Trama urbana i social macianera
Evolució històrica de Les Sales
Aquest article explica l’evolució, musical, social i geogràfica principalment; que ha seguit al llarg del temps la tonada de Ses Sales al nostre llogaret. Especialment, se centra en qui ha donat continuïtat a la nostra variant. Per tant, vagi aquest article en memòria seva. I que serveixi com a exemple per les generacions i anyades que han de venir rere nostre. Amén.
Les Sales són una tonada pròpia del dia de Pasqua de Resurrecció o Florida, com es coneix popularment. De Sant Llorenç des Cardassar, passant per Son Carrió, Manacor, Son Macià, Felanitx i els seus llogarets, acabant pels terrers de Calonge i S’Alqueria Blanca. A Santanyí també reben aquest nom. I també trobam sales a Es Llombards i Ses Salines i Porreres. A Son Carrió, Es Llombards i Ses Salines actualment no es canten així com el seguit de llogarets de Felanitx, exceptuant Ca’s Concos d’es Cavaller i el nucli urbà de Felanitx.
Per no allargar i distreure el lector, l’etimologia i els fonaments d’aquesta festa aniran dins un altre article dedicat als costums pasquals del poble macianer, ja que molts dels fonaments també van lligats al cicle Pasqual i el seu temps.
Àrea d’estudi
Si bé el topònim general de Son Macià sols s’aplica a l’àrea compresa entre les dues serres, aquest pels macianers comprèn la zona que va de S’Estany d’en Mas fins a la barriada del Serralt de Manacor, arran de la carretera de Son Fortesa, seguint fins a l’entrada de Manacor, passant per la Ronda Felanitx fins a les cases d’Es Caparó fins a la partió dels termes entre Manacor i Vilafranca. I d’allà de la partió entre Manacor, Vilafranca i Felanitx cap a la mar, entre Manacor i Felanitx cap a Cala Murada.
També per proximitat i relació social dels macianers amb aquests llocs, també l’àrea entra dins el terme de Felanitx.
Vocabulari específic
Són exclusius del cicle de Ses Sales i alguns d’un dia concret, dels dos que hi ha: dia de Pasqua o dia de Ses Sales i el diumenge de l’Àngel o dia del Ball dels Salers.
- Les Sales: festa celebrada el Diumenge de Pasqua, el propòsit de la qual és convidar les al·lotes i altres moradors de la casa al ball dels Salers, primer ball posterior a la Quaresma.
- Sala: nom que rep cada estrofa de la glosada o conjunt de cançons del dia de Pasqua. També és el nom de l’espai i el moment per rebre els salers. D’aquí un possible origen del seu nom i la festa.
- Saler: persona que canta i participa de la tonada pròpia del dia de Pasqua, el DCVB el defineix com a captador de panades i la veu i la música que canta el dia de Pasqua Florida a Mallorca. A part d’això capten rubiols i ous i doblers.
- Salera: dona o parella que ballava amb cada saler. Cada jove se’n ncuidava de cercar una al·lota amb qui ballar el diumenge de l’Àngel, al Ball dels Salers.
- Salera Major: al.lota que balla amb el cap (de sala) o Saler Major. Era l’al.lota que més prestigi rebia entre les altres.
- Els dos termes anteriors són exclusius del dia de l’Àngel.
- Cap (de sala) o Saler Major: Era el qui “dirigia” el grup. Rebia aquests dos noms segons la zona. Segons quins grups en duien dos. Aquests eren triats o escollits per sorteig durant la trobada per assajar les cançons a mitjan Quaresma. Escrivien a un paperet un número de l’1 així com tants de salers hi havia d’haver. Qui treia el número 1 era el Saler Major o Cap i era el qui ballava “ses primeres” (primera cota i primera mateixa) el diumenge de l’Àngel. De sala està en parèntesi, ja que el nom es reduïa a “es cap” però el nom oficial del nomenament seria cap de sala, perquè era el primer a entrar per davant els altres. Si eren molts es feien dos grups o rotlos amb un cap de sala per cada rotlo.
- La figura de l’abanderat: era l’encarregat d’entrar primerament a les cases demanant Voleu Sales? Tot seguit, es dirigia a la resta de grup i aquest entrava. Si a una casa hi havia dol, o bé no hi entraven o bé a dins Sa Sala, cambra principal quan entraven dins ses cases, resaven un parenostre o una avemaria i no un credo, pel fet que les dues primeres són més curtes. Testimonis asseguren que els salers apuraven i controlaven bé el temps i allargar-se en aquests casos suposava una pèrdua de temps i així aquestes dues oracions s’ajustaven al temps.
Certs termes avui dia, per canvis socials més que necessaris, com la incorporació de les dones als salers; han perdut el significat original i n’han adoptat un altre. Com per exemple saler i salera, són termes unisex o que han deixat de tenir un gènere i un significat específic i al mateix temps. Al nostre poble sentim a dir has anat a fer de saler? dirigint-se a una dona i alhora també es diu he fet de salera. També deim els salers i ens referim al grup sencer, no diferenciam entre salers i saleres. S’ha de dir que el mot salera també ha perdut el significat original i no deim faré de salera, sinó que aniré amb els salers o faré de saler tant si és un home com dona. I tampoc no designam les balladores per aquest nom, simplement balladores. Per tant, aquesta paraula masculina, serveix per designar homes i dones. Per tant, aquest mot tot i que sigui masculí li donam un ús neutre o pels dos sexes alhora. Aquests canvis progressius són els que s’han observat a Son Macià en la dècada dels 2000 cap a l’actualitat.
Evolució
Les Sales de Son Macià han canviat pel que fa a recorregut i lletres principalment. També els instruments i la manera de fer aquesta festa.
Podem dir que Ses Sales mai han desaparegut, o bé la gent les ha cantades o bé la memòria les ha conservades. Trobam quatre períodes o fases en Ses Sales, curiosament entre cada fase hi ha set anys, en que no s’han cantades. Aprop d’una dècada, es pot dir que aquesta tonada ha seguit la llei del pèndol, anades i tornades. Vegeu cada fase, de les 4 que hi ha. Enguany (2026) posarem la primera.
Antecedents previs a Ses Sales
A mitjan Quaresma, els salers es reunien a unes cases o barraca enfora del nucli urbà del poble, hi ha fonts que citen els lloquets dels Quatre Camins. I d’altres apunten que possiblement per un motiu de lloc, els salers assajaven les cançons per Can Blanc, car les cases d’aquesta zona resulten enfora les unes de les altres i amagades. A aquesta reunió s’acordaven qui serien els sonadors, i qui duria cada paner (solien dur de tres a quatre paners de panades i rubiols i més de 50 dotzenes d’ous, o dit d’altra manera, 600 ous) i la bandera.
En aquesta reunió feien el sorteig per escollir el cap de sala i l’ordre en què ballarien. El sorteig consistia en 25 paperetes del número 1 al 25. Qui treia el número 1 ballava primer, el número 2 ballava segon i així fins a arribar a 25 persones.
1a Fase (1900-1946?)
Hem posat 1900 com a data de referència, i per tenir els números clars; però Ses Sales segurament vendrien de molt més enrere, tal com apunten diversos estudiosos. Aquí la primera referència de Ses Sales data de 1907.
1946, és una data dubtosa.
Per una banda, Bàrbara Duran al seu Voleu Sales?, apunta per diversos testimonis que Ses Sales a Son Macià s’aturaren el 1946 per factors polítics i socials del moment.
Per a més inri, en aquell moment es prohibiren les reunions de tres o més persones al carrer i les associacions. Per tant, tot i que no fos una associació, una reunió de tantes persones i joves no queia bé, socialment i políticament.
D’altra banda, diversos testimonis macianers consultats, asseguren que els salers del 1946 no s’aturaren sinó que demanaren un relleu. Aquests testimonis afegeixen que el fet de la prohibició “poc importava als salers”, ja que aquesta volta es desenvolupava majoritàriament a les cases de foravila i no al caseriu.
Alhora Damià Duran posa de manifest la inestabilitat d’aquesta festa a partir de 1950.
Pel que fa als dies de celebració, es feia tota la capta el dia de Pasqua. El recorregut es feia per cada banda de la Vall, un total de 60 km caminats.
La volta de 1910 fou la següent amb aquest ordre: es començava per Son Cladera, Sa Vall, Son Macià Vell, Son Llodrà, Can Vives, Son Mola i Es Rafal. Es dinava al punt de migdia. S’Hospitalet d’en Vives, S’Hospitalet Gran (Vell), S’Espinagar, Sa Mola, Es Fangar, Sa Font Major, Es Clot, Son Vell, Sa Vall (banda de Can Formatge) i Can Valens. Sol post per Can Formatge, Cas Bessons i Can Pelut (casino). Havent partit amb les primeres clarors del dia tornaven damunt les onze del vespre cadascú a ca seva. Hem d’incloure els següents topònims com: Son Gall Vell i Son Brau. La possessió de Son Fortesa, marcava el límit pels nostres salers, no anaven més enllà per gelosia dels altres dos grups de salers dels llindars, els salers de So Na Moixa i Es Rafal Pudent, i els de Porto Cristo.
Per tant, trobam un recorregut a banda i banda de cada serra i dues incursions al primitiu llogaret i la volta que es feu en cavall del 1907 al 1910 per passar a fer-se a peu.
Pel que fa als instruments comptaven amb un guitarró i una guitarra i segons apunta Damià Duran a la seva obra s’afegien uns orguets com a instrument melòdic.
Per la fotografia incial, hem pogut identificar aquests orguets. L’autor anterior diferencia més endavant i ho deixa ben clar entre orguets i acordió. Els orguets no tenen res a veure amb l’acordió, són més petits. Aquest instrument es degué usar fins abans de la Guerra Civil.
Pel que fa a les lletres trobam que són una llarga pregària damunt els cultius i la salut a la família que rep els salers. Amb la forma que el darrer vers de l’estrofa anterior serveix com a primer vers per l’estrofa següent de quatre versos. Canvia al vers 21 quan s’allarga i romp l’esquema d’estrofes de quatre versos, una de llarga per acabar amb una de quatre, la final. La primera estrofa de salutació és contestada automàticament per la segona. Són la pregunta-resposta de la salutació antiga que la gent deia quan entrava dins una casa. Equival a l’Ave Maria Puríssima amb contesta de sense/sens pecat concebuda, concebuda sense/ sens pecat o simplement concebuda. Arxiu: lletres de Ses Sales al Son Macià Passa per Passa, de Sebastià Sureda.
Com sonarien Ses Sales, acompanyades només de guitarra i guitarró 1
Com sonarien Ses Sales, acompanyades només de guitarra i guitarró 2
En aquest període trobam un petit interval de temps en que Ses Sales no es celebraren degut a la Guerra Civil, del 1937 al 1939. El 1936 encara es celebraren. El cop d’estat fou el 18 de juliol i la volta ja s’havia celebrat; i el 1939, en que fes pocs dies que el conflicte havia acabat no es reprengueren fins a l’any següent.
Per tant en aquest període hi hagué volta durant 46 anys.
Durant aquests anys situam un grup de 20-25 salers, d’edats compreses entre els 14 i els 25 anys aproximadament; i trobam alguns noms com:
- Macià Nicolau “ de Can Valens ”, nat el 1892; tenia 18 anys quan feia la volta dels salers l’any 1910.
- Josep Nicolau i Massot “ Maioler ”, nat el 1911; feu de saler dels 14 anys fins als 25 anys, del 1925 al 1936.
- Antoni Sitges “ Morret ”, nat el 1900; començà a fer de saler l’any 1916, quan tenia setze anys.
- Toni Sureda “ de Son Vell ”, cantà 15 anys seguits de sales.
- Antoni Rosselló Roig “ Llandero ”, nat el 1899; en cantà fins al 1924. Sabem que es casà el 1925 als 26 anys i ho deixà just abans de casar-se.
També trobam salers fins al 1945.
Pel 1916 i més endavant destaquen salers com en Tià “ Pelut ”, nat el 1903 i en Toni Nicolau “ Soler ” nat el 1899.
Pel 1945 hi ha els següents salers: Miquel Sureda, Tomeu Barceló, Biel Adrover, Toni Gomila, Miquel Pons.
El vespre del dilluns de Pasqua, es celebrava el sopar dels salers, on no hi faltaven mai truites (en aquesta època i més envant una truita d’ous i patates era un plat festiu. Els ous eren la moneda de canvi o d’intercanvi diari. Les canviaven per pasta pel brou, sopa o fideus normalment) ni panades. I de postres robiols, i productes del temps com la llet formatjada i brossat amb mel. Havent sopat, cada saler dipositava dues pessetes per les despeses del ball dels salers, rotllets i una ensaïmada grossa (en entre tots els salers feien 48 pessetes). La rifa, si que es feia a Son Macià. Els presents es rifaven amb les cartes.
Els rotllets eren comanats a Casa Roca situada a la plaça de ses verdures a Manacor. Venien 200 bitllets a peça de quatre (10 cèntims de pesseta) dels quals recaptaven damunt 20 pessetes.
El Ball dels Salers es celebrava a una era o carrera, la plaça encara no estava en condicions de ballar. També citen altres llocs i dies. Possiblement el darrer lloc i el darrer dia, el diumenge de l’Àngel, eren indrets aprop de les cases de Son Macià Vell o a pocs quilòmetres de distància, com l’era o carrera de Can Pancuit. Dins la Vall, trobam el ball de Ses Murteres el 1927, que pagaren a 26 pessetes la primera mateixa d’aquell dia. Fora la vall, trobam diversos dies amb un calendari verbal establert pels pobladors de la zona específica i solia ser entre setmana. Exemples de llocs Es Rafal Pudent, Can Gostí, S’Hospitalet, S’Espinagar, Puig d’Alanar, Can Vaqueret, Can Bono, aquesta ja més propera a la mar. D’aquests no tenim constància que es fes rifa possiblement es fes com no, per un motiu de no allargar la vetlada, l’endemà era dia feiner. Aquest ball consistia en la triologia de pagès tant musical (guitarra, guitarró i violí, aquest dia no podia faltar) com a l’hora de ballar (cota o jota, mateixa i copeo). Els salers que sabien sonar aquest dia no sonaven, anaven a cercar uns sonadors aposta pel dia. A Son Macià trobam en Guillem Gelabert Roig “ Batlet ” amb el seu violí (habità la contrada de Son Macià del 1918 al 1933). Per tal ocasió s’encuidaven de trobar cadires suficients i bancs per construir el rotlo, i les bancalades; i seure els balladors cadascú davant la seva parella i les dones més grans al darrere. Si una salera no anava al ball, quedava la cadira buida o trabucada davant el saler. Això feia vergonya al saler i provocava comentaris negatius i socials tant per ell com ella en el moment de ballar i en els dies posteriors. Les parelles quedaven fetes els dies posteriors a la convidada de Ses Sales, abans del dissabte de l’Àngel. Aquesta celebració com qualsevol altre ball de pagès, també consistia en un espectacle social de mirades i comentaris.
Anècdota del Ball dels Salers
Durant el mandat d’en Jaume Rosselló Fiol “ Llandero ” , batle pedani del moment, quasi no hi ha ball dels salers. El cap de sala, el seu fill Antoni; anà al batle de Manacor a demanar permís per fer el ball, cosà que el batle contestà que no era competència seva, sinó del batle de barri. A la qual cosa en Toni tornà a demanar qui era, tenguent la contesta de que era son pare. De tornada, el fill demanà permís a son pare, amb resposta afirmativa. Fins aquest moment en Jaume no havia sabut que era el batle pedani. Aquests fets les contà Joana Aina Sureda Bisquerra, dona d’en Toni i nora de l’accidentat batle pedani; a Sebastià Sureda en el seu Son Macià Passa per Passa.
Per no fer l’article tant llarg, l’any que ve publicarem la segona etapa, ja que cada fase és llarga.
Molts d’anys i bons!
