skip to Main Content

“Obrim la terra per escoltar el que ens han de dir els cossos”

L’arqueòloga i antropòloga Cristina Rihuete explica la gran tasca que suposa exhumar fosses i identificar víctimes a la darrera conferència que s’ha celebrat del cicle Obrir per Tancar

“Es tracta que veieu com obrim la terra per escoltar el que ens han de dir els cossos”. Aquesta és la frase que utilitzava l’arqueòloga i antropòloga Cristina Rihuete per encetar la conferència “Identificació de víctimes en les fosses de la repressió feixista. Possibilitats i problemes del diagnòstic antropològic i genètic” del cicle Obrir per Tancar. Una xerrada al llarg de la qual va demostrar la gran tasca que suposa esbrinar a qui pertanyen les restes òssies trobades a les fosses, però també la problemàtica política, social, judicial i històrica que l’envolta.

Tot i que un dels principals objectius d’exhumar les fosses franquistes és identificar les restes dels qui van ser llançats de mala manera dins aquests forats a terra, no és l’únic. Realment “és un mitjà per aconseguir veritat, justícia i reparació”, afirmava Rihuete. Perquè, al cap i al fi, són un problema d’estat.

La ponent, qui va dirigir l’exhumació de la fossa de Sant Joan, i ha participat en altres actuacions, com ara la de Porreres, afirma des de l’experiència que per poder identificar i fer justícia és imprescindible recollir el nombre més gran d’informació i documentació possible. Des de fotografies fins a informes mèdics, tot passant per saber la seva professió. També s’han de recopilar tots els indicis possibles per demostrar que es tracta d’una fossa. Per exemple, la forma en la qual estaven enterrats és un indicador, ja que a l’època els enterraments normals no es feien ni cap per avall ni amb els genolls flexionats. Evidentment, tampoc amb orificis de bala. Tota aquesta tasca és per poder determinar, primer, la viabilitat del cas i poder procedir a la identificació genètica. Només així es fa justícia.

A l’hora d’exhumar les fosses, es troben amb anomalies diverses. Possiblement la més destacable és que no tenen “tutela judicial”, el que seria “una perversió del terme forense”, que, al final, és el que fan. La identificació de les víctimes tampoc està subjecte a l’administració: “moltes vegades està sota la iniciativa d’associacions memorialistes”, afirma.

Crims contra la humanitat

Rihuete recorda que varen ser crims contra la humanitat i, per tant, són casos que no prescriuen davant la justícia. “Varen ser víctimes d’execucions extrajudicials i desaparicions forçades”, assegura. El que pot crear conflicte. En aquests moments, encara no se sap exactament quantes fosses hi ha ni quantes víctimes van deixar les repressions franquistes. Tot i que a l’illa, Memòria de Mallorca ha fet molta feina, especialment entre el 2006 i el 2010 i amb la creació de la direcció general de memòria democràtica i la llei de fosses que és pionera a tot l’Estat, no passa el mateix a altres indrets.

El 10% de víctimes recuperades

Cristina Rihuete destaca que entre el 2011 i el 2018, les dades no es varen actualitzar, perquè “les actuacions relacionades amb la memòria històrica han romes paralitzades sota els governs del Partit Popular”. Encara no s’arriba al 10% de víctimes recuperades.
“Han passat molts anys, però tenim moltes possibilitats” d’identificar més persones mal enterrades a fosses. És vera que s’han perdut parents per poder fer les comparacions genètiques i molta documentació, “però tenim moltes possibilitats de poder fer identificacions”, afirma l’antropòloga després de fer una exhaustiva explicació de com s’executa aquesta tasca i les adversitats que se’ls hi posen al davant.

Back To Top
Search