skip to Main Content

Presentada l’edició dels premis Ciutat de Manacor amb la presència dels tres autors guanyadors

 

“El jovent que ve a la llibreria no mira al voltant, no para atenció al conjunt de portades amb colors cridaners, que els sembla més una col·lecció d’objectes anodins sorgits d’una altra dimensió”. Amb aquest missatge desesperançat parlava Faust Puerto, editor de Món de Llibres, de com s’aproximen els joves a l’objecte llibresc a l’actualitat. Un moment, el d’ara, monopolitzat per les pantalles de mòbils, tauletes, ordinadors i consoles de videojocs. Ho feia, Puerto, a la presentació de l’edició dels darrers premis Ciutat de Manacor. Just abans, el batle Miquel Oliver havia remarcat que “la cultura i els llibres ens ajuden a ser un poc millors”.

Durant l’acte prengueren la paraula els tres guanyadors (el quart, el de novel·la, no hi era perquè a la darrera edició aquesta modalitat va ser declarada deserta). La joveníssima Mireia Cassanyes, 22 anys la contemplen, volgué agrair l’acompanyament de família i amics durant “el procés d’escriptura d’aquest llibre, que ha durat dos anys i que va començar a Alemanya”. De fet, reconegué Cassanyes, “el primer poema que vaig escriure va ser en alemany”. L’autora vallenca explicà també que “els versos anaven creixent d’una forma molt orgànica” i que li serviren per mostrar “l’enyor per la meva llengua, pel meu paisatge íntim, per les meves cançons”. Tot seguit, llegí alguns dels poemes que formaven part de L’ombra forana, llibre guanyador.

Josep Maria Diéguez, guanyador del premi de Teatre per Via 870 es felicità de l’alegre notícia que li suposava que “la il·lustració de la portada sigui precisament obra de Mireia Cassanyes, una cosa que jo no sabia, i que ha suposat una sorpresa per a mi”. Diéguez, un autor consolidat dins la dramatúrgia del país, es felicità també que l’editor li hagués enviat les galerades prèvies del llibre, “una cosa que feia molt de temps que no em passava”. Diéguez recordà també que havia concebut el Via 870 com un via crucis, de fet, digué, “les escenes no es diuen escenes, sinó estacions, com en el via crucis”. Durant l’escriptura de l’obra, digué, “hi havia alguna cosa que em sonava a Luces de bohemia de Vallem-Inclán, “després vaig saber que efectivament, molts d’estudiosos d’aquesta obra l’han descrita així”. Finalment, Diéguez anuncià “una primícia”. “Hem acordat amb els responsables del teatre la producció de Via 870, que s’estrenarà a Manacor”, acabà dient satisfet.

El darrer a prendre la paraula va ser el guanyador manacorí d’enguany, Antoni Puig, amb el seu assaig sobre la conquesta romana de Mallorca. Puig, també recentment doctorat, revelà que havia contravengut les bases del premi en variar una paraula del text original: “El llibre estava dedicat a les dones de la mevafamília, i entre la concessió del premi i la seva edició hi hem afegit un membre, que ara també hi surt”.

Puig explicà que la conquesta romana de Mallorca “no va ser una gran guerra” alhora que aclaria que en el llibre mira de mostrar “què varen trobar els romans quan arribaren i per què vengueren en el moment que vengueren”. En aquest sentit, l’arqueòleg manacorí volgué aclarir que quan arriben els romans “ja no parlam de talaiòtics, una cultura que havia acabat segles abans”.

Back To Top
Search