Toni Gomila, Botó de malnom i llorencí, és mestre d’escola. A banda d’això, però, també mata porcs i participa cada any en nombroses matances. “Em record que hi vaig anar quan l’obra ja començava a dur un rodatge. La gent la pintava com una obra de molt d’humor, i me’n record que mentre anava passant, hi veia humor, però també veia feia una crítica bestial a la nostra societat. Em va xocar, això. I realment tot això hi sortia, a les matances quan jo era al·lot. La gent es quedava amb aquestes coses, però molta de gent no es quedava amb l’autocrítica que feia dels mallorquins. Ens ha pegat castanyes a matar i encara ens en reiem. Segons com ho podríem considerar ignorància, però també, quan una societat sap riure’s d’ella mateixa sol ser una mostra de societat avançada”.
Per a Gomila, Acorar “és una gran obra”, i té algunes anècdotes, com ara el dia que “a l’escola on faig feina, em regalaren el llibre d’Acorar, per l’amic invisible que fèiem per Nadal”. Els seus companys de feina sabien de la dedicació matancera de Gomila, i Acorar els va anar com l’anell al dit per fer-lo content. Toni Gomila, Botó, també ha participat en obres de teatre. Molta de gent, quan el veia als cartells, es pensaven que era “en Toni Gomila d’Acorar”, “ja m’agradaria a mi!, responia ell rient.
Avui veu que “de matances n’hi ha manco, se n’han llevades. El que es veu ara és que diferents famílies es parteixen un porc, fins i tot entre quatre o cinc. I hi ha molt poca gent que faci el seu porc”. Per Gomila, “a banda del nombre de matances que disminueix, també hi ha tota la gent que va a comprar la carn per fer la sobrassada i no fan la matança”.
Pel que fa a l’evolució de Mallorca aquests deu anys, Gomila diu que “som caparrut i no som pessimista, continuu lluitant i fent feina, com a mestre que som, però dins les aules també veim lel reflex de la societat que ens enrevolta. Avui les classes són més heterogènies i multiculturals, i la nostra cultura que era molt local i petita es confon dins aquesta globalització”.
