“Xerram del que tenim davant el nas, de les coses bones i de les coses dolentes”, diuen els seus components, que no defugen “el compromís polític”
A la bateria, Carles Pascual, Leo; a la guitarra, Toni Muntaner, Coqueta; al baix, Rafel Adrover; i a les veus, Sara Gil i Xen Tejera. Ells són Mòpi. Molt manacorins, molt de sempre. De fet, Leo i Coqueta venen d’una trajectòria vital bessona i en paral·lel, sempre plegats, amb Soundbirds, amb Moby Dick i amb Malherba, tots grups mítics de la banda sonora manacorina dels darrers trenta anys. “Sempre hem mamat més o manco d’allà mateix”, diu Toni Muntaner, que afegeix que, “amb el temps escoltes coses més modernes”. Xen puntualitza: “El que ens uneix a tots cinc és el rock and roll”.
La història de Mòpi començà amb Muntaner i Pascual, que cercaven un baixista. “Agafàrem en Rafel Adrover, que toca amb Roig, i després vaig saber que Sara Gil venia a veure aquí. Volíem una cantant, i l’hi diguérem, però na Sara venia amb una incorporació, en Xen, que també es va afegir al grup”, diu Muntaner.
La majoria de les cançons són en anglès, “que és com ens sol sortir més natural a l’hora de fer les cançons, perquè és la llengua en què estam avesats a cantar”, diu Sara, però Xen torna a puntualitzar: “També n’hi ha en mallorquí, perquè és la llengua d’aquí i perquè tenim la voluntat que la gent ens entengui”. I també, fins i tot, n’hi ha una en castellà, concretament per protestar contra la violència masclista. Són per tant, “cançons compromeses”. “En general hi ha lletres d’estat d’ànim i de compromís”, diu Sara. “Xerram del que tenim davant el nas, tant de les coses bones com de les dolentes. Hi ha compromís polític, i hi ha la nostra forma de veure la vida i el sentit que li trobam”, hi afegeix Xen.
De fet, diu Carles Pascual, “teníem molts de temes sense lletres i ens ha anat molt bé que arribassin Sara i Xen”. Pascual explica també que gairebé sempre “el punt de partida de les cançons és la música, sempre a partir d’un riff de guitarra”.
El disc està penjat a Soundcloud i es pot escoltar gratuïtament. “No volíem penjar-lo a plataformes com ara Spotify o Youtube, que no protegeixen tant els drets de protecció de la propietat intel·lectual”, diu Xen, que recorda que “de fet, les cançons no estan en copyright, sinó en copyleft”.
Confessen, tots plegats, que “no teníem la idea de fer el que hem fet. No fèiem comptes fer un disc, però ens plegà el confinament i maduràrem la feina que teníem començada”. És per això que no es plantegen la possibilitat d’editar el disc en format físic, ja sigui vinil ja sigui CD. Però sí, òbviament, que volen tocar en directe. “De fet, abans del confinament ja teníem data demanada a Ca’n Lliro, i havíem fet un parell d’aparicions curtetes de concerts, a la festa de Renou Col·lectiu i al festival Sa Roqueta de la Factoria de So, que ens serviren per fer una prova de com sonam”, diuen.
Ara, idò, és el moment de posar dia i hora per a futurs concerts i mostrar la feina feta fins ara. I tothom a caçar mopis, però mopis musicals i rockandrollers.
