El segle XX va ser el de l’ametla a Mallorca. Encara avui ens en resten els darrers vestigis, els supervivents de la Xylella i del turisme desbocat que ha reduït a la mínima expressió les accions en el sector primari.
Els darrers anys havien estat els del boom de la garrova, molt vinculats a moviments especuladors que en feren esclatar el preu fins a punts en què gairebé es podia considerar un producte de luxe.
Ara, però, aquell boom s’ha acabat. Avui, però, qui va sembrar, recull. Al Llevant de Mallorca ja hi ha més oliveres que a la serra de Tramuntana. I tot i que no puguem dir que hi hagi un boom de producció ni tampoc de preu, el cert és que les oliveres sembrades els darrers vint anys fruiten ara de bon de veres, fins al punt que són molts els petits productors que ja tenen la collita que desitjaven el dia que empeltaren els arbres i que ja poden gosar dur-la a les tafones per tenir oli, en més d’un cas, per a tot l’any. Cert és que ho paga, tenint en compte com s’ha posat enguany el preu de l’oli d’oliva, i com augmenta la inflació cada dia que passa. Potser és per això que aquests dies les coes al portell de la finca de Rama i Galmés de Sant Llorenç arriben fins a la carretera. Són tots productors particulars, la majoria sense ànim de lucre, només amb les ganes de tastar l’oli de les seves olives, i aprofitant per reduir despeses.
A més, cal tenir present també que l’anyada d’enguany haurà estat de les bones dels darrers anys. La calor és el millor antídot contra la mosca, el pitjor enemic de l’olivera. Les produccions són sanes i abundants i això fa que tots els productors esperin obtenir una bona proporció de litres després del seu pas per la tafona. Les moles no s’aturen de premsar i l’oli degota imparable, consistent i vigorós. De vegades, fora vila encara en dona alegries inesperades, i observar com desenes, centenars de persones i famílies, encara en poden treure profit anima a reinventar i a innovar perquè la gallina dels ous d’or no sigui l’única ponedora que tenim a Mallorca.
Un acte memorable
També, aquesta setmana passada, va tenir lloc l’acte de celebració dels cinquanta anys de l’Escola de Mallorquí. No hi ha dubte que es tracta d’una fita major, d’una efemèride transcendent que, a més, situa Manacor en l’epicentre del terratrèmol que ha de sacsejar els consciències de la gent mallorquina, com a capital de la catalanitat de l’illa. L’enhorabona als organitzadors i creadors de l’esdeveniment i també a tothom que hagi passat per l’Escola de Mallorquí. Que aquests cinquanta siguin els primers de molts!
