skip to Main Content

“No hi ha cap possibilitat que el Pla General no s’aprovi”

Entrevistam Núria Hinojosa, regidora d’Urbanisme a l’Ajuntament de Manacor per repassar els punts rellevants de la seva àrea: el PGOU, l’habitatge social, els ARRU, la tardança en les llicències d’obra o la polèmica sorgida amb els arbres de s’Illot i que han marcat l’agenda municipal clarament remoguda per la pandèmia.

Comença el segon any de mandat, quina valoració en fas de la feina feta?
Ha estat un any molt excepcional. Vull pensar que aquest no és el ritme de feina habitual, hem hagut de prendre decisions molt ràpides. Al final, tens un pressupost que s’aprova al mes de gener i a partir d’aquí comences a fer les feines que t’has marcat. Clar, això el 2020 no va existir. No es va poder planificar pressupostàriament, vam fer fins a tres modificacions i ens hem hagut d’adaptar a les convocatòries que han sortit d’ajudes en àmbit municipal i que han tingut un ressò cap a l’Ajuntament. La valoració que faig és capacitat d’adaptació i estar a l’altura dels fets històrics que vivim, no ens queda d’altra. Davant una realitat, prendre decisions ràpides sempre que sigui possible amb l’acord i el consens dels 21. La valoració política crec que ha de ser aquesta.

El PGOU era un dels punts forts del vostre equip de govern, ha quedat una mica estancat?
Tenim tranquil·litat i convenciment que s’aprovarà perquè és la realitat i tenim els vots. Hi ha disparitats d’opinions tècniques amb un document econòmic, però la feina està feta. El que vaig dir a la darrera entrevista és que em pareixia poc rigorós presentar al Ple de l’Ajuntament una documentació per aprovar que no tengués el convenciment que aniria bé al Consell de Mallorca. Volem que a la primera es pugui aprovar de forma definitiva. Si no tenim aquesta tranquil·litat, aturam, intentam pactar-ho i feim els canvis que facin falta per fer-ho al criteri que ens marquen els tècnics del Consell. Nosaltres hem de ser responsables, prudents i anar en la línia que ens marquin els tècnics.

Hi ha alguna possibilitat que no s’aprovi?
No. No hi ha cap possibilitat que el Pla General no s’aprovi, a no ser que hi hagi algun esdeveniment excepcional.

Imaginem que no s’aprova, obriríeu un procés participatiu així com demanaven alguns col·lectius?
No es podrà donar aquest cas. Com equip de govern vam gestionar aquest pla quan ja s’havia fet l’aprovació inicial i no ho hem pogut tocar. Nosaltres vam entrar en aquest moment i això que planteges, que és molt necessari, s’ha de fer prèviament a una aprovació inicial, nosaltres no som responsables d’això. Si pel que fos no s’aprovàs, que no passarà, es podria plantejar d’una altra manera.

Pel que fa a la rehabilitació d’habitatges, s’hi ha acollit molta gent?
Tenim una trentena d’expedients. El termini es va posar en marxa durant la pandèmia i és veritat que això ha dificultat que s’hi hagin acollit. Hi ha incertesa econòmica i la gent que estan vinculades amb el sector turístic no ho han vist clar i no s’ha acabat presentant. Així i tot, estic satisfeta, aquests expedients ens serveixen per posar unes bases d’una política que l’Ajuntament ha de continuar fent i promovent. També és cert que d’aquesta convocatòria han sobrat uns 190.000 euros adjudicats a l’Ajuntament. Segons l’evolució de la situació sanitària, tornarem a fer una altra convocatòria.

Com es troba la reurbanització d’espais, quan començarà la reforma de s’Antigor?
Avui han començat les obres. Avui s’ha firmat l’acte de replanteig que és el document que dóna inici al termini legal d’execució de les obres. Aquesta setmana començaran a fer-hi feina.

Pel que fa a l’habitatge social, com van les obres al carrer Lleó XIII?
En marxa, des del punt de vista urbanístic costa iniciar aquests grans projectes. És complicat veure una agilitat, però quan hi ha un compromís les coses van sortint. L’important és que d’una vegada per totes Manacor comptarà amb una promoció pública d’habitatge de protecció oficial, onze habitatges. Tot i que sabem que són insuficients, volem continuar amb aquesta política que fins ara no s’havia impulsat.

Continuen les obres al carrer Lleó XIII, on s’ubicaran els onze habitatges de protecció oficial.

Contemplau altres mesures com la de reactivar habitatges buits?
La llei d’habitatge que es va aprovar el 2018 en l’àmbit de les Illes Balears dóna uns instruments per analitzar aquests edificis que estan buits i que estan en mans de grans tenidors, bancs, entitats financeres, fons d’inversió que tenen els immobles aturats sense cap ús. Aquesta és una feina que s’ha de fer des de la Conselleria d’Habitatge perquè nosaltres no tenim instruments. Tenim una reunió a principis de febrer amb la Conselleria i aprofitarem per abordar aquest problema, entre d’altres.

Hi ha certs problemes dins l’àrea d’urbanisme que són previs a la pandèmia, com el tràmit de la llicència d’obra, s’ha fet feina en aquest sentit?
Des que estic al capdavant del departament s’han incorporat vuit persones. La voluntat és continuar amb aquesta dinàmica. No tenim facilitats, ha duit una feina, però s’ha aconseguit, ara bé, poder tenir resultats és difícil a mitjà termini. Aquestes persones necessiten un període d’adaptació i estic convençuda que enguany es notarà molt que hem incorporat dos arquitectes municipals nous. També record que quan es presenta un projecte és de vital importància que no tengui deficiències perquè l’arquitecte municipal el pugui informar favorablement a la primera. Si això passa s’informa en cinc mesos. Així no complirien el termini que ens exigeix la llei que són tres mesos, però en cap cas estam parlant d’un any. Ens hem adonat que la gran majoria de projectes que entren tenen deficiències. Nosaltres som corresponsables de la manca d’agilització administrativa, però també hi ha unes tramitacions que s’han de complir i els professionals que redacten els projectes han d’estar ben segurs que no tendrà cap deficiència. De fet, ens poden fer consultes per aclarir les qüestions que tenguin, és millor que abans aclareixin els seus dubtes perquè així segur que tendran un informe favorable. Els arquitectes municipals es miren dos pics el 95 % dels projectes i normalment sol passar amb professionals que no són d’aquí i no coneixen la normativa municipal.

Com està la situació a l’aparcament del principal?
El jutge va suspendre cautelarment les obres. El sistema judicial funciona malament perquè aquesta suspensió la van demanar els propietaris dels aparcaments quan es van licitar les obres. El jutge ho va resoldre un any i mig més tard quan les obres ja s’havien fet. Hem estat totalment afectats pel jutge, des de l’Ajuntament vam demanar que s’aixecàs la suspensió i poder continuar.

Què n’opines de la polèmica sobre la talada d’arbres de S’Illot? Creus que ha afectat la relació dins l’equip de govern.
Comprenem i respectam totes les opinions que s’han donat al respecte, però no hem de defugir de quin és l’objecte d’aquest contracte, fer les voreres accessibles i reparar el quadre elèctric que donava molts de problemes, assegurar que els ciutadans tenguin un enllumenat públic digne. Els arbres se n’havien d’anar per poder fer les obres i el que s’ha de fer és tornar-los a sembrar, complint el projecte que es va aprovar i que es va comunicar de moltes maneres al llarg de l’any. Entenc les opinions, però hem de posar la mirada en l’interès general. S’Illot es mereixia aquest projecte i quan tenguem les obres acabades es veurà que ha volgut la pena. Pel que fa a la polèmica amb l’equip de govern, no li don importància. S’ha tractat, comentat i explicat. L’important és continuar fent feina amb lleialtat amb l’equip de govern, és el nostre objectiu i seguirà sent així.

Back To Top
×Close search
Search