Cordèlia és la història d’un intent fallit de muntar un espectacle teatral. És una obra de Joan Gomila interpretada per Ignasi Guash, Núria Fiol i ell mateix. El seu director, Frederic Roda (Barcelona, 1950) n’explica tots els detalls.
Dia 9 s’estrena “Cordèlia” a La Fornal. Com estan sent l’experiència?
Fa uns quants anys que dirigeixo obres a La Fornal i cada muntatge ha estat molt diferent. En aquest cas, ha estat a partir d’una obra que Joan Gomila havia escrit fa estona i em va proposar tirar-ho endavant. La veritat, però, és que de la primera versió ha quedat poqueta cosa.
Com podríem explicar Cordèlia?
Ho podríem resumir a través dels protagonistes. Són tres. Un és el director i productor d’un teatre d’una ciutat; l’altre, una actriu jove que acaba de tornar d’estudiar de fora; i, finalment, el director d’una companyia amb un gran bagatge teatral. A partir de la relació entre els personatges, feim un recorregut pel món del teatre.
Per què es titula Cordèlia?
El director fictici vol muntar una obra que es diu Cordèlia i fa referència a la tercera filla del Rei Lear de William Shakespeare. Però vol fer un paral·lelisme entre allò que succeeix a la realitat i el muntatge que té pensat.
Quins són els temes principals?
S’aborden temes que estan succeint molt a prop de l’art, com pot ser l’abús de poder que exerceix el director del teatre sobre l’actriu jove. També que el director de la companyia havia hagut de fugir de la ciutat per la seva manera de ser i per la seva orientació sexual. Sobretot, però, queda reflectit el tema dels abusos de poder en alguns centres escolars. És una referència a l’actualitat, però sense fer sang.
La política quin paper hi juga?
En ser un teatre de gestió pública, depèn del poder públic i, per tant, es controla tant el què es fa com la manera amb què es fa. Reflecteix, una vegada més, l’abús de poder que corromp la llibertat d’expressió.
El mite de Cordèlia és feminista…
Es veu reflectit des del moment en què el director de la companyia decideix fer l’adaptació del Rei Lear incidint en la figura de la seva filla, la tercera. Surt perjudicada en el moment que el seu pare, prefereix cedir el poder a les germanes grans i ella queda marginada.
Amb quina sensació esperes que surti el públic de La Fornal?
Jo crec que és una obra que permet tenir un cert debat sobre la relació entre l’art i el poder. Entre feminisme i homosexualitat, i hi ha molts temes que queden damunt l’escenari. Al públic, si realment segueix la història, li pot servir per interrogar-se i dubtar sobre aspectes de la vida. Cordèlia és una obra d’aquelles que quan acaba, t’agradaria fer un debat. Té un fort contingut polític i social.
Alguna cosa més a afegir?
Demanaria al públic que vingués pensant que a part de ser una activitat lúdica, també és una activitat que et permet reflexionar sobre els moments que vivim i les situacions que travessam tots plegats.
