Amb el mes de juliol arriben les festes de la Marededéu del Carme, la patrona dels pescadors i, per descomptat, també de Portocristo. De pescadors en queden pocs. De Portocristo, n’hi ha molt més del que hi havia un temps. És possible que s’hagi perdut l’essència marinera que va fer néixer aquella antiga Colònia del Carme. En canvi, però, fruit d’una feina tenaç i continuada, els darrers quaranta anys Portocristo ha adquirit un sentiment de poble que, possiblement, ni per entitat ni per arrel, no havia tengut en els seus inicis.
El poble no s’atura de créixer i si ningú no hi posa remei els pròxims anys travessarà la frontera dels 10.000 habitants. L’impacte de les migracions és un fet. S’ha perdut la cohesió poblacional de llogaret, que s’ha substituït per una societat diversa i a estones cosmopolita, procedent dels més diversos llocs del món. Això té un preu que s’ha de pagar, però també suposa un enriquiment cultural i una obertura de mires important.
Sigui com sigui, Portocristo ha anat creixent durant tots aquests anys, no sols en població, sinó també en serveis i en infraestructures. Dues escoles, un institut, dos poliesportius, una unitat territorial de costes de la Policia Local, un centre de salut, un centre de cultura, una oficina municipal, una biblioteca…
Així i tot, i fins i tot ara que torna governar AIPC, les reivindicacions portenyes, sobretot pel que fa als serveis que reben com a ciutadans, continuen estant a l’ordre del dia. Hi ha sempre aquella sensació que viuen oblidats de Manacor, que la metròpoli no hi pensa, que no és conscient que les necessitats portenyes són ben iguals que les manacorines, si no són encara més peremptòries, atès el perfil de la població que viu a la localitat costanera. No és només una sensació. Hi ha molts d’espais de Portocristo que necessiten una repassada general. I sovint les demandes que fa la població no són ateses amb la celeritat que hom desitjaria.
A les darreres eleccions AIPC duia al programa la independència de Portocristo. És obvi que no tots els mals del poble dels Pelats, els Mossets i els Rapinyes provenen de Manacor. Hi ha mancances que també serien difícils de combatre tenint un ajuntament propi. Ara bé, com dèiem a l’inici, per població, per entitat, i sobretot per sentiment, Portocristo mereix tenir l’oportunitat de decidir si vol esdevenir un municipi independent. Qui gosarà aturar aquesta voluntat de poble?
