Després de dos mesos confinats no serà igual tornar al bar de sempre. Alguns en frisaven. D’altres s’hi senten estranys. L’enyorança, més que del bar, és dels amics que hi trobaven en anar-hi.
“És un símbol d’amistat”
Bernat Sureda conta que per a ell el bar “és el símbol de l’amistat, un lloc per trobar els amics, per sobar amb ells…”. Diu Sureda que “jo ho he enyorat, enyores els amics i saber que a una hora o l’altra trobaras aquella persona o aquella altra. Jo solc anar a Dues Cadires i al Passeig. No vaig enlloc més. Som molt parroquià dels meus bars”. Sureda conta que aquests dies “ja hi he anat, i he trobat en Toni el Cristal·ler, o en Nestor…, queens trobam els migdies”. Confessa, però, que més que del bar i el seu ambient, el que té és “por de la gent. Vas a Mercadona i al portal et fan rentar, però després, dedins, la gent no et respecta ni per agafar una bossa de galletes”. Lamenta, finalment, que “de moment, això de seure al tasser s’haurà acabat”.
“Els primers dies que no vaig fer el cafè al bar vaig tenir mal de cap”
“Jo som casinera”, diu Rosa Perelló. Aquesta portenya, diu que “si ho puc evitar no faig el cafè a ca meva”. Perelló, filla de restauradors, de l’històric Hotel Perelló de Porto Cristo, troba que “anar al bar fa poble, i és guapo veure quina gent hi ha en cada hora determinada. Som sociable, i tan bé em va quedar amb amics o amigues per fer un cafè, com trobar-hi gent i fer la xerrada”. “Gairebé sempre vaig al Monument, perquè hi fan el cafè boníssim, i a més, l’amo, en Diego, és molt bon casiner”. Perelló confessa que li ha fet molta falta el bar, durant el confinament: “Els primers dies que no vaig el cafè al bar vaig tenir mal de cap”. Ara ja ha tornat a les terrasses. “Hi vaig tranquil·la, perquè veig que fan les coses com toca”, acaba dient.
“Hi ha altres coses que he enyorat més”.
Per a Maties Adrover, “el bar és un lloc per socialitzar-nos, per trobar-hi la gent que estàs acostumat a veure en aquell lloc”. Li agrada, a Adrover, “anar-hi una horeta o dues i xerrar una estona”. Tanmateix, lluny dels bars, diu que “ho he duit bastant millor del que em pensava. Hi ha hagut moltes altres coses que he enyorat més que això. Supòs que el que més enyores és el que més t’importa. I a mesura que ho tornes aconseguir, enyores només el que et falta”. Adrover creu que el retorn als bars, com tot, “ha de se gradual. Jo mateix no crec que dilluns hi vagi, perquè m’ensum que molta de gent hi anirà de cop i jo no estic ansiós per entrar-hi, tot i que és ver que hi ha molta de gent que no veig i ara sé que en tendré l’oportunitat”.
