Margalida Ramis (la Pobla, 1976) és llicenciada en física. Des del 2007 és responsable de campanyes del GOB, i també la seva portaveu. Els darrers anys ha aprofundit en la reflexió i l’aplicació del concepte “ecofeminisme”.
Com es vinculen elsconceptes d’ecologisme i feminisme?
Per a mi ja són dos conceptes indestriables. Vaig veure que feien un curs d’urbanisme feminista. Per a mi la resposta que serveix per a ambdues coses és que l’ecologisme lluita o posa de manifest o intenta combatre els conflictes que genera un model econòmic capitalista dins el territori. El que vol aquest model és sotmetre la natura explotant els recursos i posant-los a la seva disposició per crear riquesa per a uns quants. Els anys setanta es volia salvar un topònim concret, sense necessitat de qüestionar el model en tota la seva complexitat. Avui es qüestiona el model en si. Un model que depèn de l’explotació de recursos naturals i de les dones, invisibilitzant la funció que tenen per sostenir el sistema, com ara el treball de cures que fa sostenir el sistema, i que no es veu. Sense aquesta capacitat reproductiva, el sistema petaria. I aquí podem fer un paral·lelisme entre l’explotació dels recursos naturals i l’explotació de les dones. El sistema se sosté sobre uns valors que només pensen en la part productiva i no la reproductiva. Per això sobreexplotam recursos d’aigua, temes energètics, transport, mobilitat… i tot això ja té una altra perspectiva, perquè sorgeixen nous arguments vinculats al feminisme.
Quins?
Avui escrivia un article per a la Directa. El relat d’AENA, per exemple, que quan ve aquí a explicar-nos què vol fer a l’aeroportn, ens intenta enganar, i ens conta que si volen ampliar l’aeroport és perquè ho necessitam. “Necessitau que us duguem més passatgers”, ens diuen. La idea és que ens treuen tot el suc, però ens diuen que ho fan per nosaltres. I aquest relat és idèntic al del maltractament psicològic. “Jo et matxac, però alhora et faig creure que sense jo no serveixes per a res, et faig creure que som jo qui et sosté”. El feminisme d’avui també va per aquí, qüestiona aquest sistema a altres esferes. I per això ataca de forma directe aquests privilegis i qüestiona sobre què se sostenen: la natura i les dones. Què passaria si haguessim de valorar les hores dedicades a la part de les cures? Tot es capgira, perquè tot es tà pensat perquè l’home blanc, heterosexual i jove pugui produir, tot està a disposició de la seva part productiva. Les dones estam sotmeses fins i tot en els valors culturals. que ens han fet creure que aquest paper.
I la natura com sustenta el sistema també d’aquesta manera invisible?
Amb tota la disposició dels recursos naturals. L’aigua, l’energia, els minerals, sustenten el creixement. Tot això s’ha usurpat i explotat a benefici d’aquest creixement que alimenta el sistema, fins al punt que colonitza els països del sud. per explotar-los. Avui fa tres anys de la mort de Berta Cáceres, que va lluitar contra una explotació d’un riu que donava vida a unes comunitats indígenes. Com ella, en moren milers, de defensors dels drets humans i del territori. Aura Lolita Chávez. dona indígena. també comprèn aquesta vinculació directa entre territori i cos i territori i vida, i d’aquí treuen la força que legitima posar la seva vida en risc. Ella diu: “No som defensores dels drets humans, la natura té els seus propis drets, i els defensam com els nostres”. S’assassina per aconseguir-los, i qui ho fa són els països del nord. És un discurs anticapitalista i antipatriarcal que et desmunta i et descol·loca.
T’has referit al paper reproductiu de les dones enfront del paper productiu dels homes. Cal anar alerta a l’hora de vincular dona i maternitat…
Sí. En parlar de la part reproductiva ho hauríem de fer en termes d’igualtat. Una ciutat pensada en clau reproductiva a la fi beneficia tota la societat, perquè els homes també se n’han de fer càrrec. Es tracta de tenir una economia pensada per al sosteniment de la vida, no per al sosteniment de beneficis i la riquesa per a uns pocs. Ara són més els qui estan exclosos, i els pocs enforteixen la violència per defensar els seus privilegis. Una economia pensada des del punt de vista reproductiu estaria destinada a sostenir vides dignes, per a tots i no sols per a uns quants. I això no serà un capitalisme atenuat, sinó totalment diferent, amb la recuperació, per exemple, dels oficis vinculats a la gestió del territori, i això no es faria de forma necessàriament precària, i es veu amb les comunitats indígenes, que ho fan i no els falta res. En això és bàsic el concepte de comunitat, perquè un dels grans triomfs del capitalisme és la individualitat, perquè ens vol fer creure que si no som independents no som ningú. Per això ens hem de reformular des de la relació: el feminisme té una altra manera de fer les coses. El GOB no ha estat una entitat ecofeminista, ni ho és a dia d’avui. Hi ha hagut lluites de poder, i posicionaments masclistes dins l’entitat. Es tracta de posar les persones per davant.
I avui el feminisme i l’ecologisme fa por al sistema, que per això se’n defensa amb carn i ungles, però la socialdemocràcia alhora l’assumeix… Aquí tenim un govern progressista i ecologista que fa autopistes.
Sí. Fa anys que per declarar-se feministes les dones rebien hòsties. Ara hi ha una acceptació més grossa. I amb l’ecologisme passa igual. Aquí l’ecologisme va sortir de gent benestant de classe intel·lectual, els pagesos aquí no són ecologistes. Però avui hem pres consciència de l’emergència climàtica, per exemple, i l’ecologisme qüestiona el sistema i el model des de la seva base. Hi ha unes necessitats que requereixen una resposta social. No hi ha ecologisme ni feminisme que no es pugui declarar anticapitalista. Hem passat d’una societat feudal a una societat capitalista. Silvia Federici qüestiona els grans pensadors i es demana què va passar amb les dones durant tots aquests projectes: varen ser forçades perquè tenien la capacitat reproductiva. El capitalisme és el model que hem de posar en qüestió, perquè és ecocida, racista i injust. Ecocida per la sobreexplotació de recursos. Racista perquè ho fa explotant els països que sotmet. I és injust perquè qui s’enriqueix són uns pocs i la societat està de cada vegada més precaritzada. Les alternatives són clarament anticapitalistes. El capitalisme acaba perquè ha topat amb els límits del planeta. S’han de capgirar les institucions per qüestionar els privilegis. Hi ha tres hegemonies que han de canviar: l’econòmica, per garantir les mínimes condicions de vida; la política, perquè les institucions estan pensades per sostenir aquest privilegis i per això els partits progressistes acaben cedint a aquesta inèrcia, no es tracta només de frenar, l’esquerra apedaça, però l’hemorràgia no s’estronca; i la cultural, que fa que les persones pensem que amb un cotxe elèctric o reciclant ja ho tenim solucionat. Hem d’anar més a fons.
Has dit que s’acaba el capitalisme perquè topa amb els límits del planeta. S’acaba el patriarcat perquè topa amb el límit de les dones?
Aura Lolita Chávez ens diu: “No us angoixeu, el patriarcat caurà”. A mi, encara que m’agradi la idea, em costa molt de veure-la. Els límits físics del planeta són molt evidents: recursos naturals i energia. Amb manco recursos la violència per mantenir els privilegis seran més forts. Els límits amb les dones… no ho sé. Hi ha 1.047 dones assassinades des del 2003. I així i tot el patriarcat no topa amb un límit físic, però sí moral.
Els pares de Greta Thumberg preparen la seva germana petita perquè sigui l’abanderada de les dones. Més enllà d’això, com valores la seva figura?
Amb distància i amb molta cautela, perquè pens en ella com a nina. Té tots els focus a damunt, i mentre el focus és allà oblidam quina és la raó. Però també l valor des de la senzillesa d’un discurs de sentit comú que té la gent més jove, que ha desmuntat aquest relat que sostè polítiques que fan coses totalment contràries de les que defensen. És cert que nosaltres amb setze anys també militàvem, però no teníem tots els focus fixats damunt.nosaltres militàvem però no teniem els focus fixats damunt. El que sí que pens és que hi ha un abans i un després i si aquesta nina acaba sent un fenomen que no sigui autèntic et dire gaireé que m’és igual. És important que la gent jove es mobilitzi, perquè és el seu futur, i amb ella han sortit moviments com Extinction Rebellion. Aquests moviments nous que han sortit també aquí no s’han desentès dels moviments ecologistes històrics d’aquí i el GOB els ha pogut fer de casa mare.
