Vaques de la reina prop de Ciutadella. Foto: SVJ
És penós veure les notícies sobre el tancament d’Agama -per cert, continuen tenint pàgina web i es poden trobar els seus productes a les botigues- perquè, d’una banda, hom veu un general esqueixament de vestidures i trajos encorbatats. Com si hi hagués molts de mallorquins “normals” que beguessin Laccao o comprassin Agama. Per altra banda, fa riure, però també oi, veure que la immensa majoria de mallorquins o habitants de l’illa més gran de les orientals d’al-Andalus, compren llet espanyola, gallega o basca, i que la minoria que no ho fem som insignificants estadísticament, com en tantes altres coses.
Si la gent consumia compulsivament els productes d’AGAMA, com pot ser mai que hagués de tancar? Qualcú ens ho pot explicar sense dir mentides o dois? Recoman la lectura d’una mena de propaganda sobre la producció de llet a Campos. Es titula “Llet. Or blanc campaner” i el podeu trobar en PDF. L’escrit és del 2018, s’hi explica la història de l’establiment de la vaca frisona a Campos, amb el negoci dels manescals de la inseminació artificial, la indústria lletera pròpia, Blahi o Blay, fins i tot la participació en concursos estatals de vaca frisona. Es passa de resquitllada per la salinització de l’aqüífer campaner, l’abandonament dels horts reconvertits en xalets, la contaminació de les terres campaneres…
Potser a Menorca hi hagi funcionat una mica més la racionalitat en les explotacions ramaderes. El seu clima i la peculiaritat del sòl permeten que hi hagi pastures de qualitat gairebé tot l’any. També es llançaren de ple sobre les vaques frisones, consumidores compulsives d’aigua i de menjar, però tengueren la mica de seny de conservar i potenciar la vaca roja de Menorca, més adaptada al medi, menys exigent en qüestió de pastures i amb una llet de gran qualitat, que els ha permès l’elaboració i venda de formatge de vaca roja. Una altra raça interessant és la vaca de la reina, extingida a la seva zona suïssa d’origen i conservada miraculosament a l’illa veïna, on d’uns anys ençà es reivindica per la qualitat de la seva llet i adaptació també al medi on viu fa devers 150 anys.
Caldria plantejar-se si a Mallorca hi ha d’haver vaques lleteres i també si han de ser de raça frisona, insostenible avui en dia a l’illa. Tenen futur les races menorquina vermella o de la reina a Mallorca? Si es torna a produir llet, els habitants en beuran o continuaran preferint la llet importada, que és més barata o bé surt per televisió? Saben els consumidors que a Galícia, d’on importam una llet tan barata, la brucel·losi o febre de Malta és endèmica?
Havia evitat parlar dels polítics, però no me’n puc estar més. Arran del suposat tancament d’AGAMA s’han lluït altre cop. Algun polític, perdonau, però em costa recordar el nom dels clons, va fer broma amb els anuncis de Damm i considerà que se n’havien endut l’empresa -on?- “mediterràniament” fora de l’illa. D’altres semblaven insinuar que Damm eren uns hereus del capità Bayo o d’en Manuel Ulibarri. I emeteren un comunicat que posaré en versió original d’un cinisme de pedra picada, al final deien: “El compromiso de la Conselleria con el sector primario de las Islas Baleares es firme y continuado: continuaremos buscando soluciones y oportunidades que garanticen el futuro de la ganadería lechera y del conjunto de la cadena agroalimentaria de las Islas Baleares.”
Contrasta molt amb la realitat, quan el sector primari és per a ells una nosa, una molèstia antediluviana a extingir, una ridiculesa en el conjunt del PIB insular. Les explotacions agràries, molestes i persistents, són només, per a aquest govern illenc i interinsular, solars, possibles urbanitzacions, xalets i futures piscines.
No sé si es pot fer publicitat en aquesta casa, però el meu consell és que cerqueu, demaneu a la botiga i consumiu la llet d’Ato, BonÀrea, Bonpreu, Cacaolat, Choleck, Coinga, El Castillo, Laccao, Letona, Llet nostra, Verntallat, etc.
