“Nosaltres anam minut a minut. El darrer que sabem de la família que volem acollir és que acaben d’agafar el tren que els mena a Varsòvia des de Kíiv. Estaven dins un búnquer d’ençà que va començar la guerra”. Qui parla és la llorencina Antònia Genovart, que manté vincles d’amistat i familiars molt estrets amb aquesta família ucraïnesa: “Som molt amics i ja havien vengut dues o tres vegades a veure’ns aquí”.
És per això que Antònia Genovart, quan va tenir coneixement de l’esclat de la guerra a Ucraïna es va mobilitzar immediatament per donar aixopluc a Mallorca aquesta família amiga. “Jo ja sabia que ells estaven molt malament econòmicament abans de la guerra. Ella feia feina als jutjats de Kíiv i ja feia molts de mesos que no cobrava. Les empreses on treballava el seu home feien fallida una darrere l’altra”. Genovart tenia clar que amb l’esclat de la guerra “necessiten ajuda. L’ONG Per ells, que acull infants ucraïnesos de Txernòbil durant els estius, ha mirat d’obrir un corredor humanitari, però no ha estat possible. “La meva amiga”, diu Genovart, “està desesperada, feia tres dies que no menjava. El poc que podia comprar ho donava als seus fills. Una barra de pa val cinc euros…”. A aquesta desesperació econòmica i alimentària s’hi afegia la por: “Reberen notícies que anaven cap a Ucraïna els mercenaris txetxens, i les dones i les nines estan molt espantades davant el que els puguin fer, per això varen veure que havien de sortir del país”.
“Els donàrem 1.000 euros per si arribaven a Polònia, perquè poguessin comprar un vol, però finalment Per Ells va aconseguir desplaçar voluntaris a la frontera i d’allà sembla que els podran dur fins a Barcelona i d’allà en vaixell cap aquí”. Però les coses no són senzilles: “Als trens que se’n van cap a fora la gent es pega per pujar-hi”. Genovart, molt trista, diu que “no se sap què passarà. Per a nosaltres l’important é que els puguem ajudar si venen aquí. Només venen la mare i la filla de deu anys, perquè tant el pare com el fill que fa dos mesos que va fer els devuit, han hagut de quedar allà i possiblement hauran d’anar al front.
En una situació semblant es troba Maria Antònia Oliver, de Felanitx, que explica que, a l’hora de partir, “ells agafen el que poden, i pugen al tren amb el mínim d’equipatge, perquè a l’hora de pujar els diuen ‘o tu, o l’equipatge’, no hi caben”. Oliver recorda que “són bastantes persones que si tot va bé arribaran. Però és molta gent que tendrà dues mudes de roba”. Per això demana a la gent que, si tenen roba que no els servesqui es posin en contacte amb mi. Ja és molta ajuda perquè són unes despeses que ja ens llevam de damunt”. Aquestes famílies “ja estan a una llista que controla el Ministeri d’Afers Exteriors” però no se sap quin estatus tendran, si “refugiats de guerra o asilats polítics” ni quin temps hauran de ser aquí.
A Estel de Llevant
Mentrestant, fins dia 17 de març Estel de Llevant serà punt de recollida de material per enviar a Ucraïna, un arreplec organitzat precisament per l’ONG Per Ells. Fruita de pot, fruits secs, conserves en llauna, sucs, llet en pols, cafè, te, llegums, són alguns dels productes alimentaris que hi poden dur. Pel que fa a medicaments, també hi seran benvinguts aigua oxigenada, alcohol, benes elàstiques i de cotó, sèrums de rehidatració oral, pinces…
