skip to Main Content

Rafel Perelló, trescador de misteris, mostra la màgia, la supersitició i la bruixeria

Rafel Perelló és imparable. Després de l’èxit multitudinari al Club Diario de Mallorca de Palma, aquesta setmana li ha tocat “actuar” a Manacor. Tots Sants, el dia dels morts i tot el misteri que l’envolta eren un bon motiu, més que no una excusa, per sentir-lo parlar sobre màgia bruixeria i supersticions a Mallorca. Amb més de quatre-centes entrevistes a l’esquena i més de mitja Mallorca trescada a la recerca de la història popular de l’illa, d’aquella que no és als llibres, de la que roman amagada dins la pols dels segles i que surt d’entre la memòria dels qui han sobreviscut per servar-la. Hi ha un deix romàntic en la feina de Perelló, una passió irrefrenable i també una tasca ingent per a la preservació d’una memòria que se’ns cola entre els dits com una aigua ingovernable. Dimarts, a la seu de la Institució Alcover, de Manacor, i davant una cinquantena de persones, Perelló ens va fer un tast eloqüent, dinàmic, apassionat i fervorós d’aquesta Mallorca avui ja gairebé inexistent i que nosaltres us deixam aquí en forma de gustoses píndoles que estam ben segurs que seran del vostre gust.

La dona menstruant
No podia salar olives, ni formatjar, ni tocar porquim, ni rentar, ni escurar. A una granja de xampinyons hi havia un cartell que deia: “Prohibida la entrada a mujeres menstruantes”. Deien que els xampinyons es morien.

Per fer enamorar un home
Es posava sang menstruant dins la copa de vi que havia de beure. La font que va informar Perelló, ho reconegué: “És un poc groller, però funciona”.

La dona embarassada
No podia mirar un home lleig, perquè el fill sortiria lleig. No podia mirar un mort, perquè el nin naixeria mort.

Compixar-se al llit
A l’infant que es compixava al llit li feien menjar ratolins torrats i així s’adobava d’aquest mal.

Uixols
Els qui tenien uixols acudien a les cases on hi havia un mort. Demanaven la mà del mort i se la passaven tres vegades per l’uixol.

Fregir el que fa mal
Si un es feia mal amb una tatxa, fregien aquella tatxa i després es fregava la ferida amb aquell oli.

Els llamps
Es tapaven els miralls, perquè es deia que cridaven els llamps. Els llamps sempre respectaven els infants d’uè. Si hi havia llamps, s’apagava el foc, perquè el foc crida el foc. O es tapaven amb llana, que no pren.

Cercant l’amor
Per saber si un home les estimaria, les al·lotes fermaven un didal amb una vieta, si enrevoltava, seria que sí. Si anava dret, seria que no. Per saber-ho li demanaven: “Didalet de mon compare, me diràs la veritat del que et demanaré ara”.

Back To Top
Search