Embat de Manacor
Aquesta berena que acabam de passar ha tengut un toc especial, il·lusionant i una mica nostàlgic. La Plataforma Camins Públics i Oberts ens citava com fa vint anys a celebrar una berena reivindicativa a la Roca del Castellet i l’oratori del Cor de Jesús. Aquesta convocatòria reunia diferents elements que li donaren un toc especial. D’una banda, la recuperació d’una eixida típica i històrica de la gent de Manacor per la berena i altres dies assenyalats pels paratges de la serra de Llodrà, una forma de recuperar el sentit més autèntic de la berena lluny de la costa massificada o de carreteres plenes de ciclistes. De l’altra, una fita concreta de fa vint anys de la darrera crida a la pujada per la berena a aquest indret, perquè les efemèrides quan són redones és quan més ens atreuen. I finalment, la reivindicació dels camins públics i oberts, ja que fa anys que el camí que condueix a la Roca i al Cor de Jesús ha estat tancat pel propietari de la finca tot i ser un camí públic i que ha de restar obert per a l’ús del poble.
La gent de Manacor que ja tengui certa edat recordarà les excursions reivindicatives per exigir camins públics i oberts, especialment les de la finca del Fangar. Aquelles marxes que moltes persones guarden a la memòria varen gaudir d’un gran èxit durant alguns anys amb nombrosos participants i la victòria al Fangar i la reobertura del camí públic. A més a més, aquella lluita tenia un simbolisme especial perquè es feia contra un multimilionari alemany que defensava que el fet d’haver comprat els darrers anys una gran possessió, la més gran de Manacor, li permetia barrar un pas que durant segles la gent de Manacor, Son Macià i Felanitx havien utilitzat. I vàrem guanyar.
Una de les qüestions més evidents del desenvolupament econòmic recent a Mallorca tant en el terreny material com en l’immaterial, és la privatització dels espais i la pèrdua dels entorns i béns comuns. Aquesta dinàmica del capitalisme ja està de sobres estudiada entre d’altres per Marx a L’acumulació originària del capital, però avui ens hi voldríem aproximar des d’un vessant més mundà. Tenim carrers només per passar-hi cotxes, places només per posar-hi terrasses, la mar plena de vaixells i les platges estibades d’hamaques i para-sols. Cada vegada es posen més alarmes a les cases per la fal·làcia de la inseguretat de les ocupacions, perquè ens han inculcat que el més important que cal defensar és allò que és meu i de ningú més. Però de cada vegada defensam manco allò que és del comú, allò que ens crea en una comunitat.
La pujada a la Roca va ser un èxit de convocatòria amb centenars de persones participant, totes amb una rialla a la cara i una alegria desbordant. Esperem que la berena sigui un èxit, que aconseguim tornar a obrir el camí de la Roca i el Cor de Jesús i que no es tanqui mai més. Que ens hi continuem trobant moltes berenes més i que aquesta sigui una primera passa per conquerir nous espais comuns, perquè allò que el poble guanya lluitant és molt més difícil que l’hi puguin tornar a prendre.
