Arribar tard no està bé. I si és al teatre, pitjor. I si és al Teatre de Manacor, un desastre important. Ahir es presentava la temporada teatral, amb la posada en escena habitual. Quan la cosa ja estava en marxa de bon de veres, dues persones arribaren, tardanes-tardanes. Eren Pedro Vidal, secretari autonòmic de Cultura, i Pablo Mielgo, director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.
Tot d’una Tomeu Amengual, gerent del teatre, gestionà l’entrada tardana dels dos palmesans, i els habilità un seient a les primeres files. Quan arribà l’hora dels parlaments, els mestres de cerimònies donaren la paraula als representants polítics. El primer que anomenaren va ser Pedro Vidal. Ell, però, no es donà per al·ludit, i hagué de ser la cap de premsa de l’Ajuntament manacorí, Mercè Pinya, qui el va advertir que ja li tocava. L’home sortí davant el públic sense papers i es plantà davant el micròfon. Advertí que no duia el discurs preparat, però que sempre que venia a Manacor “aprenia moltes coses”. La que no ha après encara és que al Teatre de Manacor la puntualitat és sagrada. Veurem si l’any que ve torna amb la lliçó apresa.
