Jaume Brunet Fuster (Manacor, 1984) és psicòleg de professió però sempre ha estat lligat al món musical, amb una llarga trajectòria com a cantant i músic autodidacta. Recentment ha guanyat el Premi Ciutat de Manacor de Música Guillem d'Efak i té entre mans la publicació d'un LP que anirà sortint prèviament, dividit en quatre volums. Parlam amb ell sobre tot plegat.
Abans de res, enhorabona! Com reps el Premi Ciutat de Manacor?
Rep el Premi Ciutat de Manacor de Cançó Guillem d’Efak amb molta il·lusió i gaudint de cada passa. Encara més, per jo ja era un èxit el simple fet d’haver pogut crear tres cançons que complissin els requisits per a ser presentades a uns premis.
En quin moment veus clar que t’hi volies presentar? Hi va haver res que et motivés a fer la passa?
Veig clar que em volia presentar en el moment en el qual veig la publicació a xarxes i coincideix amb el fet que tenia ja una feina feta. Independentment als premis i pens: “Per què no?”. Ja tenia la maqueta de totes les cançons compostes durant aquest hivern passat i només vaig haver de triar. Llavors vaig telefonar en Juan Blas, baixista d’OR, i li vaig demanar a veure si em podia retocar la mescla abans d’entregar-ho.
Et formes de manera autodidacta i et coneixem per formar part de diversos grups de versions, però recentment has iniciat també un projecte propi. Quines cançons vares presentar al concurs?
Vaig presentar “Ara i Aquí”, “Ca Meva” i “Sa Cantera”. A la final, vaig defensar les dues primeres.
Ets psicòleg de professió. De quina manera es retroalimenten aquests dos vessants?
Tot està interconnectat. Vaig triar fer feina d’una cosa que m’agrada i a la qual li pos moltes ganes i ja forma part de jo. Però també m’ha passat amb altres feines que he fet, que d’alguna manera s’integren dins jo i, tot i que jo no som aquella feina, sí que passa a formar part de jo. Quan escric les lletres, no intent de manera deliberada aportar-li un punt de vista psicològic. Simplement surten així. Tret d’una cançó que estarà al Volum 2, dins la qual quasi totes les paraules que hi ha a la lletra són paraules extretes d’Estadística Aplicada a la Psicologia (curiosament, l’assignatura que més em va costar de la carrera) i que duu per nom Shapiro-Wilk, que és una prova estadística. Una “frikada”, vaja.
El Premi Ciutat de Manacor de Cançó Guillem d’Efak 2025 està dotat amb 3.000 euros. En què els invertiràs? Tens pensat fer més música teva? Un LP?
Abans de saber que havia estat seleccionat per a la final, ja havia passat per Tramuntana Estudis, on vaig enregistrar la veu i en Jaume Gelabert va mesclar i masteritzar la feina que havia fet amb els instruments virtuals a casa:simuladors de guitarra, bateria, teclats, etcètera. Ara tenc 16 temes que he distribuït en quatre volums i que aniré llençant al llarg d’aquests mesos. Devers la primavera de 2026 editaré l’LP en format físic, dins el qual s’hi inclouran aquestes 16 cançons. Per tant, els 3000 € els destinaré a part de la feina feta a Tramuntana Estudis.
Tens concerts a la vista? On et podrem veure aviat?
Els concerts que tinc a la vista no són com a Jaume Brunet Fuster, sinó com “The Suricats”, continuant amb les versions. Quan toqui a bars, aprofitaré per tocar qualque cançó meva. Els propers mesos passarem per A la Fresca, Sa Xispa o Sa Brusca, per exemple.
