skip to Main Content

Pandèmia i crisi econòmica: la feminització de la pobresa

Repassam amb la directora de l’Institut Balear de la Dona, Maria Duran, les desigualtats en l’àmbit laboral que s’han agreujat per mor de la pandèmia i que han resultat en un augment de la pobresa de les dones a causa de la pèrdua de treball, la precarietat laboral i la sobrecàrrega familiar.

La crisi econòmica derivada de la pandèmia és una realitat que no afecta dones i homes per igual. El 8 de març és una data imprescindible per tenir això en compte i per reivindicar amb més força que la resta de dies que hi hagi una igualtat real i efectiva, denunciant alhora les desigualtats i violències amb les quals les dones sobreviuen dia rere dia. Dins aquest conjunt de problemàtiques, ens hem fixat en la desigualtat de gènere dins l’àmbit laboral i de com les dones han sortit més perjudicades en l’impacte de la crisi econòmica.

Segons explica Duran, disposam de dades del mes de març publicades pel Ministeri d’Igualtat que apunten que “la crisi econòmica ha afectat més als drets, llibertats i autonomia de les dones”. En aquest sentit, la pandèmia ha resultat en un increment exponencial de l’atur; fins a un 62% de les persones aturades són dones, un 75% dels contractes a temps parcial realitzats durant la pandèmia han estat per dones i fins a un 94% de les excedències per tenir cura de filles i fills han estat sol·licitades per dones. A més, cal apuntar que una majoria han sol·licitat la reducció de la seva jornada laboral i que són les que més han demanat el permís per encarregar-se dels fills i les filles, ja que no podien acudir a l’escola per positiu en Covid-19. Això ha causat una pèrdua directa en el seu poder adquisitiu i, per extensió, de la seva autonomia respecte dels homes. De fet, a llarg termini aquesta situació afectarà negativament a les seves pensions.

Per altra banda, es coneix que moltes treballadores i treballadors es troben afectats pels ERTO, però, el que s’ha descobert recentment és que els homes han sortit en major nombre d’aquesta situació, recuperant la seva feina. Pel que fa al teletreball, les dones han estat les que s’han encarregat més de la llar i de les filles i els fills. Segons dades del Ministeri, de mitjana, cada setmana les dones han dedicat nou hores més a les feines domèstiques que els homes. A part, un gran nombre de treballadores de la llar segueixen en una situació laboral irregular perquè, entre d’altres, moltes famílies no les contracten de manera legal.

Les sobrecàrregues familiars afecten de ple a les dones. Si no hi ha corresponsabilitat en la conciliació personal, laboral i familiar, les dones es veuen obligades a aturar, o en alguns casos sacrificar, la seva carrera professional. “La conciliació sense corresponsabilitat funciona com un import regressiu”, destaca Duran. En aquest sentit, des del 2005 hi ha l’obligació legal en el codi civil de complir amb la cura tant de filles i fills com de persones dependents, però, segons Duran, no s’aplica la llei i existeix molta impunitat.

Davant això, Duran assegura que les mesures per combatre la feminització de la pobresa implicarien desenvolupar i aplicar els plans d’Igualtat a empreses de fins a cent treballadors i treballadores, obligar-les a dur a terme auditories salarials per poder localitzar i resoldre les discriminacions i aplicar mesures sobre la conciliació que fomentin la corresponsabilitat. A més, de millorar la situació de les treballadores que es dediquen a les cures i que es troben en situació irregular amb la creació de certificats de professionalitat o fomentar l’autoocupació de les dones. En el darrer punt, Duran afirma que enguany l’IB Dona ha arribat a un acord amb les càmeres de comerç de cada illa perquè fins a 200 dones rebin formació en gestió de Pimes, sobre el sistema d’imposts i taxes o fer un pla d’empresa i cercar finançament.

Back To Top
×Close search
Search