Orígens de la parada dels cavalls pare de Manacor (I)

El calaix del temps. Albert Carvajal

El passat mes de maig, en aquesta revista es va fer memòria de la història recent del Dipòsit de Sementals de Manacor, depenent de la xarxa nacional de cria cavallar i gestionat per l’exèrcit. Durant dècades, molts de joves manacorins es presentaren de voluntaris per poder fer el servei al vell quarter situat arran de l’estació del ferrocarril, fa uns anys substituït per un edifici de nova planta que ara s’ha destinat a usos educatius. Aquells escrits em despertaren la curiositat per saber des de quan foren presents militars i sementals a la nostra ciutat. I la realitat és que va ser des de molt abans del que podria haver pensat inicialment.
Els precedents més llunyans ens porten fins al 1674, quan els jurats de la Universitat i Regne de Mallorca discutiren de la conveniència d’adquirir cavalls de Sardenya, Nàpols o Catalunya. En època de la Guerra del Francès s’importaren d’Andalusia. Cap al 1850 l’antiga Diputació Provincial posava a l’abast dels pagesos i ramaders illencs cavalls sementals en una única parada a Palma. El cavall mallorquí de llavors mostrava com a trets més destacats el seu pelatge negrós, la baixa estatura i les orelles petites. Solien ser animals resistents, però de nutrició complicada per la qual cosa no era convenient destinar-los a treballar de molt joves i en excés. La vida útil a ple rendiment era d’uns cinc anys i l’aptitud més destacada era quasi exclusivament el tir lleuger (es deia que per a la muntura el seu trot es convertia en insuportable per al genet). Per tot plegat es tractava d’un animal molt apte en els quefers agrícoles. A les feines més feixugues i que requerien major potència, com les que es donaven als molls, s’empraven cavalls importats de la Península o mallorquins creuats amb aquells. Els cavalls de luxe i de munta no es criaven a l’illa i s’havien d’importar del continent.
La creació de l’actual servei de cria cavallar es remunta al 6 de novembre de 1864 mitjançant una reial disposició que pretenia la reconstrucció del cavall de pura raça espanyola. La Diputació Provincial continuà essent l’encarregada de mantenir el servei a les illes i, presumiblement, va ser llavors quan l’amplià a Manacor i Sa Pobla. Les notícies més antigues de la parada manacorina ens porten a 1866 quan s’hi custodiaven dos cavalls sementals. Les de Palma i Sa Pobla en mantenien altres dos cadascuna. L’any 1868 la distribució es féu de la següent manera: tres cavalls a Palma, tres a Sa Pobla i dos a Manacor. Aquests tres indrets varen ser, durant dècades, els únics punts de muntura presents a Mallorca.
Les parades restaven obertes normalment entre l’1 de març i el 31 de maig per a tots aquells propietaris d’egües que volguessin aprofitar els cavalls pares. La munta era gratuïta en l’horari de 8.00 a 9.00 h. La normativa establia que els batles havien d’assegurar els locals de custòdia dels sementals.
A Manacor, sembla que l’indret elegit, a manca de dependències municipals, era l’antic quarter dels Dragons, a l’actual avinguda del Torrent. Així ens ho fa creure una notícia del 1909 en què es llegeix: “Ha quedado establecida en la villa de Manacor la parada de caballos sementales, cuya residencia se ha fijado, como en años anteriores, en el cuartel de Dragones, y bajo la dirección del teniente de caballería D. Salvador Suñol”.