Obra pública: quatre anys de frenesí per fer un municipi més amable i capitalí

La sensació de millora de Manacor els darrers mesos del passat mandat, si tenim en compte totes les obres encetades, era un fet que semblava voler conduir el municipi cap a un estat de confortabilitat i amabilitat fins ara mai vist. Cert és que tanta d’obra en marxa sempre molesta i que en el moment que veïnats i comerciants s’hi troben, la incomoditat i la queixa sol ser manifesta. Obres com la de la plaça del Cos o la de Santa Catalina, per exemple, en són una bona mostra. D’altres execucions que s’han fet no semblava que fossin ni tan urgents, ni tan necessàries, ni tan útils. En qualsevol cas, una vegada acabades, veïnats i ciutadans en general les valoren positivament. A totes aquestes obres de millora intensiva de vials i espais públics, s’hi han de sumar grans obres necessàries i molt demandades per la població, però que ja no depenen de la inversió municipal. Són obres que acumulen serveis a Manacor i que converteixen la ciutat en la vertadera capital, no ja sols de la comarca de llevant, sinó de gran part de la Part Forana mallorquina. L’ampliació de l’hospital n’és la mostra més clara, però també la construcció del nou parc de bombers, pioner i ambiciós com pocs. L’eterna promesa del Palau de Justícia al carrer del Pilar, acabaria de confirmar tots aquests extrems.

I cal afegir-hi obres com la de la millora de la carretera de Felanitx, que ja ha començat, o d’altres serveis d’ús exclusiu manacorí, com ara el nou centre de salut, que sembla una obra assegurada en els pròxims mesos, o de nous centres escolars a Manacor i a Porto Cristo, que es troben en una fase una mica més verda.

La feina de l’Ajuntament els pròxims anys, serà, per tant, més que construir noves infraestructures, garantir un manteniment de places i carrers i voreres, de manera que els nuclis urbans manacorins puguin ser més amables tant per als residents com per als visitants.

No serà una feina fàcil aconseguir els recursos necessaris, ara que la incorporació de romanents comença a mancabar, i ara, també, que els governs autonòmic i insular tenen un color polític tan diferent del que té l’Ajuntament de Manacor. Caldrà esperar un exercici de responsabilitat per part de tots plegats que els meni a comprendre quines són les necessitats dels ciutadans del municipi i quins són els recursos que ara mateix hi són escassos.