Després de l’anunci del tancament de l’edició de paper de Cent per Cent, després de 21 anys de presència ininterrompuda a les cases dels nostres subscriptors i als quioscs, els diferents mitjans se n’han fet un ampli ressò, amb articles i entrevistes que expliquen la història de Cent per Cent i també plantegen com serà a partir d’ara la seva edició digital.
El primer a fer-se’n ressò va ser el portal 07500 amb una notícia on Sebastià Sansó escrivia: “Després de vint-i-un anys i més d’un milenar de números, la revista d’informació local Cent per Cent deixa d’editar-se en paper. Més de dues dècades que han vist canviar la societat manacorina a ritme setmanal i en català com a idioma vehicular. Ara, i a fi d’adaptar-se a nous formats, la revista passarà a ser exclussivament digital i potenciarà la seva presència a les xarxes”.
Podeu llegir la notícia completa en aquest enllaç: https://revista07500.com/2024/08/30/la-revista-cent-per-cent-deixa-deditar-se-en-paper/
Dies després aquest mitjà publicava aquesta entrevista: https://revista07500.com/2024/09/01/antoni-riera-deixar-de-fer-la-revista-en-paper-es-una-mescla-de-pena-i-illusio-pel-que-vendra/
El diari Última Hora també volia fer-se ressò de la notícia: https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2024/09/02/2233295/manacor-lector-realmente-interesa-gente-calle.html
IB3 publicava una peça al seu informatiu on no sols parlava amb nosaltres sinó que també mirava de copsar quin era el sentiment de la gent del carrer davant la notícia del pas definitiu del paper al digital: https://ib3.org/adeu-cent-per-cent-hola-centpercent-cat
També el programa Connexió local, dirigit i presentat per Magda Cortès, es va interessar pels canvis en la nostra publicació amb aquesta entrevista al nostre director:
https://ib3alacarta.com/radio/connexiolocal/e20240915210401/1279
En una línia una mica diferent, també parlava dels canvis a Cent per Cent el director de Manacor Comarcal, Biel Veny.
Pena i esperança entre els nostres lectors
També entre els nostres lectors les reaccions no es feren esperar. Tià Lliteres, des de Porreres, deia: “Enhorabona i gràcies per la feina feta (impagable), pel testimoni físic deixat en paper durant tots aquests anys. I molta força, ànims i coratge per seguir per aquest (obligat) camí. Els companys del Llum d’Oli de Porreres vos enviam una forta abraçada i estam segurs que seguireu fent una fantàstica tasca, omplint les pantalles de la mateixa llum que fins ara havia il·luminat les vostres pàgines”. La manacorina Joana Gelabert mostrava fidelitat: “Quina pena que me fa. Hi hem estat fins ara, i hi seguirem essent”. Des de les Garrigues, escrivia Ramon Queralt: “És una pena però vull pensar que esmenada per la continuïtat en digital. No atureu!”. Miquel Magraner reflexionava: “De cada día será més difícil fer poble,el poble, el que el fa és la seva gent. Si ens allunyam de la cultura de la memòria, es perillós. Sempre heu fet una bona feina”. El dibuixant Toni Galmés recordava: “21 d’anys d’informació! Encantat d’haver-hi col·laborat en qualque ocasió. Sort i encerts”. Kiko Gil també es mostrava agraït: “Gràcies a vosaltres. Ha estat un plaer llegir-vos tants d’anys, haver format part com a client i petit col·laborador en alguna ocasió. Que tot valgui la pena!”
