Qüestionari Renshinkan a Sergi Cruz Rovira

Club Judo Renshinkan

Amb tots els esports que hi ha, per què et va atreure el judo?
La meva declinació pel judo va ser essencialment pel fet de conèixer el meu mestre, en Pep Mascaró. El seu esperit entusiasta, dinamitzador i integrador lligat al judo em varen seduir de bon principi. Si no hagués estat per això, difícilment m’hi hauria iniciat.

És dur practicar un esport de lluita?
El judo és una disciplina exigent. Demana una bona condició física en resistència aeròbica i resposta explosiva en els atacs i les defenses. Però “dur o no dur”, depèn de com hom ho etiqueti, són trampes de la ment. Per a mi és simplement exigent i de tu depèn que vulguis posar tota la carn a la graella.

Recentment has aconeguit el 2n dan. Que significa per a tu haver tret aquesta nova titulació com és un nou dan?
Per a mi significa seguir estant en el meu camí i en el meu compromís vers el judo. Per descomptat, assolir un nou grau és sempre molt satisfactori i resulta la recompensa al temps invertit en la seva preparació.

Hi ha feina per preparar un examen d’aquestes característiques?
Molta! Són quasi tres mesos de preparació molt intensiva. El nostre mestre, en Pep, ens ensenya a cercar la perfecció; mai no n’hi ha prou amb un “més o menys” o “tanmateix ja basta”. Ell sempre ens du a trobar la impecabilitat en les tècniques i els kates. La perfecció ha de ser la intenció i l’objectiu; després, és clar, cadascú assoleix el que pot.

Quin és ara el teu objectiu més immediat?
Doncs treure’m el títol de jutge autonòmic de kates, en l’especialitat Nage No Kata; una proposta que m’ha fet recentment el nostre mestre en Pep Mascaró, i que he acceptat amb molta il·lusió. En el mitjà termini, m’agradaria assolir també alguna titulació de monitor o professor de judo. M’encantaria poder fer feina amb els al·lots del Club ajudant al meu mestre. I per descomptat seguir aprenent cada dia i assolir dans superiors quan arribi el moment.

Amb aquests anys de pràctica, què és el que t’ha aportat aquest esport?
En aquests darrers 11 anys que fa que practic judo, un dels fets remarcables ha estat el compromís a mantenir una bona condició física. Cada dia sense falta hi dedic 1,5 hores al manteniment físic, amb independència de si vaig o no al dojo a practicar judo amb els companys. Però això no és tot, valor per damunt de tot l’enriquidora amistat i la relació amb
els companys, així com el fet que el judo és per a mi un compromís que em manté viu i constant en la disciplina, i ha esdevingut en escènica una via per a créixer com a persona.

Vaig llegir una vegada que el judo és una forma de vida. Què creus que vol dir això?
Vol dir literalment el suggereix l’enunciat: que a poc a poc comences a viure acord als principis fonaments de Judo, extrapolant-los fora del tatami: el camí de la fluïdesa, l’honor i el respecte reconegut vers als teus companys i adversaris, la constància, la perseverança… Són atributs que desenvolupes en la pràctica del Judo, però que t’emportes a la resta de la vida; després acabes entenent que tota allò que esdevé en el Dojo és un reflex de la teva vida fora del tatami i a la inversa.

EI judo és art marcial o esport?
Aquesta és una bona pregunta, i la resposta adequada dependrà d’aquell a qui li facis, i de com ell o ella etiqueti la seva experiència en el Judo. Per a mi és molt més que un esport: és el refinament i perfeccionament d’arts marcials japoneses molt antigues per a temps moderns més civilitzats. Gairebé tots els judokes són també gent molt esportista que practiquen altres esports per poder disposar d’una bona forma física que els permeti alhora viure una millor experiència del judo. Però quan entres en el Dojo, per a mi es tracta d’una dimensió diferent de la merament esportiva, i em remet aquí a un dels meus grans referents de les arts marcials: Bruce Lee, qui definia l’art marcial com l’art d’expressar-se a un mateix amb el mínim d’energia i moviment. Això es diu molt ràpid, però no és gents trivial… Cal viure’n l’experiència.

Vols afegir alguna cosa més?
Sí. Voldria dir que em sent molt agraït i afortunat de pertànyer a aquesta gran família que és el nostre Club Renshinkan, i de poder seguir progressant als meus 51 anys de la mà del meu mestre i amic en Pep Mascaró. Gràcies, Pep, per haver fet possible que el judo entrés en la meva vida.