skip to Main Content

La construcció de l’església de Fartàritx

El calaix del temps. Albert Carvajal

Fa quasi cent trenta anys que hi és present i, tot i això, conforma un dels elements arquitectònics que són patrimoni de Manacor que passen desapercebuts per a la majoria de vianants. L’origen de la petita església del Sagrat Cor de Jesús, a Fartàritx, cal cercar-lo en una casa que Antoni Rosselló Nadal cedí a Mn. Joan Aulet Sureda. El prevere manacorí, ordenat el setembre de 1862, va ser durant anys el responsable de la capella del cementeri municipal. Fou un home que destacà com a propagandista catòlic, per ser un zelós combatent de llibres protestants, el primer historiador de Manacor i un dels màxims exponents d’un Manacor rural i conservador amarat de catolicisme arcaïtzant i repressiu.
El 15 d’octubre de 1882 la premsa ciutadana anunciava que la barriada fartaritxola havia rebut amb extraordinari entusiasme l’inici de les obres per alçar un establiment destinat a l’ensenyança de la doctrina cristiana. El fet es va fer coincidir amb el tercer centenari de la mort de Santa Teresa de Jesús. Diferents senyors locals signaren l’acta de col·locació de la primera pedra, que s’introduí dins una botella de vidre i es diposità en un dels fonaments de la novella construcció: “Constituhits ab molts d’altres devots faels dins la casa numero 20 del carrer d’en Figuera, comprada al Honorable Antoni Rossello, diputat provincial per esta vila, per lo Reverent Mossen Joan Aulet Sureda, Prevere, per concell de molts de Reverents Sacerdots, y del Honorable Guillem Muntaner y Pont ex-diputat provincial y molts d’altres seglás, cedida dita casa pel mateix comprador Reverent Aulet perque s’hi contruesca un edifici dedicat al Patriarca Sant Joseph, Sata Elisabeth, Reyna de Portugal, y Santa Teresa de Jesús, ahont se don gloria a Deu y se enseñy la doctrina cristiana, se fassen exercicis espirituals y a n’el seu temps pugue esser una Esglesia dedicada a dits sants”. Segons els plànols que es mostraren als assistents, aixecats per l’enginyer i arquitecte Pere d’Alcàntara Penya, el local resultant tendria unes mides interiors de 25 metres de llarg per 12 metres d’ample. Les influències del mossèn li permeteren aconseguir que el papa Lleó XIII concedís la benedicció apostòlica a tots aquells que col·laborassin en les obres mitjançant jornals o almoines.
Malgrat que, tradicionalment, s’ha defensat que els motius que mogueren Mn. Joan Aulet a promoure els projectes de construcció de les esglésies de Fartàritx i la Vilanova responien a la necessitat de nous espais de culte davant d’una població en augment i una parròquia petita, alguns historiadors han defensat la teoria que es degué a l’arribada a Manacor de grups protestants que pretenien obrir una escola per ensenyar la seva doctrina. Tal vegada el cas amb més repercussió va ser el succeït el 9 d’agost de 1880. Un predicador protestant havia demanat al batle la llicència necessària per celebrar cultes segons el ritu evangèlic durant els dies 14 i 15. La màxima autoritat local li denegà el permís al·legant que el local on s’havien de dur a terme, situat a la cèntrica plaça de Sa Bassa, pertanyia a una societat destinada a promoure la lectura i, per això mateix, no podia emprar-se amb aquella finalitat. El ministre de l’església metodista no s’acovardí i respongué per escrit que comptava amb el vistiplau tant del propietari de l’edifici com del president de la societat. El batle es reafirmà en la seva decisió argumentant que la major part dels socis no hi estaven d’acord i prohibí els actes. La premsa de tendència liberal no desaprofità l’ocasió per atacar la màxima autoritat municipal, a qui considerava un dels majors cacics de l’illa.
El fet és que quan el pastor baixà del ferrocarril que el portava de Ciutat, unes dues-centes persones, majoritàriament dones i nins encapçalades per Mn. Joan Aulet, l’esperaven a l’estació i el reberen amb una picarolada i li llançaren pedres, obligant-lo a refugiar-se en una casa propera. Des del carrer li cantaren cançons religioses que exaltaven la catolicitat dels manacorins i manacorines. La Guàrdia Civil hagué d’intervenir per dispersar els agressors. L’agredit, per part seva, posà els fets en coneixement de l’ambaixada britànica a Madrid. Es queixava que des de la trona s’excitaren les masses assegurant que “ya se acerca el espíritu del mal, ya oigo sus pisadas, ya llega el que quiere destruir nuestra Santa religión; ¡defendeos!”. Manacor albirava uns anys en què la religió, de mans del poder civil, controlaria tots els àmbits socials.

Back To Top
Search