skip to Main Content
Renou Col·lectiu: L’agent Cultural Que Programa Música Alternativa

Renou Col·lectiu: l’agent cultural que programa música alternativa

Són temps de confinament, però també són temps per a reflexionar. Ara trobam a faltar aquelles trobades col·lectives, aquelles trobades on el cara a cara era la manera de relacionar-se físicament, el plaer de l’intercanvi directe al qual ningú parava esment. I també són temps de pensar quins agents culturals de la ciutat han donat molt sense demanar massa a canvi. I Renou Col·lectiu ha estat una de les entitats que ha treballat de valent per a promoure, programar i realitzar concerts de música rock, música urbana o música moderna; tot a partir d’iniciatives molt personals que eren l’expressió de les passions musicals dels seus membres que volien, sobretot, gaudir-les i compartir-les. Aquest article resumeix les aportacions d’aquesta associació publicades al volum de l’Escola Municipal de Mallorquí XX segles de música a Manacor.
Segons Joan Bauzà, un dels seus fundadors, ja hi havia dos grups de músics que havien programat algunes activitats prèvies a l’associació. La seva banda, anomenada Deskarriats s’havien trobat amb Marcos Gil i Toni Muntaner de manera informal, per tal d’organitzar alguns concerts al voltant de la música que els agradava -especialment la que feia el conjunt Ramones. El detonant per a unir esforços en engegar un projecte diferent va ser la mort del cantant Joey Ramone (1951-2001), que va propiciar que es reunissin per tal de programar un concert homenatge als Ramones; amb aquest motiu acudiren a l’Ajuntament per tal de veure si això era possible.
Des de l’Ajuntament varen respondre que no eren cap associació ni grup que tingués prou força per demanar la programació d’activitats. Aquest fou el motiu pel qual decidiren formar Renou Col·lectiu. Els membres inicials foren el mateix Joan Bauzà, Toni Muntaner, Marcos Gil, Carles Pascual, Miquel Nicolau -encarregat de la part periodística i de difusió- i Toni Riera Oliver. Joan comenta que les seves dones els ajudaren molt, fins i tot feren quasi més feina que ells mateixos per tal de posar en marxa aquest entramat musical alternatiu. Així, el dissabte 23 d’octubre del 2002 un concert extraordinari tingué lloc a la torre dels Enagistes: One, two, three, four… Ramones. Homenatge. Fou un èxit aclaparador, aquesta producció permeté reunir altre cop Tots Sants; els altres grups participants eren Fora des sembrat, Kingonort, La Abeja Maya, Sick Gain, B.S.0. 187, Durango 95 i Deskarriats. L’èxit d’aquest concert els permeté iniciar el projecte de manera decidida, car el suport fou immediat i innegable. L’altra fita important fou convidar a Pepe Bao a fer una masterclass de baix, que és considerada un referent i que mostrà tota una manera de fer música que no havia estat present a Manacor abans. Tot plegat un mes després del concert homenatge: el 28 de novembre del 2002. El contacte amb Pepe Bao va fer que molt poc temps després fossin possibles dos concerts extraordinaris realitzats el 31 de gener i l’1 de febrer del 2003: Maneta de Camioneta, que arreplegava a l’escenari al mateix Pepe Bao, Joaquín Migallón, Alvaro Gandul i de convidat, l’extraordinari guitarrista Raimundo Amador. Segons conta Joan Bauzà, la venda de totes les entrades va garantir que l’associació pogués seguir endavant.
Renou Col·lectiu ha estat fonamental per a revitalitzar el panorama musical de Manacor, i per a tenir una oferta de música alternativa, de qualitat i absolutament contemporània. També cal destacar les aportacions de la Mostra de Rock, un seguit de concerts que durant més d’una dècada foren l’espai de difusió de molts grups de rock de l’illa.
De les seves aportacions en cal destacar una programació alternativa que ha permès escoltar a Manacor grups i intèrprets de gran qualitat, que mai no haguessin estat programats des de les institucions oficials. El mateix Raimundo Amador, John Mayall, Kroke o Maika Maikovki més que probablement mai no haurien trepitjat territori manacorí. També han actuat de porta oberta a un aprenentatge informal per a una generació de manacorins que integraren l’experiència dels seus concerts dins del seu bagatge musical, obrint les orelles a noves músiques.
Per una altra banda, han estat una plataforma de projecció per als grups i bandes locals d’adolescents i joves, programant concerts als qual eren convidats malgrat no tenir pràcticament experiència musical. Grups com Rock’e’fort comptaren entre els seus membres primers al guitarrista Sebastià Rosselló, que als quinze anys actuà ja en un dels concerts de Renou Col·lectiu, o bé Jorra i Gomorra, que també foren «contractats» quan comptaven solament amb tres o quatre cançons de repertori. Les seves programacions partiren de projectes personals o de l’associació, i per tant no han estat depenents de polítiques, pactes o bé influències des de la política municipal, malgrat que és obvi que necessiten de les subvencions per a dur a terme les seves activitats.
Joan Bauzà considera que l’aspecte més negatiu de l’associació ha estat el fet de no comptar, en quinze anys, amb una seu estable per als concerts. En ocasions, aquest fet els ha portat a haver de realitzar-los fora de l’hàbitat manacorí, a Cala Ratjada, Felanitx o Son Carrió; les característiques de concerts oberts a públic nombrós demanen unes mesures de seguretat i de control que fan difícil poder comptar amb una seu adequada. Malgrat això, Renou Col·lectiu segueix reivindicant aquest espai de referència per als concerts. Remarquen, però, que alguns dels concerts que més satisfaccions els han donat han estat produccions de petit format, realitzats a les sales d’enmig i de dalt del teatre de Manacor o a locals reduïts de la ciutat.

Bàrbara Duran

Back To Top
×Close search
Search