skip to Main Content

El teatre més antic de Ciutat

Apunts de patrimoni. Antoni Puig

A la petita ciutat italiana de Lucca, d’on és originari per exemple el compositor Giacomo Puccini, hi podem trobar encara avui la Piazza Anfiteatro, una plaça que conserva la forma d’un amfiteatre romà. Les cases que donen a la plaça tenen els seus fonaments damunt les graderies d’aquest edifici de fa 2000 anys i l’espai obert correspon a l’arena de l’amfiteatre. Més a prop d’aquí, a Tarragona, una situació similar es pot observar a la plaça de la Font, que segueix l’antic traçat del circ romà de Tarraco, són casos en què els edificis moderns han preservat una trama antiga i la memòria d’edificis quasi oblidats.
Un cas menys evident és el volem descriure avui: el del teatre romà de Palma. Si miram el plànol de Palma, Ciutat, és molt evident que les Avingudes tenen una forma d’estrella, i que aquesta forma, no és un secret, és la forma de l’antic fossar renaixentista, o millor dit de les murades renaixentistes enderrocades aproximadament al mateix temps que Puccini escrivia Turandot. Idò bé, aquest fenomen és el mateix que va permetre al senyor Lluís Moranta, arquitecte, a final dels anys 90 del segle XX, descobrir on es situa molt probablement el teatre romà de la ciutat. La illeta del teatre romà de Palma la limiten, per un costat, la plaça de les Tortugues (ja ens hauríem d’acostumar a denominar-la així sempre), per l’altre els carrers de Can Brondo i dels Paraires i, finalment, la tanca el carrer de Jovellanos. Realment una illeta que no pot ser més cèntrica on podem trobar tant populars restaurants de menjar porqueria com mítics establiments com el Bar Bosc.
En el cas de Ciutat, però, i a diferència d’altres ciutats com les que hem esmentat, la recerca per trobar el teatre va haver de relacionar indicis molt més subtils. En primer lloc, gràcies a la seva feina, l’arquitecte Moranta va entrar en contacte amb una illeta de cases on les parets mitgeres no eren paral·leles sinó que convergien a un punt on, també de manera molt singular, hi havia un pati comú de forma semi-circular. A partir d’aquí, i gràcies als exemples de Lucca, però també de Roma, de Vicenza, de Tarragona i de moltes altres ciutats que tenen orígens romans, va poder estirar el fil i aplegar tota una sèrie d’evidències que fan que avui estigui acceptada l’existència d’un teatre romà al centre de Ciutat. Lluís Moranta, idò, va ser el primer en observar que aquelles parets mitgeres conflueixen a un pati, però també que el pati havia estat un espai públic fins feia molt poc perquè les petites façanes que hi donen eren façanes exteriors, amb balcons i fins i tot finestres pintades…
Per intentar comprovar la hipòtesi, tot i que no és fàcil, a una zona tan densament poblada, el 1999 es van excavar unes cales arqueològiques per determinar si es podia relacionar qualque troballa amb el teatre, però els resultats no van ser concloents. La zona disponible era el pati, molt petit i alterat, i els nivells fundacionals es trobaven a quasi 2 m de fondària. Així les coses només quedava l’estudi de restes trobades en altres temps i que poguessin donar més solidesa a la idea. Cercant quines troballes arqueològiques s’havien fet a la zona la recerca va anar a parar a Son Puig, una possessió del terme de Palma on es conserva un gran bloc de marbre ben escairat (94 x 74 x 33 cm) i que és el suport d’una inscripció llatina que diu:CAES· AVGV.
Aquesta «pedra» l’any 1885 es trobava a una casa entorn de l’Església de Sant Nicolau, molt propera a la illeta del teatre, però és que els propietaris de la possessió de Son Puig en aquell moment eren també propietaris d’una casa de la illeta mateixa, és a dir que és molt i molt probable que la inscripció fos la que hi havia a damunt d’un dels portals d’accés al teatre romà. Així, tot i que no s’ha pogut demostrar encara amb troballes in situ, el món acadèmic dona per bona la hipòtesi i situa el teatre més antic de Ciutat a la plaça de les Tortugues.

Back To Top
Search