skip to Main Content

Què serà de vós, Sant Antoni?

Per segon any consecutiu, Manacor no podrà viure les festes de Sant Antoni. No figura escrit enlloc quan va ser la darrera vegada que Sant Antoni no va poder celebrar-se durant dos anys consecutius. La tragèdia no troba precedents en els annals del temps i allò que havia esdevingut, almenys durant les dues darreres dècades, una data del calendari esperada durant tot l’any, ara resulta que no pot celebrar-se.

Ni l’esclat de joia, ni l’efusivitat d’un que-molts-d’anys, ni l’eufòria desfermada de la col·lectivitat encesa per un cant, per un sentiment col·lectiu de pertinença a un poble, a una manera de ser i a una idiosincràsia. Res de tot això podrà tenir lloc per segon any consecutiu a Manacor.
El motiu no és bèl·lic, sinó sanitari. La pandèmia coronavírica ha empestat no tan sols les persones, sinó el seu entorn, la seva socialització, i fins i tot les seves senyes d’identitat més preuades. La reviscolada de Sant Antoni a Manacor ara fa dues dècades es podia explicar aleshores només com una resposta a una globalització que semblava voler-s’ho menjar tot. Era un altre temps, és cert. I la globalitat ens arribava per altres vies. Avui, la batalla sembla mantenir-se amb la xarxa global, més que no amb determinats poders econòmics o culturals. La xarxa ens despersonalitza, ens desubica i ens descol·loca com a persones, però també com a col·lectiu.

Precisament per això, podríem afirmar que el Sant Antoni del segle XXI ha anat evolucionant cap a unes dimensions eufòriques i massives insospitades en el moment de la seva eclosió. Unes dimensions, d’altra banda, que desdibuixaven i aigualien la manera de viure la festa que fins aleshores s’havia estilat. La bauxa esdevenia disbauxa. El cant es tornava crit. El dimoni ara era un heroi multimèdia. I esser manacorí, simplement, una festa.

El canvi viscut en els dos dies gloriosos del calendari manacorí (el 16 i el 17 de gener) semblava imparable. Però a la fi, s’ha aturat. Obligadament, la suspensió de dos anys de la celebració pot obrir el ventall de la reflexió, de la pausa i de la reinvenció. Es podrà contenir la massificació, eQuè serà de vós, Sant Antoni?n tornar viure Sant Antoni quan puguem? O ja es regularà per ella tota sola per la por coronavírica? Tornarà la preponderància de la cançó i la glosa? Existiran les rotlades petites? I l’assaig dels goigs, recuperarà l’esplendor de gran glosada petita que va tenir fa vint anys? I a Completes, hi entrarem peu pla una altra vegada?

No creim que calgui fer cap examen a ningú per permetre-li de viure la festa onsevulla que sigui. Les festes del poble han de ser per al poble sense restriccions. No seria sobrer, però, repensar alguns aspectes del protocol, amb l’objectiu d’obrir la participació col·lectiva a tothom. I també, oh, que poguessin ballar les dones. Ho veurem? O les dones de Manacor saben bé, com les de Ciutadella, quin és la seva feina per Sant Antoni i prenen gust de fer-la?

Back To Top
Search