Cesc Busquets ha estat el coordinador de la fase 1 de les excavacions a Son Coletes a la recerca de víctimes del feixisme el 1936. De moment s’hi haurien trobat restes corresponents a 25 individus. Parlam amb ell de la identificació de Miquel Palmer Duran i Pere Llull Fullana.
Com s’arriba a Miquel Palmer?
Les restes de Pere Llul Fullana, que fou batle d’Algaida, es trobaren a la síquia 2. Hi havia tot l’esquelet sencer, cosa que ens va permetre fer-ne un estudi antropològic molt complet, combinat amb l’ADN mitocondrial, transmès per via materna. Tot plegat ens va permetre contrastar el que vèiem a partir dels ossos amb les fotografies que ens mostraven, que eren les d’un home petitó, d’1,68. També sabíem que era dretà, cosa que es veia amb el desgast més pronunciat als ossos de la dreta. En canvi, les restes de Miquel Palmer Duran les trobàrem dins una de les saques que havien estat localitzades a no tanta profunditat. De fet, de Miquel Palmer només n’hem trobat la tíbia esquerra. A través d’aquest os ja vàrem poder saber que es tractava d’una persona molt jove, perquè en els ossos queden les marques de creixement, i en aquesta tíbia n’hi havia. Sabíem que pertanyia a una persona d’entre 18 i 21 anys, i efectivament, a Miquel Palmer Duran el mataren quan en tenia devuit.
En ambdós casos parlau d’ADN mitocondrial. És més fiable?
Cada persona té una empremta genètica que ens prové del pare i la mare. Hi ha els STR autosonòmics, el cromosoma I del pare, que es transmet d’home a home, i les dones transmeten el mitocondrial, de dona a dona. En aquestes dues darreres identificacions, hi hem arribat només a través de l’ADN mitocondrial. En les altres tres, teníem accés a les tres vies.
La tíbia de Miquel Palmer ha estat trobada dins un sac juntament amb altres ossos. Hi ha manera, però, de determinar on va ser assassinat, si a Son Coletes o al Pla de Son Mas, com sembla que es creia en un primer moment?
No hi ha possibilitats d’això. Perquè aquestes saques les vam trobar entremig, en els sediments acumulats quan es feia el farciment. Estaven més amunt que els cossos enterrats in situ. Ara queda demostrat que amb quasi tota probabilitat aquestes restes havien estat extretes del seu lloc d’origen. Quan necessitaven construir les parets de les criptes, treien els ossos que els sobraven i els feien nosa. I se’ls emportaven fora. No ho podem afirmar amb tota certesa, però sembla que són de Son coletes, no són de Son Mas. No podem afirmar cada una on els van assassinar. Van ser abocats, tirats, dipositats a Son Coletes. Amb la nova fase, podrem acabar d’afirmar aquestes coses.
A la nota remesa a la premsa afirmau que dins aquests sacs hi hauria restes corresponents a entre 6 i 9 víctimes. Per què aquesta diferència?
Hem analitzat les restes òssies una per una i efectivament hi ha ossos que correspondrien a entre 6 i 9 víctimes. Hi ha tres fragments molt petits que podrien pertànyer a diferents persones o a altres que ja eren dins el sac. No ho podem saber perquè les restes són tan petites que no ens permeten extreure la seqüència completa. Sabem que de l’excavació de l’estiu passat s’han localitzat restes que podrien pertànyer a un total de 25 individus.
Fins ara s’han identificat només víctimes locals. Hi ha restes de sis milicians venguts del Principat amb el capità Bayo. Hi ha possibilitats que s’arribin a identificar? Són reclamats pels seus familiars, aquests milicians?
Hi ha un conveni signat entre Generalitat i Govern balear per resoldre aquesta qüestió. Des de Catalunya es fa una crida, i també es fa una feina per saber qui eren aquests milicians, que són milers. S’intenta confegir una llista dels centenars de milicians que no tornaren de Mallorca cap al continent. Es fa un banc d’ADN. I hi ha la voluntat de poder identificar-los, però és una tasca que no s’ha iniciat. Efectivament la comparació dels ADN aportats per familiars i dels de les víctimes s’ha fet només amb població local, per ara.
Parlau que la troballa de Miquel Palmer i Pere Llull obre noves línies d’investigació. Quines?
Hem obert un camí totalment desconegut. Ara podrem reescriure la història en base a proves físiques. No fem res més que constatar aquelles proves físiques, tant en arqueologia, com en l’estudi antropològic. Una de les noves vies és que hi pot haver més saques o molts més ossos apartats. I també que a partir de la troballa d’Antoni Alomar, hi ha un ball de dates que no es coneixia fins ara. Ens podem plantejar que a Son Mas els assassinats varen ser molt puntuals i que paral·lelament ja se’n fessin a Son Coletes. Podria ser que ja el 18 d’agost hi hagués morts a Son Coletes. Els resultats són espectaculars i innovadors, perquè posen una mica més de llum a tota la foscor d’aquells dies. El que es confirma és que Son Coletes va ser un lloc d’extermini i repressió de final d’agost a principi de setembre. I hi ha molta més gent de la que ens pensàvem.