skip to Main Content

“Només de medicaments servits amb recepta a les farmàcies pagam 20 milions d’euros cada mes”

¡Joan Martí Cerdà (Manacor, 1964) és llicenciat en economia per la UAB. Des de fa set anys és l’interventor general de la CAIB, un càrrec de perfil molt tècnic i de lliure designació pel qual passen els grans contractes i subvencions de la comunitat autònoma.

Quina és la tasca de l’interventor general de la CAIB?
Jo vigil la despesa que s’aprova per gastar i, posteriorment, el pagament. En resum, miram que aquesta despesa estigui d’acord amb la normativa, d’acord amb la llei de contractes, amb la llei de subvencions, que les convocatòries es presentin amb tot allò que es necessita, que hi hagi crèdit… A més de verificar les operacions amb contingut econòmic també ens encarregam dels sistemes de gestió i control intern.

Podríem dir que ets l’amo de la caixa de la comunitat autònoma?
L’amo de la caixa és, més aviat, el director general de Pressuposts que, conjuntament amb les conselleries, preparen un projecte de llei de pressupost que s’aprova al Parlament i que determina les partides que hi ha per gastar amb una cosa o amb una altra… Nosaltres venim després, quan els plecs de contractes, les subvencions… passen per intervenció i revisam que compleixin la normativa.

Teniu pressió per part dels polítics de torn a l’hora de fer la vostra feina? Sovint els interventors municipals són mal vists perquè es diu que posen traves a l’acció política… És el vostre cas?
Els interventors municipals estan més a prop dels polítics i dels qui volen impulsar una determinada política i segurament reben més pressió o tenen gent més damunt ells demanant per fer determinades coses. A la CAIB és un poc diferent. Jo som l’interventor general, però són uns quants els interventors que firmen, cadascú depenent de l’import de la despesa. Jo, per exemple, firm totes les despeses de més de 500.000 euros. Sí que hi ha pressió, i de vegades hi ha qualque discussió, com és natural, però quan deim que un plec o una convocatòria estan malament, normalment no hi ha mai problemes, i les conselleries fan el que cal per resoldre eventuals deficiències.

La vostra feina té com a objectiu evitar la corrupció?
És evident que la corrupció condiciona. Jo provenc de la Sindicatura de Comptes i allà les coses es miren a posteriori. A la intervenció es miren a priori, tot i que també feim revisions posteriors. És clar que saber que en el passat hi ha hagut qualque fet controvertit et pot condicionar. I la normativa s’ha adaptat perquè no passin determinades coses. Ara bé, també és cert que la corrupció pot adoptar diferents formes i que no tots els expedients estan sotmesos a un control previ, com és el cas dels del sector públic instrumental, el que coneixem com a empreses públiques.

Precisament tota aquesta normativa i tota aquesta prevenció contra la corrupció és el que alenteix la maquinària de l’administració?
És possible, però el problema de la lentitud de l’administració no és, normalment, causat per la intervenció. Qualsevol document que ens arriba està un màxim de cinc dies a ser valorat. El que du feina és el procés previ que s’ha de fer a les conselleries, on tècnics i administratius inverteixen moltes hores a preparar els plecs dels contractes. Per exemple, el servei de Salut és el que fa els plecs de més import i més complexos. Hem de pensar que prop de la meitat del pressupost no financer de la CAIB es gasta en aquest servei, en els sous dels professionals, aparells mèdics, medicaments… Només de medicaments servits amb recepta a les farmàcies, per exemple, pagam 20 milions cada mes. Hi ha plecs d’aquests que potser duen mig any de feina de preparació.

Per tant ets més un fiscalitzador que un comptable…
A la intervenció tenim tres grans àrees: la del control previ que es fa abans de fer una despesa o un pagament. La del control posterior, on revisam les operacions que ja s’han fet. I una tercera àrea, que és la de la comptabilitat. De fet hi ha interventors que només fan tasques comptables.

Per què et veim tan poc als mitjans? És una qüestió del càrrec? O de la persona?
Els interventors normalment som gent més aviat grisa que estam a darrere. No en veuràs gaire, damunt els mitjans, és un càrrec molt tècnic. La nostra revisió es fa des del punt de vista juridicotècnic. Les nostres decisions no són d’oportunitat, no és feina nostra decidir si els doblers s’han d’invertir en una cosa o una altra, sinó si el procediment per invertir-los s’ha fet de forma correcta i ajustada a llei.

És un càrrec tècnic, però el nomena el Govern…
Sí, és un càrrec de lliure designació, nomenat pel conseller d’Hisenda. Els interventors generals de la majoria de comunitats autònomes són de lliure designació. La resta d’interventors que hi ha per davall hi accedeixen a través d’oposició.

Tu vius a Manacor. Com dus els quilòmetres?
Vaig i venc amb tren, i em va molt bé, perquè puc anar llegint durant el viatge si tenc molta de feina. Amb cotxe no ho podria fer. Potser amb cotxe faria un poc més de via, però hauria de conduir. Des que varen electrificar la línia, vaig començar a agafar-lo i ara l’empr pràcticament cada dia.

D’on surten els doblers que gasta la CAIB?
La part principal d’abastiment és el sistema de finançament autonòmic. Els imposts que pagam aquí se’n van a Madrid, i una part torna cap aquí. Més o menys dues terceres parts dels ingressos no financers, això és sense comptar l’endeutament, ens arriben per aquesta via. Aproximadament una quarta part ens ve dels imposts propis i cedits. Entre els propis, per exemple, hi ha l’Impost d’Estades Turístiques, creat per la mateixa CAIB. Entre els cedits hi ha el de successions, o l’ITP, que és el que grava les compravendes d’immobles entre particulars.. Una altra font de finançament són els fons europeus, que ara han pujat molt.

I ens arriben per via directa, aquests fons europeus, o també passen per Madrid?
Els grossos també passen per Madrid, que ens els fa arribar i, a més, ens diu en què els podem gastar.

A banda de Sanitat, per on més se’n va la despesa autonòmica?
Sobretot en serveis fonamentals: com ja he dit abans, sanitat, i a més, educació (entre un 20% i un 25% del total no financer) i serveis socials. A més també tenim el servei d’ocupació (SOIB). A serveis socials, la despesa també és important, tant amb la Renda Social Garantida com també amb tots els serveis a la dependència (representa aproximadament un 6% de la despesa total no financera) i aquí s’haurien d’afegir les transferències a consells insulars, que representen aproximadament un 10% de la despesa no financera.

D’ençà que ets al càrrec hi ha hagut dos governs diferents, encara que amb els mateixos partits. Fins a quin punt es fa coneixedor per a tu quan hi ha un conseller o un altre?
A mi m’arriba tot molt diluït, perquè m’arriba quan ja ha passat per l’administració. La presència d’un conseller es pot fer més coneixedora al Consell de Govern. Però allò que pugui haver determinat que es faci un càrrec o un altre després ha de passar pels equips tècnics de cada conselleria. La meva feina és tan tècnica que ja no es veu que hi hagi un conseller o un altre.

Té poder polític te la CAIB? Moltes de les iniciatives que s’impulsen aquí són amenaçades de passar-les pel Tribunal Constitucional… Fins i tot ara, que hi ha el mateix color polític aquí i allà…
No sé si té gaire a veure amb els partits, això. A Madrid, els funcionaris són els mateixos governi qui governi, i revisen la normativa que surt de les comunitats autònomes i de qualsevol cosa que pensin que hem envaït competències estatals, t’avisen, i es munta una comissió per resoldre el problema. Si ambdues parts es posen d’acord, les cose s’arreglen de manera amistosa. Si no, és quan et posen un recurs d’inconstitucionalitat. No en deixen passar ni una, ni a noslatres ni a ningú. És una autononmia molt vigilada.

Tens un càrrec amb molta responsabilitat i pressió. Amb quina perspectiva l’afrontes. Hi continuaries, si te’n sortís l’ocasió? O penses que amb aquests vuit anys s’haurà acabat el teu cicle?
La pressió va per moments, per èpoques o per períodes. Sempre hi ha una mica de pressió perquè sempre hi ha temes conflictius, i que s’han d’anar mirant. Per exemple, la gestió de la Covid i dels fons europeus que hi anaven destinats ha estat complexa, l’administració ha estat bastant sota pressió i n’ha sortit mitjanament bé. És ver que quant a finançament no estam ben tractats, però amb tota la qüestió de la Covid, pel que fa a recursos financers, podem dir que Madrid s’ha portat mitjanament bé. En moments com aquest es nota que fa falta una administració forta per poder incrementar plantilles de sanitat i educació, la despesa de serveis socials i ocupació i atorgar ajudes a autònoms i empreses. Pel que fa a la feina, n’hi ha, però no em queix, es pot dur. No puc dir que no pugui més. Simplement, no és que pensi gaire en el que ha de venir. Si hi ha un altre conseller i s’estima més un altre interventor general, tampoc em sabrà gaire greu i tornaré a la Sindicatura de Comptes, on tenc la meva plaça de funcionari.

Back To Top
Search