skip to Main Content

“Recordar serveix per crear un diàleg intergeneracional que ajuda a entendre el com i el perquè de les coses”

Toni Gomila (Manacor, 1973) és actor i dramaturg . Conversam amb ell sobre un dels darrers projectes que ha engegat: Aquell carrer. Es tracta d’un text sobre el barri i els veïnats de sa Torre i que protagonitza conjuntament amb Catalina Florit. Sota la direcció del català Ferran Utzet, l’espectacle es va estrenar a l’Espai Es Tub de Palma i es podrà veure a Manacor els pròxims 1, 5 i 8 de març a l’Auditori de Manacor.

Fotografia: Francesc Meseguer


Quin és aquest carrer i per què et centres en el barri de Sa Torre?
És el carrer de Sant Rafel, que és el meu carrer. En els darrers anys he anat descobrint històries de gent que havia viscut en aquest carrer, locals que hi havia… I em va semblar molt interessant. Per una banda volia fugir dels meus referents més rurals i més rondallístics, com Acorar, Rostoll Cremat o Pecattum. Cercava fer una història més urbana, però al final el que ha sortit és una història del meu entorn més immediat.

Has fet un procés de recerca i documentació per preparar aquest text i aquest espectacle. Com ha anat?
Hi ha una part més formal i una altra més informal. La primera són tot un seguit d’entrevistes enregistrades amb vídeo d’una sèrie de personatges. La segona, és una tasca més informal de xerrar pel carrer, pels bars… I que em contessin allò que sabien. També he fet contacte amb alguns historiadors i investigadors, gent que viu pel barri i que el coneix… I d’aquesta manera he anat a cercar apunts històrics. A més també he fet una recerca bibliogràfica a través de la col·lecció IES Manacor de l’Ajuntament de Manacor, a través de les Jornades d’Estudis Locals i consultant diferents historiadors. Amb tot plegat vaig arribar a tenir molt de material que no sabia com havia de traslladar sobre de l’escenari.

I com ho heu fet finalment?
Idò d’una manera molt diàfana. Som na Catalina Florit i jo a sobre de l’escenari, explicant com hem fet aquesta recerca i les reflexions que han sorgit fet arran d’ella.

Com és l’escenografia? Usau suport de tot aquest material que heu recopilat?
Molt poquet. L’escenografia és molt senzilla, però fa referència a aquest procés d’entrevistes que hem seguit amb una cadira i una càmera. És a dir, ficcionam el procés que hem fet però no reproduïm les entrevistes que hem fet fil per randa. De fet, quan anomenam algun personatge real sobre l’escenari, per ventura en boca seva fem dir altres coses que realment no va dir durant la seva entrevista. És una llicència poètica que m’he pres… El que fem no és ficcionar com era el carrer sinó mostrar les entrevistes que hem fet. A partir d’aquí, començam un joc. Hi ha moments en què sí que interpretam una escena i en altres ho contam nosaltres mateixos, sense cap tipus de filtre teatral.

Hi ha una reivindicació de l’esperit de poble, de barri petit?
Més que una reivindicació hi ha un posara en valor, un reconeixement però també un qüestionament sobre el veïnatge i les seves relacions. Em deman si fa cinquanta o seixanta anys s’establien unes relacions més directes entre tots els veïnats i si ara vivim més tancats a dins ca nostra. Si els immigrants que arriben a un barri fa 50 anys estaven més en relació amb la resta de veïnats o no… És una reflexió sobre la convivència i una reivindicació sobre el record i el seu exercici. Recordar serveix per crear un diàleg intergeneracional que ajuda a entendre el com i el perquè de les coses.

Com es trasllada tot plegat a l’escenari?
Ha estat complicat. Tant na Catalina com en Ferran m’han ajudat moltíssim. Jo tenia unes idees i no funcionaven i hem hagut de fer molta feina per fer-les funcionar sobre l’escenari. Ara estic molt orgullós del resultat final: vàrem estrenar a finals del mes de novembre a l’Espai El Tub de Palma i tot ha anat rodat. Un punt que m’ha costat especialment de tractar ha estat el de la prostitució. A Manacor durant els anys quaranta hi va haver una gran quantitat de prostitució i molta es trobava al barri de Sa Torre. Fer un tractament correcte sobre la qüestió m’ha resultat molt difícil. Hi ha històries que són molt divertides, però si tu et mires aquestes dones amb respectes, no fan gens de gràcia… En el tema del contraban, per exemple, aquesta dificultat no hi és tant. Hi ha una visió del tema molt més èpic, molt diferent…

I ara, per primera vegada, jugues a casa amb aquest espectacle. És diferent estrenar a Manacor?
Em fa molt de respecte per l’expectativa que hi ha, sobretot entre la gent del carrer i del barri. M’agradaria que la gent gaudís de conèixer les històries que he aconseguit arreplegar perquè expliquen molt la idiosincràsia dels manacorins. I per la gent que forma part d’aquest carrer, d’aquest barri, d’aquesta història, que els serveixi per recordar.

 

Back To Top
×Close search
Search