[pullquote]
Catalina Vadell és metgessa oncòloga per la Universitat de Barcelona. Allà va passar per l’Hospital de l’Esperança i per l’Hospital del Mar fins al 2001, any que va marcar el seu retorn a Mallorca. És gerent de l’Hospital de Manacor des de l’octubre de 2012, un càrrec on arribà de la mà del qui aleshores era conseller, Antoni Mesquida.
[/pullquote]Antoni Riera
Explicau-nos en quin moment es troba el projecte d’ampliació de l’hospital.
Formalment podem dir que han començat les obres, tot i que encara no hi ha màquines, la setmana passada es va signar l’acta de relanteig i el sus oficial es va donar el dia 29 de gener. El dia 12 de febrer ja no es podrà entrar al carrer d’urgències per la carretera de Conies, i s’habilitarà un vial de doble circulació exclusiu per a la gent que vagi a urgències.
Què suposarà per a l’hospital aquesta ampliació?
Ens aporta la possibilitat de creixement en els serveis que tenim. Aporta qualitat i confort assistencial tant per als professional com per als pacients. Només per posar un exemple: oficialment tenim vint consultes, però en feim quaranta cada dia. A urgències es notarà molt atès que creixem en metres assistencials, un total de 500 en una gran sala d’observació. Hi haurà setze llits, dels quals dots seran boxes d’aïllament. També incorporam les urgències pediàtriques perquè els infants que vagin a urgències no hagin de compartir espai amb els adults, una situació que ara no ens agradava.
De quins altres serveis disposarem els usuaris de l’hospital?
Tendrem l’edifici de les ressonàncies, un nou edifici d’UCI (la doblam, amb dotze llits) amb 1.000 metres quadrats de planta, una central tèrmica, serveis generals, cuines… També hi haurà un edifici nou davant la façana principal que inclourà consultes, gabinets i dos soterranis d’aparcament. I a banda de tot això hi haurà una remodelació interna que afectarà l’àrea quirúrgica, el laboratori, etc.
Hi ha creixement en llits?
No gaire. Caminam cap a una medicina més ambulatòria i això fa que la necessitat de llits no sigui tan imprescindible com ho era la reforma d’urgències o de l’UCI.
Com afectarà i com es compaginaran aquestes obres amb el dia a dia de l’hospital?
Amb incomoditat. Perdem places d’aparcament durant les obres. Serà més difícil aparcar. A urgències hi haurà renou, hem de ser realistes. Farem feina en termes de bioseguretat ambiental. A urgències hi haurà doble porta i limitarem l’entrada als malalts i un acompanyant, que haurà d’anar identificat. La pols és el que ens fa més por de les obres, perquè du gèrmens i pot provocar infeccions en els pacients immunodeprimits.
L’ampliació suposarà una solució als problemes d’aparcament?
Quan facem l’edifici d’aquí davant, tendrem més de 300 aparcaments nous, però això no ho veurem fins d’aquí a tres o quatre anys.
Les noves urgències estaran acabades… quan?
A final d’abril de 2019.
Les altres fases perillen? Estan assegurades?
En no res s’obren les pliques i no he vist res que em faci pensar que no es vulgui fer.
El servei d’urgències està saturat? En fan un bon ús els pacients? Resoldria el problema un centre de salut de 24 hores?
El servei d’urgències es va dissenyar l’any 1987 per a 80 pacients diaris. El 2017 n’hem tengut una mitjana de 205. L’espai no ha crescut, però hem triplicat el personal. Hi ha moltíssima de gent en un espai que no està preparat per a aquesta afluència. No és un problema de personal, sinó d’espai. És imprescindible que el servei cresqui. En general la gent en fa bon ús, però sempre n’hi ha que podrien haver acudit abans al seu centre de salut i vénen a urgències a l’Hospital. Un segon centre de salut a Manacor és imprescindible. Du lligat completament un punt d’atenció continuada de 24 hores i això serà boníssim.
Com s’explica aquest increment? Tant ha crescut la població?
Els 15 municipis que atenem han augmentat de 100.000 a 140.000 habitants, amb l’afegit que som la zona amb la població més envellida de l’illa, que és, per tant, la que més assistència ha de mester rebre.
L’hospital de Manacor és suficient? Hi ha la impressió que massa casos han de ser derivats a Son Espases. Què no té el nostre hospital que hauria de tenir?
Hi ha una sèrie de serveis que no han de ser a Manacor. A Manacor no hem de tenir cirurgia cardíaca, toràcica, radioteràpia, que han de ser serveis molt especialitzats, i han de ser a l’hospital de referència que és Son Espases. En segons quines especialitats no ens podem permetre tenir metges de guàrdia 24 hores. Els nostres metges fan coses que molts de comarcals no fan, perquè les poden fer. Ara bé, som l’únic hospital que no té ressonància i en això els pacients i usuaris tenen tot el dret del món de queixar-se. Fa molt de temps que lluitam per tenir-ho.
Els treballadors de l’Hospital, quin estatus tenen?
Són treballadors estatuaris que es regulen amb el dret de funció pública: el treballador accedeix a la seva feina per una borsa de treball únic. De vegades ens passa que en segons quines especialitats hi ha vacants i no tenim metges per cobrir-les.
Quines són aquestes especialitats?
Anestèsia, pediatria i radiologia. En aquesta darrera tenim greus dificultats per trobar professionals.
Com podem saber que una llista d’espera s’allarga de demés?
Aviat tendrem el decret de garantia de demora. Segons aquest text, la gent tendrà dret a ser a tesa per a una primera visita en menys de 60 dies i per una cirurgia en menys de 180 dies. En el cas de processos oncològics, tant per a diagnòstic com per a operació aquest temps d’espera es redueix a 30 dies. Ara tenim al voltant de 3.000 persones en llista d’espera. D’aquestes, no n’hi havia cap que esperàs més de 60 dies. En general estam a l’ordre d’una espera de vint i pocs dies.
De quins àmbits podem estar més queixosos?
A pediatria hi pot haver qualque cas que s’allargui una mica més. A radiologia tenim una llista d’espera que no és bona i per això miram d’establir un pla de derivació a Creu Roja, Sant Joan de Déu o a centre privats amb un concert per donar-hi resposta.
Quina valoració feis de la presència de la llengua catalana a l’Hospital?
Procuram que tota la nostra documentació oficial surti en lesdues llengües. Alguns documents interns extan exclusivament en català. Si parlam de la llengua que empren els professionals, les històries clíniques, per exemple, es fan normalment en la llengua que més domina el professional. Del 2015 fins ara hem tengut dues queixes verbals i una per escrit en temes lingüístics. Massa problema no hi deu haver… Molts de professionals s’esforcen per atendre els pacients en la llengua que els és més còmoda, hi ha molts de professionals castellanoparlants que s’esforcen, i molt, per atendre en català. No tothom ho fa, com és obvi.
Fins quan serà gerent de l’Hospital Catalina Vadell?
Fins que tengui la confiança de la consellera o fins que la salut ho permeti. Les ganes de seguir lluitant no les he perdudes.
Voleu afegir res més?
Deman a tota la població perdó i paciència, per totes les molèsties que durant les obres hi haurà.
