skip to Main Content

“Quan diuen llibertat només pensen en la dels poderosos”

Després de passar per la Conselleria d’Eduació com a directora general durant vuit anys, ara Amanda Fernández (Manacor, 1979) és diputada a l’oposició pel PSOE, des d’on s’ha mostrat molt activa contra les polítiques que pretén implementar el conseller Antoni Vera.

Com ha estat la teva presa de contacte amb el Parlament? Com t’hi has sentit en aquesta nova responsabilitat de diputada?
Quan Francina Armengol em va dir que l’acompanyàs a les llistes al Parlament, em va demanar que si governàvem continuàs vinculada amb la Conselleria d’Educació; i que si no podíem, féssim una oposició ben feta, amb coneixement, constructiva i crítica quan les coses no ens agradassin. L’inici de legislatura va ser molt estrany. No tenguérem govern fins a mitjan juny i continuàrem com a govern en funcions, tot i que jo vaig ser de les primeres a cessar en el càrrec, perquè les direccions generals no són compatibles amb l’acta de diputada. Després de prometre el càrrec el Parlament es posa en marxa, però arriba mitjan juliol, i sobretot agost, i tot s’atura.

Començàreu realment amb el curs escolar, pel setembre.
Sí, però com a grup vàrem fer molta de feina a l’estiu quant a preparació de propostes, seguiment i control. A més, jo som la portaveu d’Educació i també som a la comissió d’Assumptes Institucionals, on a més som la vicepresidenta de la mesa. I com deies, l’activitat pròpiament dita no va començar fins al setembre, fixant-nos un poc a fer un bon seguiment de les polítiques que havíem posat en marxa a la legislatura anterior.

Tot i les notícies que ens arriben, realment s’ha començat a conèixer ja quines són les intencions d’aquest nou govern en l’àmbit educatiu? O és prest per veure els efectes de les seves polítiques?
Depèn de cada tema… En segons quins, de moment pareix que volen camuflar-se darrere una línia continuista. Per exemple, el 2015 es destinaven 800.000 euros a beques menjador. Quan vaig deixar la Conselleria, la quantitat era de 8 milions. I encara així la quantitat no era suficient i cercàvem solucions, perquè entenem que si compleixes requisits hi has de poder optar. Enguany mateix el nou govern ja ha resolt aquesta qüestió sense fer aquesta previsió. Més de 2.000 alumnes no podien arribar a aquestes beques. L’escola ha de ser garant d’oportunitats. El nou govern intenta no crear una alarma social, perquè ja en varen quedar escalivats. Una altra qüestió, els col·legis concertats Aixa i Llaüt. Nosaltres acabàrem dient que no els concertàvem si continuaven segregant per sexes, emparats en un informe de l’advocacia. Ara ells han trobat una norma que diu que si hi ha un greuge per a la família es pot continuar el concert. Quin greuge, el de no poder segregat per sexes?

Sembla com si el PP volgués fer de policia bo, com si volgués també aprofitar la seva força majoritària per acabar fent el que vol sense escoltar Vox.
Nosaltres ja presentàrem una PNL amb qüestions que afectaven Educació. Vox afirma que els professors adoctrinen i que inspecció garantirà que això no passi. Jo defensaré els docents amb la feinada que han fet, amb una pandèmia, amb l’aplicació de la LOMLOE… També promouen la lliure elecció de centre amb la qualificació de Palma com a zona única. Això provocarà que qui pot econòmicament triï un centre lluny de ca seva. Tornarem tenir guetos… quan es demostra que amb una escolarització equilibrada com la que s’ha promogut a Manacor augmenta la cohesío social i s’eviten els guetos a les escoles i, de retruc, a les barriades.

Fan bandera de la lliure elecció de llengua. Però és aplicable realment?
Dins la societat, fora de l’escola, la pèrdua del català és enorme, amb tots els canvis migratoris, culturals, l’adveniment de les xarxes socials… Davant això, nosaltres demanàvem revisar els projectes lingüístics, però per veure com s’implementaven i si els podíem millorar, precisament pel contrari del que ells els qüestionen ara.

Efectivament, és qüestionable que les escoles siguin modèliques en l’ús del català com a llengua vehicular.
Sí. Mira, el meu fill té sis anys. Tot el seu entorn familiar i escolar és catalanoparlant. I no obstant això, xerra perfectament en castellà. Per què? Tots els inputs són en castellà, música, contes, pel·lícules… Pensem què passa en el cas contrari. Si un alumne castellanoparlant tria la línia en castellà, com podrà aprendre mai el català, si no ho fa a l’escola. Parlen del primer ensenyament per implementar-hi la llengua materna de l’infant, que antigament s’entenia com el de l’inici de l’escolarització d’un alumne. Bauzà va canviar el concepte i va dir que el primer ensenyament era infantil i primer cicle de primària… Però és que la situació demogràfica ha canviat molt. Tenim molts d’infants que per llengua materna no hi tenen ni el català ni el castellà.

Deies que la situació demogràfica ha canviat. Segurament també les pulsions ideològiques són diferents. Aquelles votacions per triar llengua que José Ramón Bauzá va perdre de forma humiliant a l’inici del seu mandat, obtindrien avui el mateix resultat?
Hi ha diferents elements que fan pensar que podria canviar la posició. Un és el canvi demogràfic, i l’altre, com deies tu, l’ideològic, i no sols en el tema de la llengua sinó en el foment de l’odi pel que fa al masclisme, la xenofòbia… Han legitimat que molta de gent del carrer digui coses ara que no s’hauria atrevit mai a dir o a fer. El dret a elegir llengua o a elegir el contingut per al seu fill amb el pin parental crearà un clima de conflicte greu entre famílies, equips directius i fins i tot entre docents. Tanmateix, veim un degotís de claustres i centres que es manifesten dia rere dia demanant l’escola en català i el rebuig d’aquesta mesura. No estan desmobilitzats.

Hi pot haver, però, aquesta impressió. S’ha fet tot el que es podia fer, durant aquests vuit anys per revertir les polítiques que varen dur les camisetes verdes a les aules i al carrer? Molta de gent n’està decebuda.
S’ha fet moltíssima de feina. Abans la comunitat educativa ni tan sols entrava al Consolat. Hem fet feina per establir relacions de confiança i s’han fet avanços molt positius. Ara bé, en Educació sempre es pot millorar. Quan encetàrem aquesta legislatura el conseller ens va dir que seria molt més tranquil·la… i vengué la pandèmia, i l’aplicació de la LOMLOE, que la defens fermament, però és cert que els tempos d’aplicació eren molt difícils de dur a terme. No podem deixar mai d’agrair l’esforç que feren els docents l’any de la pandèmia. Puc empatitzar i entendre la situació dels docents. Molts són vocacionals i hi deixen tot el que poden i més.

Pot el govern no aplicar la LOMLOE.
Hem de complir la llei. Deien que suspendrien l’aplicació de la LOMLOE i tornarien a les notes numèriques. Però no poden suspendre la LOMLOE. De fet, el conseller va fer una resolució per dir que es fes el mateix que fins ara però posassin un número a la nota. Va haver de fer una altra resolució per rectificar-ho.

A un lloc diu una cosa i a l’altre, una altra.
Ho ha fet en diferents àmbits. Per no tenir problemes diu que sí a tot el que li demanen. Es troba amb els sindicats i minimitza els efectes de la lliure elecció de llengua i diu que no suposarà cap canvi important. Es troba amb PLIS i altres entitats per l’estil i els diu que ho aplicaran a tots els nivells i que serà una revolució. El dret i la llei és una i s’ha d’aplicar. Ells parlen de llibertat, quan hi ha uns drets per enmig. Quan diuen llibertat només pensen en la dels més poderosos. Quan segreguin sabem a qui beneficiarà i a qui no.

El Govern diu que les escoletes 0-3 seran gratuïtes per a tothom.
Quan diu que han fet ells més en dos mesos que nosaltres en vuit anys, el conseller diu mentides. Ells hi han posat doblers, però la feina la férem nosaltres. No arribarem mai a un cent per cent d’escolarització en aquesta etapa, ni hi volem arribar.

De fet, hi ha qui discuteix la mesura, argumentant que és una llosa més del sistema capitalista per poder tenir els treballadors al seu lloc de feina.
El primer que s’hauria de fer és augmentar els permisos de maternitat i paternitat, que ara passaran a ser de cinc mesos. Això voldrà dir que l’infant podrà estar deu mesos amb la família. I jo ho allargaria a un any. A part de crear places, sempre hi ha una partida per tallers, com l’espai nadó, l’espai familiar, per a gent que no escolaritza els infants però vol un lloc de trobada.

En termes generals, creus que es troba còmode, el PP amb Vox?
Molts dels vots de Vox procedeixen del PP. Però és que dins el PP encara n’hi ha que estarien ben còmodes amb l’aplicació de polítiques més extremes. I en canvi n’hi ha uns altres que es mostren un poc incòmodes, sobretot per com els veuen des de defora. Ara, ja et dic jo que molt incòmodes no estan. Vox només ha pitjat en el tema de la llengua. En tots els altres aspectes poden anar ben junts. Nosaltres oferírem al PP l’abstenció en la votació del sostre de despesa amb l’única condició que aquest acord sobre la llengua no s’aplicàs. Varen elegir aplicar-lo.

El conseller sembla que no et contesta totes les preguntes…
O bé m’ataca. Avui mateix m’ha respost parlant de l’amnistia, de Madrid, de la condonació del deute… Fa tres o quatre vegades que li deman com aplicarà la lliure elecció de llengua. I no té cap partida pressupostada per fer-ho, quan ja han dit que els centres que s’hi acullin rebran recursos econòmics, humans i materials. Els doblers són els que són i els centres ho han de saber perquè les famílies ja trien escola a l’abril… Jo el que hi veig és un foment de la concertada com a eina de segregació social.

La concertada, aquella mesura provisional que fa quaranta anys que dura. No es podria suprimir?
Ho hem debatut dins el partit. Caldria una proposta valenta des de l’estat. De totes maneres, sovint el problema no és tant el projecte com la titularitat. A una reunió qualcu va arribar a emprar el terme “clients” en comptes d’alumnes.

Has anomenat l’amnistia. Fa pocs dies m’arribava un vídeo de totes les vegades que Pedro Sánchez o alts càrrecs del PSOE negaven la possibilitat d’una llei d’amnistia. Fins a quin punt et sents còmoda en la situació actual.
Quan va sortir la sentència del judici de l’1 d’octubre, Francina Armengo ja va sortir dient que aquesta qüestió s’hauria d’haver arreglat políticament. I això al PSIB ho hem defensat des de fa molt de temps. No ens hi sentim incòmodes. En una primera proposta, Pedro Sánchez va dir que aquella no era constitucional. Aquesta passarà per un Parlament, i ho pot ser. A més, amb aquest acord, aquelles comunitats que hem estat agreujuades, com Catalunya, País Valencià i Illes Balears, ens en podrem beneficiar més enllà de l’amnistia. L’acord suposa una millora de la nostra democràcia i el reconeixement de la pluralitat d’Espanya. Tota la crítica es concentra en la tornada de Puigdemont sense complir una pena. I què passa amb aquells professors que varen deixar les claus dels centres? A més, hi haurà millores en el salari mínim interprofessional, en les pensions… Per fer aquestes polítiques necessitam aquest govern. A l’altre costat ja veim què passa: no reconèixer la pluralitat, retrocessos en drets, censures… Un exemple: al Parlament no hem pogut penjar la bandera LGTBI.

Del més general al més concret. Tu que has governat amb MÉS-Esquerra a Manacor i has compartit candidatura amb Núria Hinojosa, com vius la separació actual?
Ho visc malament com a Amanda, com a socialista i com a ciutadana. Després de les eleccions vaig tenir sentiments contradictoris, perquè perdíem el Govern autonòmic, però conservàvem Manacor, com aquell poblat gal… el darrer reducte de resistència. I estic molt dolguda. Vaig participar en les primeres negociacions i ho vaig dur molt malament. Sempre he dit que als manacorins ens són igual les relacions personals de l’equip de govern. El que volem són propostes progressistes i d’esquerres per a la ciutadania de Manacor. Però també et dic que si l’entesa passa perquè Núria Hinojosa no hi sigui, som la primera que m’hi neg en rotund. El Partit Socialista va augmentar de vots, i això és la mostra més clara que els votants volen que els socialistes i Núria Hinojosa siguin dins l’equip de govern. Ningú és qui per dir que aquesta persona no estigui dins el govern.

Back To Top
Search