skip to Main Content
“Amb Comtugueda Restauram La Realitat, Però A La Puta”

“Amb Comtugueda restauram la realitat, però a la puta”

Toni Planissi va néixer el mateix dia, a la mateixa hora, i el mateix any que Xisco Fuster. Un va caure a Palma i l’altre a Manacor. El bonjesús ha intentat repetides vegades separar-los, però a la fi han acabat junts, tugueda, que diríem en anglès. Amb ells parlam de la seva col·laboració mensual: Comtugueda, el primer lliurament del qual tornam reproduir aquesta setmana, per esmenar un problema en la resolució de la imatge.

Partiu d’un projecte anterior…
Xisco Fuster: Sí, va ser un projecte de fa un parell d’anys, que vàrem iniciar amb Miquel Serra i Víctor Riera. I ara tornam ser els mateixos.

Us repartiu les tasques?
XF: El marc de composició i de dibuix el du en Toni Planissi. En el meu cas hi ha un poc més el guió. Miquel Serra ens hi aporta idees. I Víctor Riera també hi aporta dibuix.

Ha evolucionat aquest Comtugueda actual respecte del que fèieu primerament?
Toni Planissi: L’evolució més grossa és que ho hem refinat, està tot un poc més cuidat, els dibuixos i també la presentació. La primera part era més punqui. Però el fil i l’esperit és el mateix. Tenim una espècie de consciència única, de sentit de l’humor únic, unitari. Tots hem sortit del mateix psiquiàtric. A més, les nostres al·lotes també són dibuixants, i és possible que també s’hi sumin, més endavant.
XF: De fet tots encara hi som, en el psiquiàtric. Encara no ens han aglapit.
TP: Ara, d’evolució n’hi haurà perquè en pocs mesos veig com canvia també la meva forma de dibuixar.
XF: L’humor que nosaltres feim sí que continua sent el mateix. Jugam amb l’absurd i amb la qualitat del dibuix.

Feis collage. Us inspirau en qualque referent anterior?
TP: El Comtugueda era collage, i ara també el text que hi posam és collage… No ho sé. Ens agrada estèticament.
XF: A mi em recorda la clàssica plana de molts de setmanaris dels anys vuitanta i noranta, amb fake news o notícies exagerades. Com si fos un petit diari boig dins un diari suposadament seriós.
TP: Sí, això ha existit moltíssim.

Comtugueda ho firmen els Ecce Homos. Per què aquests dos noms?
XF: El Comtugueda és la paròdia de Come together dels Beatles. Devia ser una arrencada d’en Miquel Serra.
TP: I això dels Ecce Homos no sé com va sortir, però crec que està relacionat amb aquell Ecce Homo que varen “restarurar” per devers Aragó. Aquella dona, pel seu compte… I nosaltres, en el fons, també restauram la realitat, però a la puta.
TP: Aquestes obres seran molt surrealistes. Potser tendran part d’actualitat… Però folen donar-nos total llibertat.

Qualsevol tema hi podrà sortir… perquè per molt surrealistes que sigueu, haureu de menester un punt de partida que toqui la realitat.
TP: Sí, sí. Tot hi té cabuda: fets històrics, arquetipus de psicologia, actuacions dels mallorquins, fets socials, anuncis redactats a l’estil dels anys setanta…

Què feis, crítica o humor?
TP: Més aviat sàtira.
XF: Però també hi ha un element crític, per bé que vehiculat com a sàtira, és cert.
TP: El Comtugueda venen a ser les espires d’Un infern a Mallorca, que també crema en aquesta part.
XF: Sí. Hi ha crítica, però no ofensa.

Back To Top
×Close search
Search