Els Al·lots de Llevant enguany celebren el seu trentè aniversari. Fundada el 1996 en el boom dels castells dels anys noranta – casualment alhora que els Castellers de Mallorca però sense conèixer-se encara entre colles – i sempre amb camisa de color verd, els Al·lots introduïren a la comarca del Llevant un model d’activitat col·lectiva i familiar en què tothom pot participar, independentment de la seva edat, condició física o origen. Tot i que en començar no arribaven a la trentena de persones, el primer any ja varen més que doblar la quantitat de membres. Ara, amb més de 800 camises al llarg de la història de la colla, actualment la colla compta amb més de cent persones en una diada grossa i una seixantena de persones que acuden regularment als assajos, dos pics per setmana.
Neus Barceló, actual cap de colla, hi ha estat vinculada durant tota la seva vida. “D’ençà que es va fundar, potser un any més tard, ens hi vàrem incorporar. Nosaltres érem molt petites i hi vàrem anar amb mon pare i ma mare. Jo devia tenir 7 o 8 anys i per jo anar a castells era una festa: assajar, veure gent… Era una cosa supernova” afirmà Barceló. D’altra banda, l’actual presidenta, Lara Gelabert és una manacorina d’origen català que, curiosament, va entrar en contacte amb el món dels castells a Manacor. Fou a través de la mestra del seu fill gran, Maria Martí. “El primer assaig, fa uns set anys, ens va atrapar i encara hi som”.
Entre els millors castells dels Al·lots de Llevant hi trobam 2 de 7, el 4 de 8, el 3 de 7 aixecat per sota, el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla, però totes dues tenen vivències gravades que els han quedat marcades a la memòria. “El meu primer castell de 7, que va ser precisament amb na Neus, el vaig fer estant embarassada. Això va ser després de la pandèmia, quan pareixia que mai més tornaríem a fer castells. De fet, abans de la pandèmia m’havia d’estrenar amb un castell de 7, però no hi vàrem ser a temps. Aquell moment va ser molt especial, perquè va ser el meu primer, però també el primer de 7 que fèiem després de la pandèmia” explica Gelabert.
De fet, era l’any 1999 la colla va realitzar el seu primer castell de set, finalitzant l’any descarregant el 3 de 7 i el 4 de 7 a la plaça Weyler de Manacor. L’any següent fou molt important per a la colla, ja que en la mateixa localització van carregar el seu primer castell de set i mig: el 4 de 7 amb agulla. Uns anys més tard, el 2003 van assolir el 3 de 7 aixecat per sota i un any més tard van carregar el 2 de 7, castell que descarregarien el 2008. Una de les fites que més recorda Barceló, però és el primer 4 de 8, al Concurs de Castells de Tarragona l’any 2016.
Una tradició consolidada durant tres dècades
“A força de fer poble, de fer pinya entre nosaltres i de passar-ho bé crec que hem llevat prejudicis sobre el món casteller. La gent s’ha aficionat més i ho ha entès” explica Barceló que afegeix que el costum ha anat més enllà del poble i fins i tot “hi ha turistes que demanen quan hi haurà una actuació” explica Barceló, mentre que Gelabert afegeix que la gent del poble coneix les diades, els acompanya i s’emociona amb el que fan. “En un moment de màxima individualitat, en què tothom es mira el seu mèlic, el fet de fer castells aposta pel col·lectiu i demostra que les persones quan ens ajuntam podem fer coses extraordinàries. Crec que som com un petit escull dins la tempesta que feim créixer flors en el desert”. De fet, tant la cap de colla com la presidenta remarquen la transversalitat del món dels castells perquè tothom hi té un lloc i hi pot participar, independentment d’on venguis. “Ens descalçam, ens faixam i estam junts fent una cosa: és una demostració del poder transformador del col·lectiu. Els castells són molt més que fer castells” considera Gelabert. En el mateix sentit es manifesta Barceló que té clar que “tothom té la mateixa importància: del que puja fins al que està a baix, el que toca, el que s’encarrega un dia de preparar el dinar, els qui fan fotos…” i destaca l’estima, el respecte i l’agraïment, en una colla que consideren que té un vincle especial, intergeneracional i que és com una família.
Una seu social
En el món dels castells, tenir un local és imprescindible amb un espai prou gran i amb una àrea exterior és una necessitat essencial i els Al·lots de Llevant varen poder complir amb aquest objectiu l’any 2000, quan es traslladaren al número 35 del carrer Nou de Manacor. Tenir un espai propi que s’esdevenia una seu social va marcar una diferència en la trajectòria de la colla castellera. Durant els primers anys havien assajat en diversos espais com l’institut Mossèn Alcover, el pati de La Salle o al de l’escoleta Titelles o al CEIP Mitjà de Mar. “Des de la propietat sempre hem tengut facilitats i l’Ajuntament també ens ha donat suport, però ens agradaria poder-ho tenir més compromès i fermat, sobretot tenint en compte l’actual situació de l’habitatge” explica la presidenta.
La projecció de futur
L’actual cap de colla ha renovat recentment el càrrec durant dos anys més perquè explica que “l’amor per la colla em pot més. El moment actual era complicat, necessitàvem algú que conegués la colla, la dinàmica i el funcionament intern”. Amb tots els anys de lligam i antiguitat amb l’associació, Barceló era la millor opció possible per tirar endavant el projecte i donar-li nova força, una empresa gens fàcil que comparteix amb Lara Gelabert com a presidenta. “D’ençà de la Covid a ara hi ha hagut un canvi social molt gran que també s’ha vist reflectit a la colla i no hi ha hagut molt de relleu. Abans de la pandèmia hi havia molta més disponibilitat i el nucli dur de persones compromeses en el dia a dia de la colla ha baixat de la setantena fins a la quarantena” explica Barceló mentre Gelabert puntualitza que “parlam de 10 o 20 persones. Per molt que tenguis un tronc perfecte, si no tens gent fent pinya, no pots fer un castell de 7. En aquest sentit, el fet de fer assajos amb mascareta va ser molt dur i va tirar molta gent enrere”.
Remarquen que la gent sí que respon quan hi ha actuacions i diades i que com equip estan disposades a picar pedra i fer feina per recuperar l’embranzida històrica que caracteritza els Al·lots de Llevant. A més de poder reprendre les diades i el contacte amb colles grans d’arreu del territori al llarg d’enguany i l’any que ve, “l’objectiu d’enguany és consolidar els castells de 7 i recuperar els castells de la gamma alta de 7, com el 4 de 7 amb agulla que ja vàrem fer l’any passat i el 5 de 7, que ho vàrem intentar, però no ho vàrem aconseguir” afirma la cap de colla.
Per això, volen tornar a recuperar el ritme de feina que tenien anys enrere, poder tirar endavant tots els assajos i engirgolar noves persones perquè se sumin al projecte. “Qualsevol persona que vulgui una segona família, la trobarà als castells. Fer castells no només t’aporta a escala física sinó que també és essencial a escala mental: quan fas un castell no pots fer res més que allò. Jo sempre dic que és com una teràpia mindfulness però a la bèstia. No et pots desconcentrar, sigui quina sigui la teva funció dins l’estructura”. A més, recalca que si la part física no agrada, també hi ha la musical amb els grallers, i per això qualsevol persona pot sumar-s’hi. “Hi ha lloc per tothom, tothom serà ben rebut”. Els assajos són dos dies a la setmana, els dimecres de 19:30 h a 21 h i els dissabtes de 19 h a 21 h.
L’aniversari
Recentment, els Al·lots de Llevant varen celebrar una jornada castellera per iniciar les commemoracions del 30è aniversari. Fou a la plaça Weyler i acompanyats pels Castellers de Mallorca i els Gambirots de la UIB. Aquest, però fou només el primer dels actes que la Colla contempla per a les 3 dècades: s’ha constituït una comissió que s’encarregarà de tirar endavant altres esdeveniments: “De cara la tardor, que serà l’aniversari rodó, volem fer una gran festa amb castells, música, menjar… Estam mirant d’emmarcar-la per la fira de setembre, però encara s’ha d’acabar de definir. També ens agradaria dur a terme una exposició de fotografia, que d’una manera més estàtica pugui mostrar la trajectòria de la colla al llarg de tots aquests anys”. Així mateix, estan fent feina en algun tipus de placa o escultura d’homenatge que reconegui públicament i d’una manera més institucional la trajectòria d’Al·lots de Llevant” explica Gelabert.
