skip to Main Content

“Les pedreres hi han de ser, perquè si no, què farem? Les cases de Lego o de paper?”

Maria del Mar Nicolau (Manacor, 1989) sempre ha estat vinculada al món de les pedreres, ja que a casa seva en tenien una de marès i ara hi treballa. Per Santa Bàrbara, patrona dels pedraires, la varen nomenar directora de l’Associació d’Empresaris de Pedreres de Mallorca i aprofitam la fita per parlar amb ella sobre la situació del sector, les dificultats i perquè les continuen explotant si impacta sobre el medicom és el cas del puig de’n Mora a Manacor.

Quan va començar la vostra relació amb les pedreres? Com ha estat i com és ara?
Ve de molt enrere. Sempre hem tengut pedrers a casa nostra. Abans, el meu pare tenia una picadissa, però la vàrem tancar i ara continuam amb el marès.

Ets la nova presidenta l’Associació d’Empresaris de Pedreres de Mallorca. Com has arribat fins aquí? Com ha estat el camí?
Fa devers quatre o cinc anys que ja estava dins la junta com a vocal i ajudava amb tot allò que podia. Ara, Antoni Martorell ha dimitit per motius personals i jo li he agafat el relleu. Hi ha molta feina per fer amb la situació actual, ja que som un dels sectors que més controls passam per part de la conselleria, és com una auditoria anual. Ens miren si complim amb les normes i que no ens passem dels perímetres establerts. Estic contenta amb el càrrec, però és molta feina i tot m’ha vengut a damunt. Encara no estic molt posada, tot i que en dos i tres mesos ja ho tendré tot més que controlat.

Ara mateix, quina és la situació de les pedreres a Mallorca? Sembla que no està en el millor moment…
Des de dins el sector, és molt complicat d’ençà que ens vàrem haver d’adaptar a la llei 10/2014. Amb aquesta, hem de complir amb tot el que ens diuen i a Mallorca el que tenim són petites pedreres, i per això se’ns fa difícil ajustar-nos al que ens demanen. És com si partíssim de zero. Antigament, arrencaven a mà i connectaven a qualsevol lloc. Avui, hem de passar les normatives d’alta tensió i les màquines han de complir amb els criteris de seguretat, entre altres. I de cada any ens estrenyen un poc més. Al principi varen ser les màquines, després els avals bancaris i les superfícies. De cada vegada és més complicat, per la qual cosa cada any es tanquen més pedreres. En un període de 10 anys n’han tancat unes 56, i això són moltes. Actualment, hi ha 69 pedreres actives, però no totes estan fent extracció. Per tant, fent feina crec que són unes 53. A Mallorca predominen les pedreres d’àrids, però també n’hi ha de marès i pedra ornamental, de guix i de test.

Són suficients per abastir la demanda actual?
Algunes vegades se’ns fa complicat, però ens ajustam. Amb el marès, que és l’àmbit que més control, si ens fan una demanda important, no tenim els mitjans per extreure tan aviat. També depenem del ritme de construcció, ja que no és fàcil treure marès i pedra ornamental. A més, aquí el terreny és restringit i els preus no afavoreixen a fer que els constructors comprin. Tot ha pujat massa. En el cas de les pedreres, en el preu del producte final hi ha hagut un increment notable d’entre un 10 i un 15%.

Pràcticament, el material extret de les pedreres es destina a la construcció i ara és un sector que s’està recuperant. Ho notau?
Més o menys. Hi ha hagut mesos fluixos i una punteta de feina, però no és que sigui com abans. Els que compten marès es decanten cap a altres materials, mentre que en les pedreres de grava sí que hi ha més moviment.

Sabeu si l’utilitzen per a construccions locals o si es destinen per a grans cases de foravila, hotels i grans construccions?
Hi ha un poc de tot, si feim acabats s’ha de destinar als xalets i finques, i la grava es distribueix per tot, però és construcció.

Tot queda aquí o s’exporta?
Tot queda aquí, el 98% queda aquí. Però no sempre és així, crec que importen coses de fora.

I els treballadors, quines garanties de qualitat laboral tenen? És una feina que té repercussions directes sobre la salut…
Sempre reben les formacions adequades i saben el que poden fer i el que no. Es té un control molt exhaustiu amb la silicosi, però molt poques vegades ha sortit que en tenim. Miram de canviar el personal de lloc de treball, perquè són feines dures.

Les pedreres tenen un impacte real sobre l’illa, ara mateix es fa res per frenar-lo?
D’impacte ambiental en té. Restauram així com ens marquen amb la normativa, però no sempre hi ha el material i les condicions són molt complicades. Cada pedrera es restaura d’una manera diferent, va en funció dels convenis i les característiques que tenen. Normalment, s’ha de tapar fins a una quota i s’han de plantar arbres. N’hi ha algunes que ja restauren i altres que no poden perquè encara extreuen pedra.

A Manacor, el puig d’en Mora està en perill de desaparició… Què en pensau d’això?
Aquesta pedrera té tots els permisos i un impacte mediambiental molt important. És rellevant, però també és necessari. Les pedreres de grava es necessiten perquè hi pugui haver construcció.

Hi hauria cap alternativa al que es fa actualment?
No. Per fer grava hem de tomar muntanyes.

Hi ha moltes queixes i persones que hi estan en contra. Què els hi diríeu?
Hem de pensar que ho necessitam. Per explotar Mallorca turísticament com l’explotam ara mateix, necessitam les pedreres. Això implica que les pedreres hi han de ser, perquè si no, què farem? Les cases de Lego o de paper?

És una situació que es repeteix a altres llocs?
Sí. Sempre hi ha la part contrària a les pedreres a tots els llocs. Tothom intenta demostrar que estam legalitzats i en procés de passar exàmens anuals. Però la gent ha de fer una tasca mot particular, reflexionar perquè s’utilitza aquest material.

Back To Top
Search