Parlam amb Salvador Miralles, director artístic i escènic d’Encant, que s’estrenarà el pròxim dissabte 23 de desembre a l’Auditori de Manacor.
Què és Encant? Què hi trobarem?
Encant és un musical basat en una pel·lícula. És una història d’una família extraordinària que viu en una casa màgica: Encant. Aquesta va sorgir a través d’un fet dramàtic que s’explicarà a la història. Quan sorgí aquest miracle, es creà una casa que atorgava un do a cada membre de la família, però la protagonista no rebé cap do i sembla estar a la recerca constant per saber quina és la seva llumeta; allò que la fa sentir realitzada. De la mateixa manera que cada familiar té un rol molt marcat a la família, donat pel do que tenen, ella està enmig de tot i no sap ben bé què fer; però quan la casa estigui en perill, ella serà l’única que aconseguirà que la màgia pugui retornar ordenant millor la constel·lació familiar i fent que la formació familiar pugui tornar a brillar.
Com és treballar en un projecte tan interdisciplinari, que combina cant, dansa, interpretació i música?
Treballar en un projecte amb aquesta combinació d’arts i disciplines és una feina exigent, però preciosa i molt creativa. Ha estat molt interessant com hem anat vertebrant l’equip d’Encant. Són 26 persones, entre la direcció artística i escènica, la direcció musical, de moviment, equips de visuals, música, espai sonor, vestuari, escenografia, producció executiva, intèrprets, ballarines, fotografia, dissenys i molta gent que ha ajudat. Ens hem trobat que hem anat formant diferents equips i a poc a poc hem anat construint l’espectacle amb les persones implicades. El fet de posar-ho tot aquesta setmana damunt l’escenari és una explosió de talent i de generositat creativa i artística molt gran.
I com és dirigir un musical d’aquesta envergadura?
Per mi, que m’ha tocat la direcció artística i escènica, i que no sé fer només una sola cosa i també he estat un poc amb l’espai sonor, la il·luminació, la dramatúrgia i l’adaptació del text, han estat uns mesos d’estar immers en un dia a dia molt creatiu, logístic i tècnic, i la veritat és que la combinació de tot ha estat molt enriquidora, però també és una dedicació molt forta.
Els musicals han esdevingut un clàssic del Nadal manacorí. Com valores aquest fet?
El fet que els musicals de Nadal a Manacor hagin esdevingut ja una tradició és un fet que crec que és preciós i molt positiu. Que el Teatre i l’Ajuntament apostin per projectes locals és important. El fet de poder-los tirar endavant demostra la gran varietat d’artistes i fa palès que a Manacor tenim un planter de professionals brutal i unes instal·lacions i un teatre que ens ajuda a fer totes aquestes passes. És un espai també per fer feina amb altres persones, convidar artistes de fora i, en general, fer un projecte amb una idiosincràsia manacorina i alhora un musical propi digne de qualsevol teatre del món.
Com creus que s’emmarca aquesta proposta en el context de la programació teatral infantil al municipi?
Encant no és un musical infantil; és un musical familiar. M’agrada fer aquest incís, perquè no crec que sigui el mateix. Infantil és aquell espectacle que es fa només pensat per una franja d’edat molt concreta. Un espectacle familiar està creat per a tota la família i té estats de lectura diferents. Sempre que he creat espectacles pensats en pla familiar, tenc referències de sèries com Els Simpsons o pel·lícules d’animació que són tant per públic infantil com adult, amb missatges que arriben a tots els nivells, i aquests missatges calen, entren, t’emocionen i et fan somiar, jugar, riure i plorar i fan que quan acabes de veure aquest tipus de peça, te’n vagis amb la sensació d’haver-te sentit viu mirant allò.
