skip to Main Content

“Putin s’ha tirat un tir al peu intentant debilitar l’OTAN: aquesta ha sortit reforçada, igual que la Unió Europea”

Joan Manuel López Nadal (Palma, 1951) actualment viu a Son Servera i està jubilat, però ha invertit 40 anys de la seva vida a la diplomàcia internacional. És especialista en Àsia i destaca les èpoques en què va ser ambaixador a Tailàndia i cònsol general a Hong Kong. D’acord amb la seva experiència, ens acosta a la guerra d’Ucraïna i fa una radiografia d’aquest conflicte. Així mateix, recorda que no s’ha de confondre Putin amb la ciutadania russa.

Com entens la invasió russa a Ucraïna? Quina explicació li podries trobar?
Crec que és absolutament rebutjable i que no es pot justificar. És una agressió contrària al dret internacional i als valors humans més bàsics. És la invasió d’un govern tirànic que travessa les fronteres i vol exercir unes pressions que són inacceptables. Tot i que podem cercar explicacions i el perquè, el fet d’agredir s’ha de condemnar sense excuses.

Un dels arguments que ha utilitzat Vladímir Putin per atacar ha estat que la possible entrada d’Ucraïna a l’OTAN faria perillar la seva seguretat nacional…
En primer lloc, Ucraïna no està a l’OTAN i potser és per això que l’ha atacada. Si en formàs part s’hauria aplicat el tractat de Washington, el que voldria dir que els aliats s’haurien donat per agredits. No crec que Putin s’hagués atrevit a atacar si Ucraïna fos de l’OTAN. Si ens remuntam més enrere en la història, podríem parlar del que va passar l’any 1991 amb la dissolució de la Unió Soviètica. Varen sorgir repúbliques independents a Europa i Àsia central i les varen reconèixer com a tals. A més, s’ha de dir que per a Lenin, un dels pilars de la constitució de l’URSS era el dret a l’autodeterminació i Ucraïna estava reconeguda com a país i integrada a la Unió Soviètica de manera més o menys voluntària. Quan aquesta es va dissoldre, va recuperar la seva autonomia i independència. Després d’això, Rússia va evitar que Ucraïna volgués entrar a l’OTAN i el 2014, arran de la manifestació dels ucraïnesos sobre aquest tema, Rússia va reconèixer la península de Crimea. Ara, ha utilitzat el fet que a Donetsk i Lugansk, a la regió del Donbass, hi ha una majoria russòfona per rompre la unitat del país. Així i tot, fa uns anys que es varen signar els acord de Minsk, amb l’impuls de França i Alemanya, els quals preveien una solució a aquest problema que no s’ha aplicat ni per part russa ni ucraïnesa. I clar, una vegada ha tingut lloc la invasió militar, és difícil tornar al moment dels acords de Minsk. Això significa que s’havia intentat negociar diplomàticament, però va fracassar amb la intransigència del govern de Putin. Amb això vull dir que Rússia prestava atenció a què no acostassin massa l’OTAN a les seves fronteres i varen pensar que ara Ucraïna voldria entrar dins l’organització, el que va desencadenar tota la tensió dels darrers mesos i abans de donar lloc a qualsevol classe de discussió, va envair militarment Ucraïna. Una situació lamentable.

Hi ha països propers a Rússia que estan dins aquesta organització internacional i no s’ha creuat la línia vermella…
Hi ha països propers a Rússia que estan dins aquesta organització internacional i no s’ha creuat la línia vermella…
Hi va haver una certa tensió, crec que era el 2008 o 2009, al Caucas, on dos territoris de diferents ètnies s’havien declarat independents dins Geòrgia i varen ser reconeguts per Rússia. Aquí hi va haver tensions militars, però la cosa no va desembocar amb una guerra oberta. Però clar, des del punt de vista rus consideren que la proximitat de l’OTAN a les seves fronteres és una amenaça per a la seva seguretat. Ara bé, una vegada Rússia ha atacat Ucraïna, ironia per ironia, països com Finlàndia i Suècia es plantegen si la solució és entrar a l’OTAN per defensar-se de l’expansionisme rus. Moltes persones que érem escèptiques de la necessitat de l’OTAN en ple segle XXI, pensam que no està malament quan hi ha amenaces com aquesta a prop d’Europa i veim que encara necessitam l’aliança transatlàntica. Pens que Putin s’ha tirat un tir al peu intentant debilitar a l’OTAN: aquesta ha sortit reforçada, igual que la Unió Europea.

Sent conscients dels episodis bèl·lics que varen marcar el segle passat i les conseqüències fatals que varen tenir les guerres, conflictes armats i nacionalismes diversos. Com hem arribat fins aquí? No es podria haver fet res a través de la diplomàcia internacional per evitar una nova guerra?
Com a diplomàtic professional, crec que la diplomàcia és una eina per evitar les sortides militars. Per reconduir, gestionar i contribuir a donar una perspectiva als conflictes per evitar que acabin com Ucraïna. S’hauria pogut fer més? Pot ser sí. Però he de dir que, francament, qualsevol observador imparcial haurà d’arribar a la conclusió que Putin tenia les coses ben clares perquè no ha deixat cap marge. El president francès, Emmanuel Macron, quan va anar a Moscou va dir que l’havia enganat perquè s’havia compromès a fer coses que després no va fer. Si la diplomàcia no parteix de la bona fe, no funciona i Putin no té bona fe. També hem de diferenciar Putin de Rússia, que ara hi ha ciutadans empresonats per mostrar-se contraris a la invasió. La russofòbia no seria convenient. El poble rus és més que en Putin i crec que serà el mateix poble que acabarà amb aquest règim detestable.

Queden restes de l’URSS i la seva desintegració en aquest episodi? Podríem trobar algun argument que justificàs que la invasió és legítima?
Des del moment en què l’URSS es dissol, s’han de respectar totes les repúbliques independents. No hi pot haver un predomini sobre les altres. Rússia no pot pretendre tornar a l’imperi dels tsars, a aquella gran Rússia prepotent, arrogant i impositora. Aleshores, no podem trobar cap excusa ni pretext. Hem de pensar que és un advertiment molt clar per Europa perquè el que ha passat a Ucraïna avui, ens pot passar a qualsevol de nosaltres en qualsevol moment. Alerta i bona vista.

Tenint en compte la teva experiència, com creus que acabarà aquest episodi? Quin serà el seu final?
No som molt optimista en aquest cas. He de dir que m’han sorprès favorablement dues coses. Una és la capacitat de resistència del poble ucraïnès i la capacitat de lideratge de Volodímir Zelenski, que no era polític. I això ha estat clau. Però aquesta resistència no pot ser limitada, per això se’ls ha d’ajudar. I l’altra cosa que m’ha sorprès i que m’esperança, és que el descontentament del poble rus creixi i forcin a Putin a fer marxa enrere. D’altra banda, dir que és molt difícil que ho faci només amb les sancions econòmiques. Aquestes faran mal a la societat i podrien fer que reaccioni contra el règim agressor que tenen en aquest moment.

Com entens el posicionament de la Unió Europea?
A mi em sembla bé. Soc d’esquerres i he de dir que, tot i comprendre que hi ha un rebuig psicològic a tot el que sigui guerra, si no et defenses, afavoreixes a l’agressor. Està bé que ajudin als ucraïnesos a defensar-se. Als meus amics sempre els record un antecedent històric: pensau que si l’Europa democràtica dels anys 30 del segle passat hagués ajudat a la república espanyola, el cop militar feixista de Francisco Franco hauria triomfat? Jo cec que no. Si Europa ens va abandonar davant el feixisme de Franco, els europeus no podem abandonar Ucraïna davant Putin. Tota l’ajuda estarà ben donada, sigui humanitària, econòmica, financer o militar.

Back To Top
Search