Jan Serra Garcia (Manacor, 2016) ha de començar cinquè el curs que ve al col·legi Jaume Vidal. És molt jovenet, però ja és tot un campió de tennis taula. De fet, va arribar als quarts de final en el darrer Campionat d'Espanya disputat a Saragossa.
Com neix el teu interès pel tennis taula?
Jo vaig començar a jugar a tennis amb quatre anys. I com que m’agrada molt la raquesta també em vaig voler apuntar a ping pong. A més m’anava molt bé perquè la meva escola, el Jaume Vidal, és la seu del club de tennis taula de Manacor. I com que era a prop de la Rafa, on estava apuntat a tennis, ho podia combinar tot.
Però ara només practiques el tennis taula.
Sí, perquè a més jo jugava a futbol sala. Vaig ser porter durant dos anys, i volia provar de ser jugador, però no m’ho varen posar fàcil. De totes maneres, entre tennis, ping pong i futbol vaig haver de triar. Fa dos anys vaig deixar el futbol i l’any passat vaig deixar el tennis, perquè vaig veure que havia millorat molt en el ping pong i a més s’ajuntaven les competicions del cap de setmana.
Què ha de tenir un bon jugador de tennis taula?
Sobretot la tècnica. I també és molt important la mentalitat. El jugador no s’ha de desanimar quan perd. Per exemple, al campionat d’Espanya, jugava a dobles amb un altre nin, i perdíem de molt, de moltíssim, però no ens desanimàrem i vàrem poder girar el partit. A més, no et pots despistar amb el que passa a la grada. Hi pot haver molts de crits de gent que anima, però això no t’ha de fer desconcentrar.
Explica’ns com ha anat aquesta temporada tan exitosa.
He participat al campionat estatal a Tarragona, on hi van els dos millors de les Balears de cada categoria. Allà vaig arribar fins a setzens de final. Hi he anat dos anys seguits, a Tarragona. I ara darrerament he participat al Campionat d’Espanya. En dobles, fent parella amb Marc Marín, vàrem quedar cinquens, i per equips, també. En l’individual em va tocar jugar amb el campió i vaig perdre, però vaig quedar molt content, perquè vaig aconseguir guanyar-li un set, i això per a mi ja va ser una victòria. L’any passat vaig ser campió de Balears a Eivissa. I enguany he quedat subcampió.
Com ho fas per preparar-te?
Feim sessions d’entrenament de dues hores, cada dia, llevat dels dimecres. Els dilluns anam a sa Pobla, i els dimarts, dijous i divendres a Palma. M’agradaria dir que Jaume Barceló va ser el meu primer entrenador, tres temporades a Manacor, i gràcies a ell la meva història va començar a caminar, perquè em va donar molta confiança, perquè ell ho dona tot per a tothom I sempre li estaré agraït.
L’aspecte físic també deu ser important.
Sí. Els dies que ens entrenam al Palma Arena feim dues voltes a la pista per fer encalentiment i agafar fons, i feim diferents sèries. Però ara aquest mes descansam, perquè venc d’una setmana molt feixuga al Campionat d’Espanya.
El material és important, també?
Jugam amb una pala de fusta que té dues gomes, una ha de ser de color negre, i l’altra pot ser de color. Però ha de ser una bona pala, perquè si no, no dona efecte i pesa massa poc. Les sabates també són importants, i s’ha de mirar que la sola estigui ben neta per no patinar. Les de futbol sala són més barates i poden anar bé igual. Hi ha superfícies que patinen molt, allà on jo entrén al Palma Arena, patina molt.
Què et planteges per a la temporada que ve?
Seré al segon any de benjamí i esper poder-ho aprofitar per tornar a quedar campió de Balears i poder tornar a jugar l’estatal i fer-hi un bon paper.
Quan tornis gran et veus continuant amb el joc del tennis taula? T’agradaria dedicar-t’hi?
Sí. I si m’avorresc, també m’agradaria fer de professor de tennis taula per a nins.
