Skip to content

Passejant i repensant per la Nit de l’Art

A la foto: Cataplanche (2024) de Marga Estelrich.
Dissabte passat, dia 15 de juny, es va celebrar la segona edició de la Nit de l’Art de Manacor. Em vaig poder passejar pels carrers de la ciutat contemplant els visitants, gaudint de les mostres, parlant amb els artistes, recordant els que ja no hi són i, també, participant de la “conversa radiofònica”.
En arribar, devers les 18 h, vaig fer una volta per alguns dels centres que ja tenien obert, com els establiments del carrer del Mercadal o la capella de la Caritat. De totes maneres, n’Anna de la Salud, periodista d’aquesta casa i moderadora de la xerrada, m’havia citat a les 19 manco deu davant l’antiga sala Sacma i el temps no em va bastar per acabar la visita a la resta de propostes de la Nit.
Els meus companys de taula eren de primera i, tot i tenir-los ja situats en el panorama cultural illenc, no els havia pogut conèixer personalment fins dissabte. Primer, em va sorprendre la passió i els coneixements de Sebastià Mascaró. El felanitxer ha tocat molts dels pals de l’escena, com Es Baluard, el Casal Solleric, la Nitx de l’Art o, actualment, el Museu del Calçat i la Indústria. L’artista manacorina Marina Cánovas també va conversar amb nosaltres. Jo ja n’era seguidora i m’havia meravellat amb diverses de les seves peces fotogràfiques, però no coneixia la seva faceta crítica i conscienciada amb el panorama artístic local. Per aquest seguit de motius, la conversa va ser d’allò més entretengut. Parlàrem d’un desitjat model de Nit de l’Art amb més feina didàctica, que no sigui un bolet dins la programació artística de l’Ajuntament, que retribueixi els artistes amb uns honoraris i amb el finançament de les despeses de muntatge, amb més acompanyament durant el procés… Consideràrem que tot això és ben possible perquè, com coincidírem els tres ponents, Manacor compta amb una societat altament informada i interessada per la cultura i, així, no es parteix de 0. També vàrem trobar l’ocasió de parlar de la situació expositiva a Manacor, posant la lupa en la manca de sales per a mostres d’arts visuals. Comparàrem la situació amb la de fa uns anys, en què el circuit era més viu: des dels setanta amb el Grup Dimecres fins fa dues dècades amb la Torre de ses Puntes, la Sacma, la Quàsars o el Projecte Triangle, mai ens havíem trobat amb una estructura amb tan mal estat de salut. Ens en lamentàrem i reivindicàrem la intervenció de l’Ajuntament per aconseguir que no només existeixin la Mäus i Totsol Club.
Després de la xerrada, fou el moment de visitar l’altra ala del centre de Manacor. Més enllà de l’espectacular brodat de Biel Parreta a Sa Bassa, hi havia propostes ben interessants. Em va sorprendre la intervenció artística en joieria de Maria Gironès, amb els collars per a residents i per a turistes. Al costat, els homenatges als dos Llorenç eren meticulosos i ben triats. Primer, l’exposició de Llorenç Femenias a Can Garanya fou emotiva i farcida de familiars, amics i seguidors de l’artista. Un poc més avall, s’hi sumava la fantàstica col·lecció familiar de Llorenç Ginard fent de la zona el millor espai per recordar dos dels grans creadors que han sortit de Manacor.
No podia donar per acabada la ruta sense passar per l’espai Mà·art i endur-me’n un record blau del taller de creació col·lectiva de Gironès i Antònia Blanes. A més, era de visita obligatòria endinsar-se al local per veure les creacions d’Adrià Mame –que ens presentava una peça nova, característica del seu estil, però amb incorporacions sorprenents al procés creatiu, com l’empremta del foc– i Marga Estelrich, amb un art conceptual ben seu i precursor d’un projecte que segur que anirà més enllà.
El que està clar és que l’ambient va acompanyar durant tota la vesprada. La gent va sortir al carrer ansiosa per conèixer les propostes dels artistes de km. 0, això està assegurat. Ara, per tant, l’únic que falta és millorar any rere any per aconseguir una Nit de l’Art a mida de la voluntat i les necessitats del sector artístic i la ciutadania de Manacor.
Back To Top
Search