“Per fer neules no hi ha motlos, només paciència”

Sor Manoli Gómez, monja al convent de Sant Francesc, és tota una especialista elaborant aquest element típic de la decoració nadalenca

“No hi ha patrons ni motlos. Hi ha dibuixos”. La feina, l’art, l’entreteniment de fer neules vol paciència i precisió. En parlam amb sor Manoli Goméz, una monja natural de Corral de Almaguer, a Toledo, que fa més de quaranta anys que va arribar a Mallorca i que ara en fa tres que és al convent franciscà de Manacor. “Sempre m’ha agradat fer allò típic d’allà on som, d’allà on em trob. I jo sempre he estat a Mallorca, per això faig neules, i m’agrada”. Reconeix que “tenc certa habilitat per aquestes coses”, i que en va aprendre “contagiant-me d’altres monges que en feien”. Té tota una col·lecció de dibuixos: “M’agrada molt guardar-los. L’any de Ramon Llull decoràrem tot el col·legi de neules seves”.

Curiosament, explica que que “les més petitones són les que duen més feina, perquè has d’anar molt al detall”. A sor Manoli li agrada que “la gent decori amb coses d’aquí”. Per fer neules, diu “s’ha de tenir molta paciència, i molt de pols”. Els nins de l’escola les fan doblegant el paper, però ella no. “Necessites unes tisores molt fines”, però en contra del que hom podria pensar, no fa servir cúter, sinó “un bisturí, del número onze, només així podem fer neules de les que anomenam ‘de filigrana’, que són les més complexes, i amb més detall”.

Hi ha gent que no se’n pot avenir que quedin tan perfectes, i es pensen que les fa una impremta, però, diu ella, “no hi ha cap impremta que s’entretengui a fer una cosa així”.

Fa servir un paper més gruixat, perquè a Manacor sobretot, “amb la humitat, es dobleguen”. Sor Manoli diu que “no hi pots fer feina molt de temps seguit, perquè agafes molta tensió a la part de dalt de les espatles, i necessites descansar”. Per aquesta monja toledanomanacorina, “les neules imiten les rosasses de les esglésies i estan decorades amb motius nadalencs, o també amb escenes de l’evangeli”. Fer una neula pot dur entre mitja hora i dues hores de feina, i així i tot, diu sor Manoli, “el relleu està assegurat, perquè quan arriba Nadal, tots els infants de l’escola en volen fer i en decoram tot el col·legi”.

A ella, que ho fa per hobbi, li agrada destinar-les a projectes solidaris o socials. I a nosaltres ens en regala mitja dotzena. Moltes gràcies i molts d’anys!