skip to Main Content

Reflexions cristianes

Toni Capó Galmés, Pedro Bonnín i Jordi Caldentey

A continuació transcrivim una segona tongada de reflexions diverses que hem extret de les converses informals que un grup d’amics cristians feim adesiara:
1) Des del nostre punt de vista, avui en dia no hi ha gaire polítics honrats. La política hauria d’esser més atractiva per a la gent honrada. La gent honrada en fuig perquè no li resulta atractiva. Hi hauria d’haver un acostament de la política cap a l’Evangeli.
2) Igualment, els cristians s’haurien d’implicar més en la política per dur-hi l’Evangeli. Així es veuria dignificada de tants que s’hi fiquen per aprofitar-se’n.
3) Una manera de dur l’honradesa a la política seria que els qui tenen un sou dins l’empresa privada, en passar a una funció pública, continuassin cobrant el mateix sou.
4) Una qüestió que és molt necessari que les administracions hi posin remei és l’abandonament de les persones majors. La tercera edat es troba molt mal atesa. Els pobres no poden pagar cap residència i, al mateix temps, dins les famílies, com que ara amb un sou no poden subsistir, tothom ha de fer feina (o feines o feinetes, perquè no tothom troba una feina digna) i no poden acompanyar les seves persones d’edat precisament quan més ho han de menester, que són els darrers anys de la seva vida.
5) La família és una institució en crisi. És molt urgent que els estats i les seves administracions la tornin a valorar i promoure. Els fills de les famílies desestructurades es troben molt desorientats. La llar ben atesa creava infants emocionalment molt més sans que no així com ara van les coses.
6) Si sembres mal, colliràs mal; si sembres bé, colliràs bé. Aquest principi, que val per als individus, també val per a les famílies i per a les societats que hi creuen, que així són societats sòlides, ben fonamentades i ben estructurades.
7) Els cristians no podem ser racistes. Però tots els estats haurien de potenciar l’economia allà on els pobres se n’han d’anar per no morir-se de fam. No podem desatendre els germans que vénen dels països més pobres del món per a subsistir. Però tampoc hem de consentir que se n’hagin d’anar en massa de ca seva si volen tenir una vida digna. Hem de lluitar per un món més humà, que repartesqui la riquesa pertot i que doni una oportunitat a tothom de viure dignament sense haver d’emigrar.
8) Avui en dia hi ha com un pensament únic. Hi hauria d’haver el vot secret per votar decisions a les institucions, de manera que els polítics poguessin votar segons les seves conviccions ètiques i morals personals, i no segons els dictats obligatoris del partit de cadascun. Els partits són com unes agències de col·locació de gent afina que llavors no produeix.
9) Hi ha massa abusos dins les administracions. Les dietes són un abús i no hi haurien de ser. Els polítics prediquen als propietaris que lloguin els pisos a baix preu a la gent pobra i llavors es posen 20.000 euros a ells per poder-ne llogar si els toca anar a exercir fora del seu poble. El criteri de molts de polítics és que un que fa feina és beneit perquè no s’ha sabut col·locar. I, com que és beneit, que pagui!
10) Els cristians hauríem de viure en una altra dimensió, que és en la dimensió de les valors de les Benaurances. Les Benaurances són una crida a superar el materialisme i a viure una vida plena practicant el bé, fent el bé a tothom.
11) Jesús no era polític. Però volia dur amor pertot. I pertot vol dir també en la política, que és la cosa pública. Si s’escampàs el bé de baix cap a dalt i de dalt cap a baix, molts de mals desapareixerien.
12) Si estimes, no faràs mal. Estima i faràs allò que Déu vol. De vegades això vol dir acceptar sacrificis i també contratemps que, aparentment, no tenen sentit. De vegades ens toca passar pel sofriment per a evitar mals majors, que no sabem quins són. Naixem sofrint i morim sofrint. Cadascú ha d’acceptar la seva creu. Acceptar cadascú la seva creu, i abraçar-la és la solució de tots els mals. El sofriment té un valor que desconeixem perquè és un misteri. Els misteris no es poden entendre. Però la fe està a l’abast de tothom. Tothom, si vol, és capaç de creure. Feliç qui creu sense haver-hi vist.
13) L’amor és l’adaptació d’una persona a l’altra, posar-se cadascú en el lloc del germà amb qui té relació. És l’amor que fa fer el bé i no els reglaments.
14) És important estar cada dia en contacte amb la Creació. I estar-ne agraïts. La vida, la natura, l’entorn, tot està interrelacionat entre la Humanitat i amb Déu. El cristià ha de ser optimista. I ha de ser valent per defensar contra corrent els valors del cristianisme. Avui en dia hi ha dins l’Església massa cristians acomplexats, que amaguen les seves creences. Posam per exemple Don Llorenç Bonnín, el conegut i estimat capellà manacorí que era capaç de veure qualitats a cadascú, a tothom, fins i tot entre els qui el criticaven. No jutgem i no ens jutjaran. No condemnem ningú. No llevem pell als germans. Estimem-nos sempre i onsevulla.

 

Imatge: El Sermó de la muntanya, Carl Bloch, 1887. 

 

Back To Top
×Close search
Search