra que en aquell temps ja hi devia haver passat una torrentada important, per allà”.

Per Grimalt, “la torrentada va incrementant progressivament el gruix de l’aigua”, alhora que insisteix que “no és un cas excepcional, a Mallorca hi ha hagut torrentades de dimensions similars. Per trobar una torrentada com la de Sant Llorenç no fa falta anar al temps dels dinosaures, ni molt manco. Estam condemnats a patir aquests fenòmens”.

Grimalt explicà que a Sant Llorenç primer arriba un torrent i després compareixen els altres. De fet, “molta de gent de Sant Llorenç va poder comprovar in situ que era una pujada constant, no una arribada d’una ona”. Un dels punts crítics, segons es desprèn de l’estudi presentat va ser el pla del Picot. “Després de passar per dins el poble, explicà Grimalt, es va veure que el torrent havia perdut cabal. I insistí: “No hi ha excepcionalitat, ni taps, ni ones monstruoses, ni ponts embossats, sinó una torrentada per suma de cabals tributaris, amb unes seccions i cabals que superen quasi totes les estructures”. A les carreteres, la investigació ha detectat 56 punts d’interferència dels vials amb el curs de l’aigua.

En acabar la seva intervenció, Miquel Grimalt s’adreçà als membres del consistori: “Ara, amb les dades que hem posat al seu abast, és hora que els polítics es posin a fer feina per aplicar les mesures correctores necessàries”.

Mateu Puigròs, batle de Sant Llorenç, prengué la paraula: “Agraïm la feinada que heu fet i ara tant l’Ajuntament com la resta d’administracions hem de començar a fer feina en aquest sentit”.

Miquel Grimalt, per part seva, insistia que el cabal del 1989 a Portopetro va ser igual al recollit a Sant Llorenç fa un any, mentre que a Campos va arribar a ser superior, amb l’avantatge que allà el curs de l’aigua circulava a una velocitat inferior, fet que va permetre als conductors poder sortir del cotxe quan el vehicle encara no navegava.

Per a Grimalt una de les claus que expliquen la torrentada a Sant Llorenç és que “va ploure a tota la conca. La torrentada, de fet, va venir quan encara no havia vengut la meitat de la ploguda, que va ser d’intensitat brutals. Tots els torrents vessen alhora i es van sumant, acumulant branca a branca. El resultat el va viure tothom, i una mostra que la venguda del torrent va ser progressiva és que també va baixar molt a poc a poc, i va durar en valors molt alts durant molt de temps, i aquí és on hi ha l’execpcionalitat de la torrentada llorencina”.

Per part de l’Ajuntament, Puigròs recordà una vegada més que les ajudes de Madrid encara no estan ingressades, tot i que reconegué que “les justificacions tampoc no fa gaire temps que estan presentades”. Sí que estan ingressats, en canvi, els més de dos milions i mig d’euros del Consell de Mallorca. “ESperam que dins aquest any nou que començam entrin els doblers de Madrid i així poder reequilibrar el pressupost de l’any que ve”.

Back To Top
×Close search
Search