“Estic fent algunes sèries al mateix temps: Mundo feliz, Relatos del Poder, El sueño del amor produce monstruos. Ho faig en castellà per donar-li un toc encara més irònic”, diu A. J. Ballester. L’artista palmesà, afincat a Manacor des de fa dècades, inaugurà divendres a la Galeria Can Dinsky de Son Servera una nova exposició individual, la primera des del 2008, quan exposà per darrera vegada a la SACMA de Manacor.
En aquesta exposició, diu, “tot són figures humanes. Quan pintes, has de donar una intenció al que fas, i no ha de ser literària. El tema no ha de guanyar a la plasticitat”, tot plegat, amb la idea, afegeix, que hi hagi una intenció “sobre el mateix llenguatge de la pintura, o alguna cosa que et motivi en aquest sentit”.
Tanmateix, A. J. Ballester “no podia quedar indiferent sobre aquest assumpte de la corrupció, i d’aquí ve el tema de l’exposició a la galeria serverina i, per tant, també el títol, en llatí: De peculator aerari (el depredador de l’erari), agafat de les Verrines de Ciceró, en una de les quals es referí a la corrupció d’un governador de la Sicília del seu temps.
En l’exposició hi col·laboren també Tomeu Cabot, del Taller Llunàtic, i el llorencí Llorenç Ramis. Han elaborat un llibre entre tots tres a partir del text d’en Verres, que “xerra com si fos avui en dia i que en aquell temps ja tenia por pels efectes del que pogués dir”.
Ballester insisteix que “aquí hi ha la qüestió que no estam iniciats en el llenguatge plàstic. La gent sempre cerca històries. La pintura és abstracta, com la música. I la gent hi cerca la realitat. Fer figuratiu és delicat, però m’és igual”.
La primera mostra de Ballester, el punt de partida, és carbó sobre paper i reconeix que ara ha descobert “el carbó com a obra en si mateixa: abans només l’emprava per començar-la. I no aconseguesc superar el paper. Som un pintor tonal, com Goya, Velázquez, Picasso, Manet. Jo som més de llum que de colors”.
Figures humanes, cares, caricatures, fins i tot. Segons com podriem pensar en el llenguatge del còmic: “El còmic no m’ha interessat mai. Hi ha dues maneres de pintar. A partir de la línia del dibuix, com a Florència. Dibuixaven i després donaven color. El còmic també ho fa. A Venècia, dibuixaven amb el color, com Tizià. Les línies les marquen els colors”.
Per a Ballester els d’ara “són moments per fer coses noves, incorporar les tecnologies, es pot fer tot, perquè està tot obert. És un bon moment per crear, ara. I també a nivell de més gent. Veig que hi ha gent jove que estan com a empardalats, i d’altra que no”.
